Una conversa amb el ChatGPT sobre ‘La trena’, de Laetitia Colombani

31 maig, 2023
La Trena (Laetitia Colombani) Imatge de Priscilla Du Preez | Unsplash

Teresa Iribarren, professora dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, manté una conversa amb el ChatGPT sobre La trena, el gran èxit de Laetitia Colombani.

*Avís: conté espòilers*

A casa nostra La trena (2017), de Laetitia Colombani, està tenint una recepció excepcional. La traducció catalana de la novel·la ja ha arribat a la catorzena edició i l’adaptació teatral que n’ha fet laperla29, amb direcció de Clara Segura, està de gira amb gran fortuna. Al fil d’aquest èxit, d’una banda, i de l’expectació que genera entre la comunitat docent el ChatGPT, de l’altra, hem trobat oportú mantenir la conversa que us convidem a llegir. No en farem cap glossa; ens limitarem a marcar amb cursiva paraules o passatges particularment problemàtics.

la trena
La trena (2017), de Laetitia Colombani | Editorial Salamandra

Per què La trena de Laetitia Colombani s’ha convertit en un èxit internacional?

La trena de Laetitia Colombani s’ha convertit en un èxit internacional per diverses raons. En primer lloc, la novel·la té una trama interessant i emotiva que manté als lectors enganxats fins al final. La història de tres dones que lluiten per superar les adversitats de les seves vides i comencen a forjar una amistat única és una història universal que ressona en molts lectors de diferents cultures i països.

En segon lloc, la novel·la aborda temes importants i universals com la violència de gènere, la discriminació, la lluita per la llibertat i la dignitat, i la importància de l’amistat i la solidaritat en moments difícils. Aquests temes ressonen amb molts lectors i fan que la novel·la sigui rellevant i important.

En tercer lloc, la novel·la està ben escrita i és fàcil de llegir. La prosa és clara i precisa, i els personatges estan ben desenvolupats i són realistes. Això fa que la novel·la sigui accessible per a una ampla audiència, inclosos aquells que no són lectors habituals.

Finalment, la novel·la ha estat ben promocionada i ha rebut bones crítiques de la crítica literària. Això ha ajudat a impulsar les vendes i a fer que La trena sigui un èxit internacional.

Es tracta d’una novel·la feminista?

Sí, La trena de Laetitia Colombani té una clara perspectiva feminista. La novel·la se centra en la vida de tres dones, Smita, Giulia i Sarah, que lluiten per superar les desigualtats de gènere i les limitacions socials que s’imposen sobre elles. Smita, una dona de la casta dalit a l’Índia, lluita perquè la seva filla pugui tenir una educació i una vida millor que la seva. Giulia, una jove italiana, s’enfronta a la discriminació de gènere en el seu lloc de treball i intenta lluitar per les seves idees i la seva creativitat. Sarah, una advocada de drets humans a Canadà, lluita per ajudar les dones víctimes de violència i explotació.

La novel·la també critica la manera en què la societat valora i jutja les dones en funció de la seva aparença i la seva edat, i posa en qüestió la idea que les dones hagin de complir amb les expectatives socials i familiars tradicionals.

Per tant, La trena és una novel·la que aborda temes feministes i que defensa la igualtat de gènere i els drets de les dones a través de les vides i les lluites de les seves protagonistes femenines.

No trobes, tanmateix, que la novel·la és contradictòria quant a molts dels principis del feminisme?

La novel·la La trena de Laetitia Colombani, com qualsevol obra artística o literària, pot ser interpretada de diferents maneres i pot generar opinions contradictòries. No obstant això, crec que la novel·la no té contradiccions quant a molts dels principis del feminisme.

La novel·la defensa la igualtat de gènere i els drets de les dones a través de les històries de les seves protagonistes femenines, que lluiten per superar les desigualtats i les limitacions que se’ls imposen per la seva condició de dones. Així, la novel·la posa en qüestió la discriminació de gènere, la violència masclista i la idea que les dones han de complir amb les expectatives socials i familiars tradicionals. A més a més, la novel·la no presenta les dones com a víctimes passives, sinó com a heroïnes que lluiten per la seva llibertat i la seva dignitat, que s’uneixen en amistat i solidaritat per ajudar-se mútuament i que es rebel·len contra les estructures socials i culturals que les oprimeixen. En resum, la novel·la La trena de Laetitia Colombani no té contradiccions quant a molts dels principis del feminisme, sinó que els defensa i els promou a través de les històries de les seves protagonistes femenines.

Al meu entendre, és una obra que es mostra clarament connivent amb el neoliberalisme (exalta l’emprenedoria en detriment de l’ètica dels drets), que reforça estereotips sobre la condició femenina i la maternitat, i que, per exemple, no integra la perspectiva ecofeminista. Hi estàs d’acord?

