5 projectes artístics d’estudiants del grau d’Arts

Donar visibilitat a les dones que han escrit part de la història d’un museu, aportar una visió més inclusiva i actualitzada d’un himne o conceptualitzar el significat d’intimitat, llibertat, autonomia moral i autodeterminació són alguns dels propòsits dels projectes artístics d’estudiants del grau d’Arts de la UOC que recollim en aquest article. Uns projectes que combinen innovació, introspecció, art, filosofia, diferents llenguatges i tècniques i que van ser presentats a les jornades Las formas del pensar II en el marc de la Cátedra abierta de la UOC i el Museu Reina Sofia.

Las Directoras del Reina Sofía per Conchi Torreblanca (Conchitágoras)

La Conchi tenia un objectiu molt clar a l’hora d’abordar el seu projecte de pràctiques del grau d’Arts de la UOC: conèixer el Museu Reina Sofia a través de les dones que n’havien format part al llarg de tota la seva història. És per això que amb aquest projecte pretén visibilitzar, en forma de còmic, la feina realitzada per les directores que ha tingut el Museu Reina Sofia: María del Corral (1990-1994) i Ana Martínez de Aguilar (2004-2007).

A través d’una conversa entre elles, Conchitagoras ha volgut destacar alguns dels fets més importants de la seva direcció, com el trasllat del Guernica al Museu Reina Sofia o com es va gestionar la desaparició de l’escultura de 38 tones Equal Parallel/Guernica-Bengasi de Richard Serra, una cosa que avui en dia continua sent un misteri.

Nébulas que forman lagos per Carmen Collado

Les protagonistes d’aquest projecte són les nébulas, uns éssers eteris que posseeixen cossos translúcids que oscil·len entre la llum i l’ombra, emanant energia ancestral i enigmàtica i que la Carmen ha volgut representar mantenint l’essència de les escultures clàssiques, però treballant en un format petit; unes escultures de 16 centímetres com a màxim. La seva mera presència impregna l’aire amb una aura inquietant, advertint els mortals que s’abstinguin de traspassar les seves fronteres.

Així, la Carmen Collado uneix la convergència d’art digital, escultura clàssica i literatura fantàstica en una instal·lació artística pensada per submergir-te en un espai que et permeti tenir una relació molt més íntima i propera amb l’art. Tot això és possible gràcies a l’hàbitat i biosfera que creen les escultures juntament amb un so envoltant que les acompanya.

Mort de l’himne de Felanitx per Albert Iglesias

El projecte artístic de l’Albert Iglesias és un intent de reversionar les tradicions agafant la religió catòlica des del seu context cultural i reapropiant-se’n. El punt de partida és l’himne de Felanitx que, segons Iglesias, és un himne retrògrad, masclista i gens inclusiu al qual es vol donar mort i sepultura a través d’una performance col·lectiva que es mou entre la performance i el happening.

Així, aquesta espècie de sitespecific expandit rescata l’espai públic i el vincula amb l’art i la reivindicació de manera orgànica, directa, sense intermediaris, permisos o barreres per aportar una visió més inclusiva i actualitzada de l’himne de Felanitx. El fet col·lectiu, socialitzador, cooperatiu, és essencial per aconseguir-ho.

Perfecto no es afecto per Núria Iglesias (Piròmana d’Argos)

Amb Perfecto no es afecto, la Núria Iglesias ens presenta una instal·lació immersiva i participativa a l’antic dormitori d’una casa fabricada amb actitud fenomenològica i que té en compte l’especificitat de l’espai, del temps i de la narrativa. I és que l’aparició de fongs al sostre el converteix en un lloc perjudicial per al descans i és mitjançant el caràcter immersiu del treball que aquests s’oculten mostrant altres esdeveniments. Afecte porta implícit assaig-error, experimentació, és acció: desplegament, resiliència i llibertat de la diferència.

Amb tot això, la Núria ha volgut vincular aquesta instal·lació a la filosofia contemporània, teixint un discurs sobre la transformació d’una identitat assignada a una subjectivitat sensible.

Habitaciones per Merce Irigoyen

Merce Irigoyen ha trobat a través de l’art un altaveu per a allò que vol comunicar. Amb aquest treball centrat en la diversitat funcional i l’entorn de les cures, Irigoyen pretén conceptualitzar el significat d’intimitat, llibertat, autonomia moral i autodeterminació de manera material i espacial. La manera de contextualitzar aquestes idees serà mostrar habitacions on transcorren vides, vides delimitades i limitades per les parets de les seves habitacions. I és que les habitacions són llocs on tot està exposat, tot es mostra.