L’humor i la ironia de 7 escriptores que hauries de llegir

En el marc del Dia de les Escriptores, una iniciativa impulsada per la Biblioteca Nacional d’Espanya, l’Associació Clàssiques i Modernes i la Federació Espanyola de Dones Directives, Executives, Professionals i Empresàries (FEDEPE), Maria Lacueva, professora dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, ens recomana set escriptores que, a través de l’humor, la sàtira i la ironia ens parlen de feminisme, de la llibertat sentimental i sexual de les dones i de la denúncia social i política en les seves obres.

1. María Reimóndez

María Reimóndez (Lugo, 1975) és escriptora i doctora en traducció i interpretació espanyola. La seva primera obra publicada va ser el poemari Moda galega (Positivas, 2002). L’any següent es va estrenar en el camp de la novel·la amb O Caderno de Bitácora (2003), que va rebre el premi Mulleres Progresistas de Vigo. A aquesta primera obra l’han seguit altres novel·les com Pirata (2009) i En vías de extinción (2012). El 2014 va guanyar el XXXI Premio Xerais de Novela por Dende o conflito (2014) i el XIV Premi de Novela por Entregas de La Voz amb A dúbida (2016).

Reimóndez ha publicat obres per al públic infantil com ara Lía e as zapatillas de deporte (2008) —Premi Frei Martín Sarmiento 2010— i també ha exercit de traductora literària amb més de dotze títols traduïts.

L’autora gallega també combina la seva carrera literària amb la d’activista en l’àmbit de la cooperació i el desenvolupament, el feminisme i la defensa de la llengua gallega i la diversitat lingüística.

Obra recomanada:

O club da calceta (2006) és una nove·la que vol fer una reflexió profunda i un repàs sobre la condició femenina. Amb un humor àcid, intel·ligent, a vegades fins i tot sarcàstic, Reimóndez construeix una novel·la coral protagonitzada per sis dones que assisteixen a classes de fer mitja. Un lloc on convergeixen les seves frustracions, però també on prenen consciència de les seves situacions i la necessitat de superar-les. Reimóndez, fins i tot les escenes més dures, les tracta amb una mala llet mordaç que no et deixa indiferent. 

La novel·la, escrita originalment en gallec, ha estat traduïda a l’italià i al castellà; ha estat guardonada amb el Premi San Clemente i també ha estat adaptada al teatre i al cinema.

2. Rosa Maria Arquimbau

Entre la sel·lecció d’escriptores que Maria Lacueva ens recomana també trobem Rosa Maria Arquimbau (Barcelona, 1909-1992). Va ser una escriptora i periodista que va iniciar el seu camí en el món periodístic i en el de la literatura des de ben jove. I és que amb només 15 anys ja va començar a escriure les seves primeres peces a la revista Joventut Catalana amb el pseudònim de Rosa de Sant Jordi.

Més endavant també va iniciar les seves col·laboracions a les revistes Flames, La Dona Catalana, Imatges —on publicava reportatges de caràcter social—,  La Nau o La Rambla —on tenia la columna ‘Film&Soda’ en què comentava amb ironia els canvis i les relacions sentimentals dels homes i les dones en aquella època—, entre d’altres publicacions.

Així mateix, va publicar diverses novel·les com Al marge (1933), Història d’una noia i vint braçalets (1934) o Home i dona (1936) i comèdies com L’amor i el dimoni (1935), Es rifa un home! (1935) i Les dones sàvies (1936), entre altres obres.

Les seves publicacions destacaven per la polèmica que sovint provocaven en els entorns més conservadors i també per la ficció humorística, la paròdia i la ironia que desprenien les seves obres on, amb prosa afilada, parla de l’art, de l’amor, de l’amistat i, especialment, de les dones, de les relacions de parella i dels seus plantejaments feministes. En aquest sentit, també destapava amb humor la doble moral conservadora i reivindicava la llibertat sentimental i sexual femenina.

Obra recomanada

En aquesta línia, Tres contes breus (1927) i La dona dels ulls que parlaven (1930) són alguns dels reculls en què Rosa Maria Arquimbau va recopilar les columnes i articles publicades en les revistes en què col·laborava. 

3. Montserrat Roig

Entre les set escriptores recomanades tampoc hi podia faltar Montserrat Roig (Barcelona,1946-1991). Escriptora, periodista i feminista catalana referent de la cultura catalana del segle XX gràcies a la seva obra i activisme.

Llicenciada en Filosofia i Lletres i en Ciències de la Informació va treballar com a periodista en diversos mitjans de comunicació, com ara la revista Serra d’Or i el diari Tele/eXprés.

Irònica i encertada, Roig va destacar per abordar, des d’una mirada d’esquerres, feminista i democràtica, temes socials i polítics i tenir un paper actiu en la defensa dels drets de les dones i la igualtat de gènere a través de la seva obra literària que inclou novel·les, assaigs i obres de no ficció.

L’any 1970 va rebre el premi Victor Català pel seu llibre Molta roba i poc sabó i el 1976 se li va atorgar el premi Sant Jordi per la seva novel·la El temps de les cireres.

Obra recomanada

Molta roba i poc sabó… i tan neta que la volen és el primer recull de narracions de Montserrat Roig. Es tracta de la primera obra d’un conjunt de tres novel·les més relacionades per les protagonistes i que conformen una història i retrat de la petita burgesia de l’Eixample des de finals del segle XIX fins als anys setanta del XX.

Les relacions entre les dones, els rols socials que han d’adoptar, la relació de poder entre sexes o la sexualitat femenina son les temàtiques que protagonitzen aquestes obres, narrades i construïdes des de l’òptica de les dones d’aquesta història.

