Joan Fuster: “El pensament crític, l’expressivitat i les llengües són àmbits de futur”

2 maig, 2024
Joan Fuster Joan Fuster, director dels Estudis d’Arts i Humanitats durant els últims deu anys

Joan Fuster ha estat director dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC durant els últims deu anys. Aquesta etapa, que va finalitzar a principis de 2024, ha estat una època de gran creixement dels Estudis, tant en nombre de graus i projectes de recerca, com en estudiants. En aquesta entrevista Fuster fa balanç de la seva direcció, explicant les principals fites assolides i com veu el futur d’aquests Estudis, en una època dominada per la tecnologia i els avenços científics.

Has estat durant deu anys el director dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC. Quin ha estat el balanç d’aquesta experiència? 

Ha estat una experiència molt productiva en què he après molt sobre la manera de funcionar de l’acadèmia, dels companys, del treball en equip, sobre mi mateix… Han estat deu anys molt estimulants.  També hi ha hagut moments difícils, com els anys 2020 i 2021, durant la pandèmia, en què vam estar dos anys treballant des de casa. En aquest període vam passar preocupació per l’equip i va haver-hi un gran nombre de limitacions i reptes. Però el balanç final és positiu: ha estat un temps de gran aprenentatge i de feina constructiva.

Quines han estat les principals fites de la teva etapa?

Hi havia dos reptes. En primer lloc, havíem de diversificar el portafoli dels Estudis, tot ampliant el nombre de titulacions i d’àmbits de recerca. La universitat havia apostat inicialment per un títol generalista de lletres com el d’humanitats i el sistema, en passar a Bolonya, amb els graus de quatre anys, va apostar per diversificar. Calia adaptar-s’hi, i el resultat ha estat molt positiu. En un context de reculada de les titulacions de lletres, nosaltres hem triplicat el nombre d’estudiants, esdevenint el centre que més creix en estudiants nous.

A la UOC vam llançar el primer grau d’Arts en línia d’Europa.

D’altra banda, vam pensar que no n’hi havia prou amb tenir una oferta de titulacions centrada en les Humanitats i les Llengües i Filologies, i que a les competències analítiques i normatives que aquestes ofereixen, calia afegir-hi competències expressives. Així doncs, el 2017 vam obrir el primer grau d’Arts en línia d’Europa. A més, un gran nombre de les nostres titulacions són interuniversitàries, i aquest és un model que exigeix molta coordinació per treballar amb altres cultures organitzatives.

L’altre repte, era fer créixer l’equip humà, especialment en l’àmbit de la recerca. I el creixement en aquesta àrea ha estat extraordinari, tant en creixement de l’equip com amb les noves incorporacions. Actualment, tenim nou grups de recerca que aconsegueixen finançament de diverses fonts en convocatòries competitives. A conseqüència d’aquest treball, les carreres acadèmiques dels professors s’han vist impulsades, i també hem captat talent investigador postdoctoral i predoctoral.

Per a mi, una de les fites més importants ha estat, però, construir un equip que és un exemple de cooperació, solidaritat i respecte.

Quines han estat les teves prioritats?

 Créixer en nombre d’estudiants i oferta docent àmplia i de qualitat, i la qualificació i creixement de l’equip. Gairebé tots els nostres professors estan acreditats.

I els principals reptes a què has hagut de fer front?

La pandèmia va ser el moment més difícil, era complicat treballar únicament de manera telemàtica i vam estar així durant dos anys. A més, va caldre implantar l’avaluació virtual.  I la tornada a l’oficina no ha estat fàcil, hem hagut de construir noves formes de cooperació en el nou entorn híbrid.

Hi ha alguns objectius que no has pogut assolir?