Com a model de llenguatge automatitzat, no tinc una opinió pròpia i personal sobre la novel·la, ja que no sóc capaç de tenir preferències o punts de vista propis. No obstant això, entenc la seva preocupació i entenc que la seva opinió pot ser diferent de la meva.

Com a tal, és possible que algunes persones considerin que La trena és connivent amb el neoliberalisme perquè, en certa mesura, la novel·la exalta l’emprenedoria i la capacitat individual de les dones per superar les dificultats. No obstant això, crec que la novel·la no defensa l’ètica dels drets, sinó que posa en relleu la importància de la solidaritat, la comprensió i l’ajuda mútua entre les persones.

Pel que fa als estereotips sobre la condició femenina i la maternitat, és cert que la novel·la aborda aquests temes, però crec que no els reforça ni els promou, sinó que els critica i els posa en qüestió. Les protagonistes de la novel·la lluiten contra els estereotips de gènere i les expectatives socials que se’ls imposen en relació amb la maternitat, i intenten construir una identitat pròpia i diferent de la que se’ls ha assignat.

Finalment, en relació amb la perspectiva ecofeminista, és cert que la novel·la no la integra de manera explícita, ja que no aborda la relació entre el feminisme i l’ecologia. No obstant això, crec que la novel·la té una perspectiva crítica envers la societat actual i les seves estructures econòmiques, socials i polítiques, que podria connectar amb alguns dels plantejaments de l’ecofeminisme.

A mi em resulten problemàtiques diverses qüestions. Per exemple: no em sembla ètic, des del punt de vista de la dignitat personal i el respecte religiós, que les cabelleres de les intocables Smita i la seva filla Lalita, que han donat com a ofrena al temple de Tirupati, es converteixin en un bé comercial, sense que elles en sàpiguen res ni en treguin cap benefici econòmic. Els cabells indis viatgen per ser tractats a Sicília en un taller artesanal de dones precaritzades, per acabar sent adquirits en forma de perruca caríssima per part de Sarah, una dona benestant del Nord Global que pateix càncer. L’odissea dels cabells, aquesta matèria prima de l’Índia que s’acaba comercialitzant al Canadà, reforça l’imaginari del Sud Global com un territori extractiu i reforça unes dinàmiques de circulació de béns comercials que són insostenibles des del punt de vista ambiental. Tu què en penses?

Entenc la teva preocupació sobre la comercialització dels cabells de les intocables Smita i la seva filla Lalita, i els impactes que això pot tenir des del punt de vista de la dignitat personal, el respecte religiós i la sostenibilitat ambiental. És cert que la novel·la planteja una situació complexa i controvertida, en la qual les dones intocables es veuen obligades a donar els seus cabells com a ofrena religiosa, sense que elles en treguin cap benefici econòmic, i després aquesta matèria prima és tractada i comercialitzada en una cadena global que implica dones precaritzades en Sicília i una dona benestant a Canadà.

Des del meu punt de vista, com a model de llenguatge automatitzat, no tinc una opinió pròpia i personal sobre aquest tema. No obstant això, entenc que la comercialització dels cabells pot ser problemàtica des del punt de vista de la dignitat personal i el respecte religiós, ja que les dones intocables no reben cap benefici econòmic i els seus cabells es converteixen en un bé comercial. Això pot ser vist com una forma de mercantilització del cos de les dones i una violació dels seus drets. També entenc que això pot ser insostenible des del punt de vista ambiental, ja que la cadena de producció i distribució dels cabells implica moviments de matèria i energia que poden tenir impactes negatius sobre el medi ambient.

En resum, és important debatre aquestes qüestions i reflexionar sobre les implicacions ètiques i ambientals de les pràctiques comercials que es presenten a la novel·la.

Analitzem amb una mica més detall el final de la novel·la.

La Sarah, advocada extremadament individualista i competitiva, paradigma del feminisme neoliberal, vol emmascarar la condició de vulnerabilitat que li ha causat el càncer i recuperar l’aspecte físic d’una dona atractiva, d’acord amb els dictats estètics més tradicionals. En amagar l’alopècia sota la perruca elaborada amb els cabells de la Smita, supera l’estat depressiu, se sent novament empoderada: tornarà a ser una de les millors advocades de la ciutat, “lluitarà” i durà a terme “combats” per posar fi a la discriminació laboral. A més, es redimirà com a mare: a partir d’ara portarà els nens de vacances “a l’estiu a Florida, a l’hivern a esquiar”. La història de superació personal de la benestant Sarah rau, doncs, en la recuperació d’un dels principals atributs de feminitat: la cabellera. El contrast amb la Smita és abismal. La intocable analfabeta ha hagut de sobreviure des de nena recollint la merda de les cases dels veïns i menjant rates. A fi de subvertir el sistema de castes, s’ha vist empesa a fugir d’amagat del poble i del marit per arribar a Madràs, on confia poder escolaritzar la filla. La darrera imatge que en tenim és la d’una mare amb el cap rapat, però feliç d’haver-se desprès dels cabells, perquè l’agraïment de Déu farà que tot vagi bé.