4. Marta Rojals

Marta Rojals (La Palma d’Ebre, 1975) és escriptora i arquitecta. Llicenciada en arquitectura per la Universitat Politècnica de Catalunya, ha col·laborat en mitjans de comunicació com Vilaweb, a la publicació satírica Illegal Times i a les revistes L’Avenç i Descobrir i el diari Ara.

El seu humor àcid el podem trobar en la seva primera obra Primavera, estiu, etcètera, L’altra i El cel no és per a tothom —traduïdes al francès, italià, neerlandès i el txec i que van resultar tot un èxit entre el públic i la crítica literària— i a No ens calia estudiar tant, un recull dels seus articles publicats a Vilaweb entre 2007 i 2014.

Obra recomanada

Primavera, estiu, etcètera (2011) és una tragicomèdia i un retrat precís dels usos i costums de la vida d’unpoblet de l’Ebre a través de la figura de l’Èlia de Cal Padró, qui torna al poble amb trenta-quatre anys, sense parella i amb una feina que trontolla i amb ganes de posar ordre a la seva vida. Rojals, a través d’aquesta història, ens parla sobre l’amor, l’amistat, la família, la feina, les oportunitats perdudes i la possibilitat de trobar un lloc propi al món.

5. Mònica Richart

Mònica Richart García (Antella, 1992) és escriptora i professora de valencià. Graduada en Traducció i Interpretació per la Universitat Autònoma de Barcelona i professora de valencià. També té un màster en Investigació en didàctiques específiques amb una especialització en l’ensenyament de valencià a persones adultes.

La seva primera novel·la Violeta i el llop (2018) va rebre el Premi València Nova 2018 en la categoria de narrativa en valencià.

Entre altres reconeixements, també ha guanyat el XII Premi Universitat de València d’escriptura de creació per Vint-i-cinc i el VII Concurs de Relats Curts Online de Transports Metropolitans de Barcelona per Per a tu, que l’has vist.

Obra recomanada

La dona invisible (2022) és la novel·la negra de Richart escrita en clau de sàtira política, premiada amb el Premi Soler i Estruch.

La dona invisible és la història d’una dona de la neteja, Mihaela, que troba un cadàver a la conselleria on treballa i decideix investigar-ne la mort abans de suïcidar-se, com a últim projecte vital. Amb aquest pretext, i des de l’ull crític d’una senyora romanesa de vora setanta anys, la història homenatja i satiritza alhora la funció pública i, de retruc, la classe política mitjana.

6. Regina Rodríguez Sirvent

Regina Rodríguez Sirvent (Puigcerdà, 1983) és graduada en Psicologia i té una empresa de rutes gastronòmiques privades a Barcelona. Com a escriptora col·labora en la secció d’Estils del diari Ara i també ha publicat diversos articles a la revista de la universitat Georgia Institute of Technology i a Mundo Hispánico.

Obra recomanada

La seva primera novel·la Les calces al sol (2022), considerada com una de les novel·les més divertides i esbojarrades del moment, ha resultat ser tot un fenomen literari que s’ha posicionat entre les escriptores del moment. Es tracta d’un relat autobiogràfic que narra amb clau d’humor les aventures de la Rita Racons, una noia acabada de graduar que marxa als Estats Units a fer d’au-pair. La seva idea inicial era anar a Nova York, però contra tot pronòstic va a petar a casa dels Bookland, una família d’Atlanta. Una novel·la alegre i vital que ens parla dels canvis vitals que ens fan créixer.

A partir d’aquest novembre Les calces al sol també es podrà trobar traduïda al castellà i s’espera que a la primavera del 2024 també estigui disponible en portuguès.

7. Gloria Fuertes

Gloria Fuertes (Madrid, 1917-1998) va ser una escriptora de narrativa, poesia, teatre i autora de literatura infantil i juvenil. Amb només catorze anys ja va publicar el seu primer poema Niñez, juventud, vejez… (1932). Als quinze anys recitava aquests versos a Radio Espanya de Madrid i als disset va escriure seu primer llibre de poemes Isla ignorada, que no va publicar fins al 1950.

La dècada dels anys 40 va suposar la seva incursió en el món literari professional amb publicacions com Cinco metros de poemas (1949) i El hada acaramelada (1950), però, sens dubte, a partir dels anys 70 va ser quan la seva carrera va resultar imparable: al 1972 va rebre la beca de la Fundación Juan March de Literatura Infantil, al 1975 se li va fer entrega del diploma d’honor del Premi Internacional de Literatura Infantil Hans Christian Andersen i va emprendre una activitat frenètica tant en la participació en els mitjans de comunicació i la vida pública (entrevistes, ràdio, homenatges, pregons) com en la publicació de contes infantils com La pájara pinta (1972), La gata chundarata y otros cuentos (1974), La momia tiene catarro (1978), entre altres.

Si es caracteritza per alguna cosa l’obra de Fuertes és pel seu estil poètic directe i per com les emocions, la denúncia social i l’humor es troben, s’equilibren i es nodreixen entre ells en les seves publicacions. A més a més, l’acompanya la capacitat per tractar amb ironia i jocs de paraules temes tan universals com l’amor, la soledat, el dolor o la mort. Un art i estil propi que l’ha dut a convertir-se en una figura icònica entre les escriptores de literatura espanyola del segle XX.

Obra recomanada

Poeta de guardia (1968) és un dels llibres més emblemàtics de l’obra de Gloria Fuertes. Un poemari adult i universal en què, amb poques paraules i amb total claredat, explica el que li passa a ella o al món, als seus amics reals o als fantasmes.