Rànquing dels 5 posts més llegits el 2021 al blog d’Arts i Humanitats:

1. Algunes causes de la guerra comercial entre la Xina i els Estats Units

Per comprendre les complexitats de la guerra comercial entre la Xina i els Estats Units és necessària una perspectiva històrica. I aquesta ens la va oferir el professor Carles Brasó Broggi, expert en Història econòmica de la Xina del segle XX. Brasó ens explica en aquest post quina importància cabdal van tenir altres països asiàtics, tant Japó com els tigres asiàtics, abans que la Xina i quin ha estat el paper dels Estats Units en aquest equilibri de forces. També ens ofereix una mirada sobre el perquè dels problemes logístics actuals, que tant estan complicant l’abastiment de productes a Europa a les portes de Nadal i les perspectives de futur en temps de pandèmia i postpandèmia.

2. Antropocè: Una era geològica a mida i caprici dels humans?

Cada vegada sentim més a parlar de la paraula antropocè. I el professor Jordi Serrallonga, arqueòleg i naturalista, ens fa la seva particular reflexió sobre en quina era ens trobem els Homo sapiens (o Homo cèntrics) i la nostra falsa superioritat vers altres espècies que també conviuen el planeta i que, ben segur, ens sobreviuran si continuem malmetent el nostre hàbitat.

3. Matrimonis d’ahir i d’avui

Com es casaven les àvies i com ens casem avui dia? Són moltes les diferències, i ens les va explicar la professora i demògrafa Joana Maria Pujadas. I algunes de ben curioses, i de sentit comú, però que potser ens queden tan lluny que ara ens sorprenen. Fins i tot vam deduir quin era el Tinder de l’època i vam saber com convivien les parelles LGTBI en temps de prohibicions.

4. El paper de l’art i la ciència en la pandèmia

Acabàvem l’any 2020 amb la notícia del naixement a Barcelona del Hac Te Hub, on la UOC ha estat una part molt implicada des del primer moment en l’impuls d’aquest nòdul que treballa de forma coordinada amb diverses entitats de la ciutat i del país per explorar i desenvolupar les interseccions entre art, ciència i tecnologia amb l’objectiu d’enfortir la transformació digital de la societat. El professor Pau Alsina en parlava en aquest post.

5. Arqueologia en guerra: patrimoni destruït i espoliat per la barbàrie

Destruir el passat significa negar el present i, especialment, el futur. Reafirmar la possessió d’un territori mitjançant la desaparició dels elements tangibles de la història com a forma de desarrelament és una pràctica habitual en zones de conflicte. Violència vers les persones però també vers el patrimoni local. Sobre aquestes pràctiques destructives, conseqüències i responsabilitats en va parlar Glòria Munilla, professora de la UOC i directora del màster interuniversitari de la Mediterrània antiga.

Agraïm al professorat dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC que han col·laborat i compartit el seu coneixement en aquest blog durant el 2021. Us animem a recuperar els diferents posts publicats i a retrobar-nos el 2022!