Enric Guimó: “Cal pujar l’ego del món rural: aquí també tenim coses úniques”

L’Enric Guimó, graduat en Història, Geografia i Història de l’Art per la UOC, va néixer i viu a la Pobla de Segur i, el que és més important, se’n sent ben orgullós. Tant que, des del primer moment, va tenir clar que el tema del seu treball final de grau versaria sobre algun punt d’interès local. Passejant per davant de l’antic hospital, tancat i barrat fa anys, es va preguntar quan el seu poble es va perdre o, encara millor, quan va brillar. Parlant amb el seu pare i coneguts, va sorgir el nom del Comú de Particulars, una associació de lluita veïnal amb un paper important en el desenvolupament del teixit industrial que va fer ben especial aquest punt del Pallars Jussà durant el segle XIX i principis del XX. Unes quantes sorpreses l’esperaven entre la documentació i els testimonis que va consultar i que li van confirmar dues coses: que a la Pobla també hi han viscut coses úniques i que “el poble salva el poble”. Guimó ara estudia el grau de Turisme i assegura que no sap quin serà el seu tema de TFG, però que segur que serà local: cal reivindicar la història rural, tan malmesa pel pas del temps.

Per què vas estudiar el grau d’Història, Geografia i Història de l’Art (interuniversitari: UOC, UdL)?

Quan vaig acabar el batxillerat, no tenia clar de què em volia matricular. Saps allò que diuen: “si no tens clar a què et vols apuntar, apuntat a ADE o Ciències Empresarials?” Doncs això vaig fer: em vaig apuntar a ADE i vaig marxar a Lleida. Vaig descobrir que aquests estudis no eren per a mi i, el segon semestre, vaig estar pensant què volia. D’acord amb el que havia fet fins llavors, vaig triar el grau d’Història, Geografia i Història de l’Art, que era el que més m’agradava. No volia números ni estadístiques. No diré que vaig arribar-hi per descarte però gairebé. Vaig començar aquest grau de manera presencial a la Universitat de Lleida, però em vaig passar a la UOC perquè vaig decidir començar un cicle presencial en estudis turístics l’any 2018. Just abans de la pandèmia, vaig tornar a viure a la Pobla de Segur, on vaig néixer, visc i he sabut que sempre tornaria, tot i que no tan d’hora, només amb vint-i-sis anys.

Per què vas tornar?

Va aparèixer una oportunitat de feina a l’Oficina de Turisme de la Pobla de Segur, on vaig treballar del 2019 al 2022. Actualment, estic a l’Ajuntament de Sort com a administratiu. He compaginat la feina amb els estudis d’Història en línia i em vaig graduar el febrer de 2023, amb el TFG L’associació veïnal com a factor en el creixement econòmic. Un estudi sobre el paper del Comú de Particulars en el desenvolupament industrial de la Pobla de Segur durant el segle XIX, que vaig presentar el passat 23 de novembre a la V Trobada dels Estudis d’Arts i Humanitats: vides, iniciatives culturals i veus des de la ruralitat.

Com neix la idea d’aquest TFG? Què et motiva a tirar-la endavant?

Aquesta és una història també de segona, tercera o quarta oportunitat, podríem dir. Durant l’estiu vaig estar plantejant-me temes. La primera idea era fer-ho sobre les rutes dels maquis aquí, al Pallars Jussà. Vaig contactar amb un company de l’arxiu històric, i em va dir “et moriràs de fàstic fent això perquè hi ha poca documentació al respecte i una part ha sigut destruïda”. Seria complicat. Vaig fer un cop de cap i vaig pensar fer-ho sobre Casa Mauri, un conjunt modernista que hi ha a la Pobla de Segur, més des del vessant d’història de l’art i geografia. Però parlant amb el tutor no vaig acabar trobant una hipòtesi i la necessitava! Prova i error, buscant temes, i un dia, passejant per la Pobla, pel carrer on viuen els pares, vaig passar per davant de l’antic hospital. I vaig pensar “quan se’n va anar en orris la Pobla? Quan vam perdre l’hospital, això, allò…” Llavors vaig canviar el pensament: “Quan va començar a brillar?” Vaig parlar amb el pare i amb coneguts de la família. Va sorgir la idea que havíem tingut molt desenvolupament industrial a principis del segle XX. I per què va passar a la Pobla, em vaig preguntar, i no a un altre lloc? Vaig investigar i va aparèixer la figura del Comú de Particulars, que tenia relació directa amb aquest desenvolupament. Vaig dir-me: “ja tinc el fil, estiro, i ja tinc hipòtesi. Tinc ganes d’estirar més? Sí!” Ja tenia el tema del TFG. Des del principi volia un tema d’interès de la meva zona. Així que podríem dir que aquest sentiment local i la curiositat em van fer triar el tema.