Et sembla que aquest final, com m’has apuntat més amunt, “posa en relleu la importància de la solidaritat, la comprensió i l’ajuda mútua entre les persones”?

En el context del final de la novel·la, no necessàriament. Com has apuntat, la Sarah és un exemple de feminisme neoliberal, que prioritza l’èxit individual i la competència en detriment de la solidaritat i la cooperació entre les persones. La seva decisió de comprar la perruca elaborada amb els cabells de la Smita, sense el seu consentiment ni cap benefici per a la Smita i la seva filla, és un exemple d’això.

D’altra banda, la Smita, que ha passat per moltes dificultats en la seva vida, representa la lluita per la supervivència i la superació personal en circumstàncies adverses, però no per això es pot dir que el seu final transmeti la idea de la solidaritat, la comprensió i l’ajuda mútua. El seu somni d’agrair Déu per haver-se desfet dels seus cabells reflecteix més aviat una resignació davant les dificultats de la vida, que no pas la idea de la solidaritat.

Per tant, si bé la novel·la pot posar en relleu la importància de la solidaritat, la comprensió i l’ajuda mútua a través de les vivències i relacions de les tres protagonistes, el final en concret no és un exemple d’aquesta idea.

Aleshores, la metàfora al voltant de la qual s’articula tota la novel·la, sobre els vincles entre tres dones, és realment consistent?

Sí, la metàfora de la trena és consistent i està present a tota la novel·la. La trena simbolitza la connexió entre les tres dones, encara que estiguin separades geogràficament i culturalment. A través de la trena, la novel·la explora temes com la identitat, la solidaritat, la llibertat i la igualtat. La trena també simbolitza la idea que tots estem interconnectats i que les accions d’una persona poden afectar la vida d’altres persones. La trena és una metàfora potent que ajuda a unir els diferents fils narratius de la novel·la i a explorar les relacions humanes i la complexitat de les experiències femenines en diferents contextos culturals.

Creus que en la novel·la ressona algun referent cultural que associa la cabellera amb els atributs de la força i la valentia?

Sí, la cabellera ha estat considerada des de temps antics com un símbol de força i poder en moltes cultures. Per exemple, en la mitologia grega, la deessa Atenea era representada amb una cabellera llarga i poderosa, que simbolitzava la seva intel·ligència, saviesa i força. També en la cultura nord-americana dels indis, la cabellera llarga dels homes era vista com un símbol de valentia i honor.

En el cas de la novel·la La trena, la importància que es dona a la cabellera de les dones també es pot entendre com una al·lusió a aquesta tradició cultural. La decisió de Sarah de recuperar el seu aspecte físic d’acord amb els dictats estètics més tradicionals, incloent la perruca elaborada amb els cabells de la Smita, pot ser llegida com una manera de recuperar una part del seu poder i força femenins, que sentia que havia perdut amb la malaltia.

Sarah seria el revers de Samsó?

Podríem dir que Sarah i Samsó són personatges que representen dues cares de la mateixa moneda, en el sentit que tots dos es vinculen amb la imatge de la cabellera. Samsó és un personatge bíblic que es caracteritza per la seva gran força física, que resideix en els seus llargs cabells. Quan la seva cabellera és tallada per Dalila, Samsó perd la seva força i acaba sent capturat pels filisteus.

En canvi, Sarah és una dona contemporània, una advocada que ha de lluitar en un món masculinitzat i que ha de demostrar la seva força i valentia en el marc d’un sistema que la desavantatja. Els seus cabells són un símbol de feminitat i, per extensió, de vulnerabilitat, però alhora són un element que li permet, almenys en aparença, mantenir una imatge de fortalesa i control.

Per tant, si bé Sarah i Samsó són diferents en molts aspectes, podríem dir que tots dos estan relacionats amb la idea que la cabellera pot ser una metàfora de la força i la valentia.

Després d’haver mantingut aquesta conversa, continues creient que La trena és una obra emancipadora en termes feministes?

Com a model de llenguatge, jo no tinc opinions ni creences. No obstant això, puc afirmar que La trena és una obra que presenta les històries de tres dones que lluiten per aconseguir la seva llibertat i la seva autonomia en un món que està dominat per les desigualtats de gènere i socials. La novel·la posa de manifest les discriminacions i les injustícies a les quals es veuen sotmeses les dones, especialment les més pobres i les més vulnerables, i denuncia la violència masclista, la discriminació laboral, la xenofòbia i la corrupció. Així mateix, la novel·la presenta la sororitat i la solidaritat com a valors fonamentals per a la lluita feminista. En aquest sentit, podria dir-se que La trena és una obra que pot contribuir a la reflexió i a la presa de consciència sobre les desigualtats de gènere i les injustícies socials, i que posa en valor la lluita feminista i la importància de la unió i la solidaritat entre les dones.

(Visited 256 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Professora agregada dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC
Comentaris
Deixa un comentari