Víctor Navas: “En el pensament mèdic antic de l’època d’Hipòcrates no existia una malaltia mental com a tal”

28 juny, 2024
Víctor Navas - Premi Hèracles 2024 Víctor Navas – Premi Hèracles 2024

Parlem amb Víctor Navas Gracia, graduat del màster universitari de la Mediterrània Antiga (interuniversitari: UOC, UAB, UAH), que ha estat guardonat amb el prestigiós premi Hèracles 2024, atorgat per la Societat Espanyola d’Estudis Clàssics (SEEC) de la Comunitat Valenciana.

El seu treball final de màster (TFM), titulat “Enfermedad mental y desprestigio político en la obra de Heródoto: el caso de Cambises II y Cleómenes I”, aborda un tema fascinant i relativament inexplorat: la percepció i el tractament de les malalties mentals en l’antiga Grècia i el seu ús en el discurs polític per desacreditar figures clau.

Què suposa haver rebut aquest reconeixement?

La veritat, va suposar una sorpresa. Des que vaig enviar la candidatura fins a la resolució no va passar gaire temps, o va passar menys del que m’esperava, per la qual cosa, quan m’ho van comunicar, em va agafar bastant desprevingut i en un primer moment no em creia que havia guanyat.

Què et va inspirar per triar el tema de la malaltia mental i el desprestigi polític en l’obra d’Heròdot per al teu TFM?

Durant el primer any de màster estava molt indecís sobre quin tema triar per al TFM, encara que sabia que volia un tema relacionat amb la història social o la història de la medicina. Aquells dies (anys 2021-2022), començàvem a veure el final de la pandèmia i les consegüents seqüeles mentals que ens havia deixat a molts. Per tant, en aquest moment d’indecisió, em vaig començar a fer preguntes sobre el tema mental i les malalties d’aquest tipus en la història, en concret en el període de l’Antiguitat, i em vaig adonar que tenia un gran buit de desconeixement sobre el tema.

Amb tot això, a l’hora de triar de manera definitiva el tema del TFM, vaig estar parlant amb el meu tutor, el professor César Sierra Martín, que va ser clau a l’hora de proposar-me el tema definitiu del meu TFM i d’orientar-lo cap a la relació entre malaltia mental i la idea de desprestigi polític en un moment clau de la Grècia antiga, com és el final de l’època arcaica i el començament del que coneixem com a època clàssica.

Ens pots explicar quins van ser els principals desafiaments que vas trobar en analitzar les fonts primàries d’Heròdot en relació amb les malalties mentals?

No van ser pocs. Al llarg de l’elaboració del TFM em vaig trobar amb molts desafiaments als quals, encara avui, em continuo enfrontant. El primer va ser un clar desconeixement de la història de la ciència i de la medicina, ja que, al llarg de la carrera, les havíem estudiat escassament.

En segon lloc, un altre dels desafiaments va sorgir al voltant de la idea de malaltia mental per als antics. En el pensament mèdic antic, l’iniciat en l’època d’Hipòcrates, no existia una malaltia mental com a tal, sinó que es tenia una concepció més general de la malaltia, segons la qual aquesta es produïa per la ruptura de l’equilibri en què es trobava el cos. Quan la malaltia apareixia, significava que una de les parts o qualitats de les quals es pensava que es componia el cos —normalment n’hi havia quatre, d’aquí la teoria dels quatre humors— s’havia desequilibrat i predominava sobre les altres. Segons quina part o qualitat estigués en desequilibri, hi hauria uns determinats símptomes o uns altres. El que entenem com a malaltia mental es podia produir com a símptoma quan una qualitat del cos concreta provocava la malaltia. Amb el temps i el pas dels segles, es comença a apreciar una definició més clara, encara que dins d’un marc de pensament totalment diferent de l’actual.

Finalment, un altre dels desafiaments amb els quals em vaig trobar va ser el món dels conceptes. En el món antic hi ha una quantitat enorme de conceptes que fan referència a situacions en les quals l’autor ens dona a entendre la presència d’una malaltia mental, però que tenen múltiples definicions entre autors durant tot el període. Avui dia, hem conservat molts d’aquests conceptes que en el seu moment semblaven difusos, com ara histèria, melancolia, epilèpsia o mania.

Com creus que les concepcions de la malaltia mental en l’antiga Grècia difereixen de les actuals?

Fins al naixement de la psiquiatria, fa pràcticament entre 100 i 150 anys, la manera de pensar i definir la malaltia mental va evolucionar lentament respecte de com es pensava en l’Antiguitat. Hi va haver canvis, especialment en el tractament, però a grans trets es mantenien certes visions sorgides en el període antic, a més del tabú social o l’estigma del malalt, cosa que continua en l’actualitat.

Amb el naixement de la ciència psiquiàtrica, comença un moment de canvi, un moment en el qual s’abandonen moltes pràctiques que avui podem qualificar d’inhumanes, com l’aïllament i el tancament dels malalts, l’arribada de la química medicinal o la lluita per la humanització del malalt, entre d’altres. Els antics conceptes, molts d’ells heretats de temps passats, són substituïts per d’altres de nous, alhora que es comencen a diagnosticar malalties noves i es redefineixen algunes que es basaven en aquests antics conceptes més generals, com ara bogeria, histèria o melancolia.

Com ha influït el programa del màster universitari de la Mediterrània Antiga (interuniversitari: UOC, UAB, UAH) en la teva formació i en l’elaboració del teu TFM?

Enormement. Des que estava acabant el grau universitari, sabia que volia especialitzar-me en el món antic. En començar a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) pensava que només es parlaria d’història, i la sorpresa, per a bé, va ser que hi havia una multidisciplinarietat traduïda en assignatures centrades en la filologia, l’arqueologia o els estudis sobre patrimoni cultural.

Tot això, sumat a l’enorme varietat i amplitud de temes que s’oferien a l’hora de seleccionar el tema del TFM, ha tingut una influència clara en el meu treball, ja que molts dels capítols del treball es deuen a temes tractats en algunes proves d’avaluació contínua (PAC) de determinades assignatures del màster universitari de la Mediterrània Antiga (interuniversitari: UOC, UAB, UAH), sense les quals no hauria pogut investigar i redactar amb tanta facilitat aquests capítols.

Quin consell donaries a altres estudiants que estan treballant en el seu TFM o en recerques similars?

En primer lloc, els diria que tot sortirà bé. Al principi, un no sap amb certesa per on començar i fins i tot et pots quedar encallat a la meitat del treball. És normal, és part del procés, requereix temps i dedicació, però si se sap el que es vol transmetre i hi ha actitud, el resultat final arribarà sense problemes.

Quins són els teus pròxims passos després d’haver guanyat el premi Hèracles 2024?

El pas següent és continuar amb les recerques a través d’una tesi doctoral. Tinc moltes ganes de continuar, de veure per on em pot portar aquest tema.

 

(Visited 39 times, 2 visits today)
Comentaris
Deixa un comentari