Què és el Comú de Particulars?

És l’associació veïnal que va sorgir després d’una lluita veïnal contra els hereus de la petita noblesa de la Pobla, la família Llorens i Torres —en aquell moment, el cap de família ocupava el càrrec de ministre de la Corona de Castella—. Van heretar el paper de petita noblesa que tenien en propietat els mitjans de transformació agrària, paper que havien jugat els ducs de Cardona, després la família Puigserver i acaba als Llorens i Torres, que tenien els drets del molí del nostre poble en aquell moment de finals del XIX. A molts pobles, aquests amos posaven condicions molt injustes als veïns per utilitzar-los, cosa que era molt habitual i típica de l’època. Al voltant del 1820, els veïns dels pobles es van organitzar per aconseguir els drets, aprofitant les finestres que s’obrien al trienni liberal. D’entrada això no té res especial, però hi ha una cosa que fa singular el cas de la Pobla. La majoria dels pobles del voltant van aprofitar aquest període per aconseguir els drets de preferència del molí, però després els van perdre amb la restauració absolutista i va ser la Pobla qui els va guanyar. El que més crida l’atenció, sobre el que versa la hipòtesi, és que no és tan important el naixement del Comú –que s’explica en el treball per posar en context- com la gestió que es fa després dels seus béns. Ells construeixen un molí, deixen el molí del senyor i se’n van al que ells han construït. El senyor es veu obligat a vendre i el molí queda abandonat. Per tant, el Comú el compra. I el que és important d’aquest molí és l’esquia, que l’alimenta. Ells permeten que es puguin instal·lar dinamos o turbines i a preu popular. Això estimula l’emprenedoria i hi ha un creixement del teixit industrial. Així doncs, el treball versa sobre la gestió que va fer el Comú de Particulars dels seus béns per afavorir aquest teixit des de part del segle XIX (aproximadament des del seu naixement amb la compra del molí l’any 1820) i fins al 1915-1920.

El Comú de Particulars encara existeix a la Pobla. Té el mateix paper?

No. Neix com associació veïnal, després continua sent-ho, però més que un moviment social es mou com un grup d’interès. Quan apareixen les grans hidroelèctriques i companyies, el seu paper és desplaçat de la vida econòmica. Cap al 1940-1950, els socis es comencen a fer un replantejament i és per això que avui és una entitat cultural que fa exposicions, conferències, actes culturals… Com un ateneu, per dir-ho d’alguna manera.

I què ha passat amb el teixit industrial?

Tot i que, des del meu punt de vista, la Pobla encara és el motor econòmic del Pallars Jussà –potser me la jugo amb els de Tremp, però… sempre hem tingut molta tirada en emprenedoria, hi ha empreses potents i punteres-, el teixit industrial es va anar perdent. Eren petites indústries: en un edifici n’hi havia tres. Per exemple, telers, fàbriques de pasta o de xocolata… Quan ens atropella el capitalisme de ple, al segle XX, les grans companyies es mengen a les petites i tot va desapareixent. Queda l’esperit però no el teixit, que s’ha adaptat, com el Comú. Les indústries naixien al costat de les séquies dels molins i ara no en veus cap. Només els antics edificis, buits o en runes. Jo no les he arribat a veure-les obertes.

Creus que la gent a la Pobla coneix aquest passat de lluita veïnal, se sent orgullosa?

Jo no ho sé com de conscients en són. Tothom a la Pobla sap què és el Comú de Particulars, però no sé si coneixen el vessant de què va ser. Coneixen el Comú actual: saben que és una associació cultural i que els seus membres paguen menys de factura elèctrica. El tracte es manté des que es va arribar a l’acord amb Productora de Fuerzas Motrices SA el 1917 –la hidroelèctrica que es va instal·lar al poble-, perquè aquest era hereditari. A canvi que el Comú cedís els drets i territoris a la Productora, ells els donen uns cavalls de potència. Altres pobles van negociar, però sense que fos hereditari i, per tant, ja s’ha perdut. Et diria que el 50% de la població sap què era abans el Comú i són conscients del teixit que vam tenir, i l’altre 50% no.

