Florencia Perona: “Soc argentina i vaig viatjar de Mèxic a Madrid per fer les pràctiques del grau d’Arts: era el somni de la meva vida”

16 maig, 2023
pràctiques grau d'Arts

Florencia Perona, estudiant del grau d’Arts, va ser nòmada durant set anys i va trobar en la UOC la manera de continuar els estudis. La seva passió per l’art la va portar a complir un dels somnis de la seva vida i travessar mig món per fer pràctiques presencials a Espanya.

Què et va impulsar a estudiar el grau d’Arts a la UOC? Per què vas triar la nostra universitat?

L’any 2020 vaig començar a estudiar Arts Visuals en una universitat presencial de Praga, i hi vaig fer un semestre. Aquest grau combinava la meva carrera professional anterior, Disseny Gràfic, amb l’art. Feia aproximadament cinc anys que era nòmada i, amb la pandèmia, em vaig adonar que no podria continuar estudiant de manera presencial. D’aquesta manera, vaig començar a investigar quines universitats en línia oferien el grau d’Arts o estudis relacionats amb les belles arts.

Vaig descobrir la UOC a través dels cercadors i em va cridar l’atenció la seva proposta educativa, especialment per l’àmplia gamma de disciplines que ofereix. Amb tot, el que em va captivar més va ser la importància que dona a la relació entre els processos socials i artístics, incloent-hi els processos polítics i econòmics. Per a mi, això subratlla la rellevància i la connexió entre l’art i la societat en què vivim. Per això em va atreure el fet de poder explorar aquesta connexió mitjançant els estudis de la UOC.

Quina ha estat la teva experiència general a la UOC fins ara? Com descriuries la qualitat de l’ensenyament i la metodologia?

La meva experiència a la UOC ha estat excel·lent i sempre la recomano a tothom que puc. En comparació amb altres universitats, la qualitat educativa de la Universitat és molt alta. Tots els professors tenen un gran nivell d’especialització en les seves àrees, i el fet que els materials d’estudi siguin desenvolupats per la mateixa institució li dona un valor molt gran. Els vincles que tinc amb els professors són molt directes i pròxims, tot i tractar-se d’estudis en línia.

A més de la qualitat educativa, també valoro la qualitat humana de la UOC. Veig que la Universitat entén les responsabilitats i els reptes a què han de fer front els estudiants adults, i sempre m’he sentit acompanyada per la meva tutora i pel meu nou tutor, tot i que ha canviat fa poc i encara no el conec gaire. Tots dos m’han donat molt suport en el meu desenvolupament personal i professional.

Estic en un moment vital en què em prenc la carrera molt seriosament. No faig els treballs pensant que només són un exercici acadèmic, sinó que vull aprofitar el temps a la UOC al 100 % per crear projectes artístics i començar la meva carrera professional.

El grau d’Arts de la UOC ens permet tenir una perspectiva més realista i crítica del sector

Com consideres que t’han preparat els estudis de la UOC per fer front als reptes i a les oportunitats del món de l’art?

M’han preparat molt més del que esperava per fer front a reptes i oportunitats del sector. El grau d’Arts ofereix eines per comprendre tant els aspectes positius com els negatius del món de l’art, incloent-hi les relacions de poder d’aquest àmbit (per exemple, els col·leccionistes i les persones amb més poder adquisitiu acostumen a estar relacionats amb el discurs dominant de la societat). Com a professionals de l’art, sovint tenim una concepció més idealista de la disciplina i de la seva capacitat de canviar el món. La UOC ens permet tenir una perspectiva més realista i crítica per entendre quin discurs volem donar com a professionals i poder-nos posicionar enfront dels agents i els seus discursos.

Com vas descobrir les pràctiques a la Fundació Amics del Museu Reina Sofía i què et va cridar l’atenció d’aquesta oportunitat?

Molt abans que es publiquessin, vaig contactar amb la meva tutora, Inés Casanova Silva, i li vaig explicar la meva intenció de fer les pràctiques de manera presencial, tot i que em va dir que les podia fer en línia.

Quan encara no s’havien anunciat les pràctiques en aquesta fundació, jo ja sabia que començarien el primer semestre i vaig llegir el programa amb molt d’interès per saber què oferien. La meva intenció sempre havia estat fer-les de manera presencial, ja que la carrera és completament digital i considero que hi ha coses que no es poden aprendre sense ser-hi present, com ara la interacció personal i el contacte amb la pràctica.

Quan la Inés es va assabentar que s’oferien pràctiques en aquesta fundació, me les va enviar i em van cridar molt l’atenció. Hi havia dues opcions: una de gestió cultural i una de comunicació. Com que treballo com a comunicadora i dissenyadora gràfica i web des de fa més de deu anys, em va semblar que podia combinar la carrera i l’experiència professional amb aquest nou aprenentatge en el món de l’art.