 En línies generals hem aconseguit tot el que ens vam proposar. Hem de tenir en compte que la majoria de les facultats amb estudis d’arts i humanitats han reduït el nombre d’alumnes, mentre que la UOC no ha parat de créixer, tant en estudiants com en oferta docent. Actualment també estem preparant un màster d’Arts. Potser en l’àmbit de la creació, que és transversal amb altres estudis, encara no hem aconseguit del tot consolidar la idea i materialitzar-la, i aquest és un terreny on la UOC pot excel·lir. La celebració del Congrés ISEA a Barcelona el 2022, coordinat i impulsat per la UOC i HacTe, va ser una fita important, ara cal perseverar per continuar avançant.

Les competències que aporten els nostres estudis poden ser necessàries per a professionals formats en molts altres àmbits.

En una època dominada per la tecnologia, els Estudis d’Arts i Humanitats sembla que disminueixen el seu poder d’atracció. Com es pot fer front a aquesta tendència?

És cert que en general hi ha una disminució d’estudiants en aquest camp, però fa uns anys les previsions eren pitjor. Als Estats Units, per exemple, hi ha una recuperació. Penso que aquests Estudis continuaran mantenint-se, no soc especialment pessimista. Vivim en una societat de serveis on aquest tipus de perfils tindran demanda: la indústria dels continguts està creixent molt. El pensament crític, l’expressivitat, les llengües -amb suport tecnològic o no-, són àmbits de futur. Cal entendre quin és l’encàrrec que la societat fa a les nostres disciplines. Un bon exemple n’és el màster de Filosofia per als Reptes Contemporanis que dirigeix Marina Garcés. Tot i ser un màster de Filosofia, s’adreça a estudiants d’altres disciplines amb l’objectiu que puguin adquirir tot allò que la Filosofia pot aportar als professionals de la tecnologia, la ciència, l’economia en el seu desenvolupament… Les competències que aporten els nostres estudis poden ser necessàries per a professionals formats en molts altres àmbits.

En deu anys la cultura, la llengua, la tecnologia ha canviat molt. Com han anat evolucionant els Estudis en paral·lel? 

En alguns camps la tecnologia ha tingut un impacte fortíssim, com és en el camp de la Traducció. És cert que cal estar amatent, però hi ha coneixements que impartim als Estudis que no estan impactats per aquests canvis, com per exemple, la capacitat per comprendre i per pensar per un mateix, la capacitat de reflexionar i tenir sentit crític… El canvi tecnològic és un fet constant i permanent que forma part de la història, no és només cosa dels nostres dies. La filosofia, la història, i sobretot la literatura i l’art, són disciplines que tenen la capacitat d’anticipar els canvis que vindran, més que no pas les perspectives analítiques. L’art té una capacitat prospectiva molt forta, i al mateix temps ens commou i ens empeny a l’acció.

Parlem de la Càtedra UNESCO Pau Casals que dirigeixes des de 2022. Què ha estat el més destacat fins ara dels projectes realitzats per la Càtedra?

La Càtedra va néixer el 2022 per un acord entre la UOC i la Fundació Pau Casals amb l’objectiu de treballar per la promoció i l’estudi de la figura de Pau Casals, músic, humanista i defensor dels drets humans. De la mateixa manera que Casals, treballem en la promoció de la música i la cultura com a instruments d’emancipació humana i actualment estem immersos en un projecte sobre Drets Culturals, un concepte que també està desenvolupant darrerament les Nacions Unides. El 29 de maig celebrarem una jornada sobre aquest tema al Pati Manning de Barcelona.

D’altra banda, la Càtedra, a través de beques i encàrrecs, va fent avançar la recerca en els àmbits que li són propis.

Com encares la nova etapa professional i personal, després de deu anys com a director dels Estudis? 

Continuaré al capdavant de la Càtedra Pau Casals dedicant-hi tota l’energia i, a banda d’això, tindré més temps per escriure. Tinc projectes pendents, com ara articles, capítols de llibres, i vull tornar a temes que m’han interessat sempre i que en aquests deu anys han quedat una mica arraconats. No és fàcil, però, en tinc ganes. És un desig sense cap recança, aquests anys de director d’Estudis personalment els he viscut com a molt profitosos.

(Visited 184 times, 1 visits today)
Comentaris
Deixa un comentari