Què ha après l’Enric fent aquesta recerca més enllà de les dades, de fets històrics…

El que més m’ha tocat és el que va passar amb la Productora: “el poble salva al poble”. El 1933 hi havia unes 115 famílies fundadores del Comú com a sòcies. Quan arriba la Productora a negociar en quedaven vius una mica més d’una quarantena. Aquesta hidroelèctrica volia l’aigua de la séquia, un terreny i la xarxa elèctrica. El Comú va dir que sí i els que queden de socis aconsegueixen un millor preu en l’electricitat. Els veïns de la Pobla i l’ajuntament van saltar: “això no és just” van dir. Cal pensar que la séquia regava tots els camps, hi havia alguns empresaris que tenien indústria i potser no eren del Comú etc. En aquell moment, molts veïns no eren hereus del Comú: només el cap de família heretava de fill a fill. Però en realitat era un poble i tots eren família. Per això, consideraven que tenien dret a gaudir del mateix tracte amb la hidroelèctrica. El Comú podia haver passat i fer negoci: “els estatuts són els que són, tenim el dret al costat, surt més a repartir si ens quedem com estem” podien haver dit. Aquesta hauria estat una reacció lògica. El que xoca és que van renunciar als seus beneficis en favor del poble: el que van dir va ser “refundem el Comú, el tornem a obrir, i cada família que resideixi a la Pobla en aquest moment pot entrar”. Finalment obren i tots els veïns menys un es fan socis del Comú. Què va passar? Que llavors tenien més força negociadora per treure un millor tracte a la Productora. Tots els cavalls de potència que ens donen, ens els donen perquè som més forts i se’n beneficia més gent. Han passat 100 anys, els pobles creixen i canvien, hi ha gent del Comú que es beneficia del tracte, però ja no som tots els habitants… Ara som 3000 persones residint a la Pobla. La història ha tornat a moure les peces, però queda clar que si anem junts, tenim més força.

Com ha sigut el procés? Com has fet la recerca?

Vaig començar el TFG a l’octubre i el vaig presentar al febrer. Vaig estirar de repositoris en línia pel que fa a les relacions del trienni liberal, la restauració absolutista i de l’arxiu del Comú (llibres, testimonis enregistrats…). Si hagués volgut fer un estudi comparatiu entre casos similars hauria d’haver consultat arxius històrics, però no m’ha calgut perquè preferia investigar sobre el desenvolupament industrial.

El més complicat?

Triar el tema! I la gestió del temps. Temps que dediques a fer mapes mentals, buscar més informació, llegir… Un TFG és exigent i tornes de treballar i estàs cansat, sobretot quan ja portes un temps.

Per què és important que temes locals, que afecten un espai concret i rural, es treballin i es coneguin?

Hi ha moltes raons. Una, ajudar a contribuir al coneixement de la història rural. Moltes vegades, el pas del temps ens ha maltractat una miqueta: es perd molta documentació, aquesta realitat queda fosca, no hi ha tants registres… Ajudar a ficar una peça més del puzle per completar-ho em sembla una tasca que s’ha de fer. Una de les coses que més em motivava a escriure el TFG era donar a conèixer com era d’especial aquest cas: casos de lluita veïnal en aquest període n’hi ha molts i la majoria per aconseguir aquests mitjans de producció agrària, però un cas com el del Comú em sembla significatiu. Per una banda, els socis decideixen obrir-se al poble quan, com comentàvem, no tenien necessitat ni obligació. Per una altra, ho fan en condicions adverses: es van enfrontar a un peix gros de l’època que fins i tot era duc de Medinaceli i van guanyar per la via legal i amb tots els drets en un escenari gens favorable. Deixar-ho per escrit em motiva: hi ha una excepció interessant, a casa nostra, al Pallars. És per això que cal pujar l’ego del món rural: aquí també tenim coses úniques.

Si haguessis de fer un altre TFG de la Pobla de Segur, ja saps sobre què el faries?
No. Què el faria de la Pobla? Sí. Què l’he de fer? També. Estic al grau de Turisme. Després del grau d’Història he durat sis mesos sense estudiar. I hauré de tornar a fer un TFG i serà d’un recurs turístic de la Pobla o del Pallars. Queda molt i hi ha temps per pensar: estic al primer semestre, no he fet ni el primer examen.