Capacitats, habilitats i competències per treballar en gestió cultural

16 febrer, 2024
gestió cultural Imatge de Jessica Pamp a Unsplash

Nicolás Barbieri, professor agregat dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC i del màster universitari de Gestió Cultural (interuniversitari: UOC, UdG), repassa les necessitats que demana el mercat actual als professionals: “les capacitats culturals són democràtiques i les tenim totes les persones”.

El 2006, un grup d’alumnes nord-americans van escriure cartes als seus escriptors preferits per convidar-los a visitar el seu institut. Una d’aquestes missives va arribar a l’escriptor Kurt Vonnegut. L’autor, de 84 anys i amb l’aparença —exagerada per la seva prosa— d’una iguana, va declinar la invitació, però va respondre amb una carta mitjançant la qual volia obrir la ment a la creativitat que habita en tots i cadascun dels humans. Per a Nicolás Barbieri, professor del màster universitari de Gestió Cultural (interuniversitari: UOC, UdG), el missatge de l’autor d’Escorxador-5 serveix per definir què és la gestió cultural. “La cultura i les capacitats culturals són democràtiques i les tenim totes les persones”, va explicar Barbieri durant la ponència “¿La cultura es para mí? Capacidades, habilidades y competencias necesarias para trabajar en gestión cultural”, en el marc de la IV Fira Virtual d’Ocupació de la UOC.

Què és la gestió cultural?

Definir la gestió cultural és endinsar-se, segons Barbieri, en un sector en moviment. “No hi ha una única gestió cultural, sinó que n’hi ha moltes: industrial, alternativa, institucional… Però totes reclamen saber gestionar riscos i adaptar-se als canvis permanents que demana la societat”, exposa el professor i investigador de la UOC, que recull una de les definicions aportades per Alfons Martinell, professor de la Universitat de Girona. Els professionals fan front a la gestió integral de projectes culturals, la qual cosa implica atendre diversos camps com els espais, el públic o els pressupostos, incloent-hi la feina empresarial que hi ha darrere d’aquesta tasca.

Capacitats necessàries per ser un bon gestor cultural

Tot i que la definició del gestor cultural pot ser molt àmplia i heterogènia, es poden identificar algunes competències comunes. La Carta de Roma 2020 intenta establir algunes de les competències culturals que es refereixen a la capacitat que tot ésser humà té per aprendre. El document va ser signat i elaborat per un gran nombre de municipis, ajuntaments i espais de representació de la vida cultural local de tot el món per plantejar la necessitat que aquests espais impulsin les capacitats culturals de la societat. “És una carta que es pot estendre al gestor cultural; ens dona les claus per saber com ha de saber connectar les seves pròpies capacitats amb les del conjunt de la població”, exposa Nicolás Barbieri.

  1. Descobrir manifestacions culturals diverses i tenir curiositat pel que ens envolta.

  2. Crear elements culturals. Pot ser una rima, un dibuix, un reportatge, etc., és a dir, qualsevol manifestació que serveixi per fer realitat una expressió artística.
  3. Compartir la tasca amb la societat. La feina que s’ha de dur a terme té a veure amb la vida cultural pública en el sentit més ampli, que engloba no solament l’àmbit governamental, sinó també el comunitari.
  4. Gaudir d’una expressió artística, d’una identitat o d’una mirada sobre la vida cultural.

  5. Protegir expressions culturals, vides culturals, comunitats i persones que moltes vegades no tenen l’oportunitat d’expressar-se des del punt de vista cultural o que, fins i tot, experimenten situacions d’exclusió i restricció dels seus propis drets culturals.

Habilitats clau per dedicar-se a la gestió cultural

La professionalització de la gestió cultural condueix a establir una sèrie d’habilitats. O el que és el mateix: capacitats per posar en pràctica projectes, iniciatives i expressions que requereixen una sistematització en l’àmbit de la cultura. Nicolás Barbieri, que també és investigador dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, se serveix de la categorització que planteja l’Observatori Basc de la Cultura:

  1. Habilitats tècniques: s’emmarquen aquí les anomenades hard skills (competències específiques), més vinculades amb el coneixement específic del subsector de l’activitat. Tot i que la mirada integral és fonamental, implica la gestió d’aquestes tasques associades a aquest subsector.
  2. Habilitats digitals: faciliten la democratització de la producció cultural, perquè permeten crear i compartir projectes, a més de col·laborar-hi. Amb tot, també poden generar exclusió per una qüestió de bretxa digital en la societat. Per tant, no solament es tracta d’adquirir aquestes capacitats, sinó també de poder-ne impulsar la democratització.