Cal destacar que vaig viatjar expressament de Mèxic a Madrid per fer les pràctiques de manera presencial, fet que em va implicar una gran inversió econòmica. Aquesta experiència va ser tan significativa que la vaig compartir en una de les memòries finals, ja que treballar a Madrid era un somni que havia tingut tota la vida.

Durant les pràctiques, vaig aprofitar per fer una cosa que es pogués convertir en material de valor per a la fundació: fer entrevistes a diversos professionals de l’art, cosa que va ser una experiència molt enriquidora.

Ens podries descriure una mica més quines tasques feies i quines responsabilitats tenies durant les pràctiques a la Fundació Amics del Museu Reina Sofía?

La fundació tenia una necessitat important relacionada amb la comunicació, el disseny gràfic, el web i el màrqueting, de manera que em vaig enfocar a arreglar el web, a proporcionar informació i a ajudar les persones que s’encarregaven de les xarxes socials de la fundació a Instagram, Twitter i LinkedIn (de fet, aquesta última xarxa social es va obrir a proposta meva).

Tenint en compte la meva professió i les eines de les quals disposava, vaig aprofitar per fer una cosa que es pogués convertir en material de valor per a la fundació: fer entrevistes a diversos professionals de l’art, cosa que va ser una experiència molt enriquidora. Vaig entrevistar Leonor Serrano Rivas, una artista contemporània que en aquell moment exhibia la seva obra al museu. També vaig entrevistar Rosina Cazali, una comissària independent guatemalenca que va treballar al museu durant la mostra de Margarita Azurdia. Així mateix, vaig fer una entrevista a Isabel de Naverán, que és comissària d’arts escèniques i que treballa en l’àmbit de la dansa, fet que em va semblar molt interessant, ja que se centra en la història a través del moviment del cos. Finalment, vaig entrevistar Carles Guerra, un comissari independent que ha treballat al MACBA de Barcelona i que va portar una mostra de Francesc Tosquelles al Museu Reina Sofía.

Com ha estat la integració de la cultura argentina en la teva experiència a la UOC i en les pràctiques a la Fundació Amics del Museu Reina Sofía?

Durant l’experiència a la UOC i les pràctiques, he vist una gran integració de la cultura argentina i d’altres països llatinoamericans en el diàleg i la col·laboració amb Espanya. El pensament que ve de Catalunya, on se situa la UOC, ha influït en la creació del grau d’Arts en col·laboració amb el Museu Reina Sofía a Madrid, i també en la diversificació i l’intercanvi d’idees entre els països. Com a argentina, estic especialment interessada en la manera com el procés de descolonització cultural ha influït en aquest diàleg, i en la manera com el Museu Reina Sofía ha estat un testimoni real d’aquesta integració, incorporant argentins i altres llatinoamericans com a treballadors del museu i col·laborant en exposicions que mostren la història i la cultura de la regió.

El diàleg entre Espanya i els països colonitzats, com ara l’Argentina i altres països sud-americans, és molt important per entendre la història, la cultura iberoamericana i el seu art. Al Museu Reina Sofía vaig veure l’exposició “Giro gráfico”, que mostrava imatges gràfiques de les protestes enfront de les dictadures militars dels anys setanta, cosa que no només és innovadora pel que fa al contingut, sinó també quant a la forma. La imatge gràfica dels carrers entra al museu com a obra d’art.

Els recomano que explorin diferents oportunitats i s’acostin a diferents espais artístics, tant convencionals com no convencionals, per aprendre i experimentar.

Quins consells donaries a altres estudiants del grau d’Arts que s’estiguin plantejant fer les pràctiques a la Fundació Amics del Museu Reina Sofía?

En primer lloc, els desitjo que les puguin fer. Jo vaig poder perquè vaig tenir el temps i l’oportunitat de fer-ho, però no sempre és així. Més enllà d’això, els animo a fer pràctiques presencials i a dedicar un semestre exclusivament a això si s’ho poden permetre. Si no és a la Fundació Amics del Museu Reina Sofía, els recomano que explorin diferents oportunitats i s’acostin a diferents espais artístics, tant convencionals com no convencionals, per aprendre i experimentar.

Com a consell, els suggereixo que tinguin una actitud oberta i flexible, i que estiguin disposats a identificar i a satisfer les necessitats específiques de la fundació o d’altres organitzacions. És important tenir en compte que la relació entre els agents del món de l’art i els seus conflictes es basa en un diàleg constant, i que no sempre es pot concretar en idees completament pròpies.

Els suggereixo que facin servir el procés reflexiu que ofereix l’assignatura de pràctiques: fer un diari de camp i una memòria final. Aquestes eines no solament els permetran reflexionar sobre el que van aprenent, sinó que també els poden proporcionar idees valuoses per connectar amb les teories. Penso que la reflexió pot ser una eina poderosa per millorar i créixer com a professional del món de l’art.

Finalment, els voldria dir que no es quedin amb les respostes negatives, perquè moltes vegades els somnis es compleixen!

(Visited 126 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Comentaris
Deixa un comentari