  3. Habilitats comunicatives: són les habilitats per tirar endavant projectes culturals a partir de la facilitat per expressar-se de manera correcta i precisa, a més de saber motivar mitjançant la comunicació. Dins aquest grup també s’hi inclou la capacitat per desenvolupar relacions humanes.

  4. Habilitats empresarials: consisteixen a saber dur a terme un pla de negoci útil i rellevant, i desenvolupar capacitats de negociació i lideratge.

  5. Habilitats d’autoformació: impliquen impulsar l’habilitat d’aprendre per anar renovant els coneixements. És la capacitat d’aprendre a aprendre.

Competències més valorades per treballar en el sector

La gestió cultural necessita una sèrie de característiques per obrir-se pas dins una societat diversa i amb sobredosi d’estímuls. “Quan aspirem a treballar en aquest sector, cal tenir les capacitats que permetin destacar una expressió cultural, un projecte o una iniciativa a l’hora de posar-los en pràctica”, apunta Barbieri.

Algunes d’aquestes competències poden ser:

  • Visió global
  • Adaptabilitat
  • Vocació de servei (als col·lectius, al territori, a l’entorn…)
  • Consciència social
  • Domini d’idiomes

El projecte que va dur a terme Aina Ferrero —exalumna del màster universitari de Gestió Cultural (interuniversitari: UOC, UdG), que es va centrar en el Museu del Calçat d’Inca (Mallorca), del qual ara és directora— reflecteix aquest tipus de competències. El treball va servir a Ferrero per guanyar el premi European Museum of the Year Award 2022, que ja reflecteix la importància de tenir una visió global i tenir habilitat amb els idiomes per impactar en el mercat internacional, és a dir, per fer destacar el projecte.

Amb tot, més enllà de la mirada internacional, el Museu del Calçat va saber generar coneixement vinculat a les necessitats culturals dels habitants d’un territori. “Cal saber generar un coneixement aplicat que permeti la reformulació del conjunt del museu, com va passar en aquest cas”, defineix Barbieri. Tot això ha d’aglutinar de manera equilibrada els diferents interessos, a més de preveure i incorporar el coneixement de les persones que hi treballen.

La gestió cultural ha de considerar la repercussió social. La iniciativa d’Aina Ferrero va ser entesa com un museu “per la comunitat i per a la comunitat”. “Hem de posar-nos al servei d’un col·lectiu, d’un territori i d’un espai, i hem d’entendre que des d’aquest entorn podem generar una proposta, un projecte cultural que al seu torn reverteixi també en aquest entorn, que pot ser flexible”. Posar-se al servei de l’entorn suposa fer valdre una tradició viva del territori, que està subjecta a ser reconstruïda i posada en qüestió per ser revalorada. Sense perdre de vista aquestes necessitats, cal saber-se adaptar al pressupost disponible per tirar endavant el projecte.

La professionalització de la gestió cultural, com moltes altres professions, topa amb determinades irregularitats en algunes iniciatives que formen part del sector. I és que segons un informe recent de Victoria Ateca i Anna Villarroya sobre les condicions laborals i de vida dels artistes i professionals de la cultura, les dificultats econòmiques i la falta de conciliació són dos dels problemes més importants d’aquesta professió, especialment entre el mercat més jove. “Necessitem tenir gestors culturals que tinguin present la voluntat de millorar aquest context”, afirma Barbieri. Per pal·liar aquesta situació, en l’àmbit europeu ja s’estableixen pactes per al desenvolupament de capacitats en el sector i projectes de suport a la formació que aspiren a millorar el context del nou ecosistema de les indústries culturals i creatives (ICC), un dels catorze ecosistemes industrials identificats per la nova estratègia industrial de la Unió Europea (2020).

▶️ Recupera la ponència de Nicolás Barbieri a la IV Fira Virtual d’Ocupació de la UOC a continuació:

(Visited 88 times, 1 visits today)
Comentaris
Deixa un comentari