La revolució científica de Tu Youyou

Carles Brasó, professor i investigador dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, ens presenta la figura de Tu Youyou, el seu paper com a investigadora científica i la seva contribució en el tractament i cura de la malària.

Quan Tu Youyou (Ningbo, 1930) va rebre el Premi Nobel de Medicina el 2015 van trencar-se alguns sostres vidre. No només fou la primera xinesa a guanyar un Nobel (en qualsevol categoria) i la dotzena dona en rebre el de medicina, sinó que la seva recerca ha representat un revulsiu a les bases occidentals de la ciència i la medicina. A més, la seva trajectòria vital i professional, fora dels centres acadèmics de prestigi internacional, es distingeix de la majoria de guanyadores. A pesar d’aquests condicionants, la seva producció científica, desconeguda pel gran públic, ha tingut un impacte global enorme.

Filla d’una família acomodada de la ciutat de Ningbo, Tu Youyou va poder cursar una educació moderna, a pesar de créixer en l’entorn pobre, caòtic i violent de la guerra de la Xina contra el Japó (1937-45) i, posteriorment, la guerra civil xinesa (1946-49). En aquest context i després de contreure la tuberculosi va decidir estudiar farmàcia i medicina xinesa al Beijing Medical College, de la Universitat de Pequín i, posteriorment a l’Institut de Matèria Mèdica de l’Acadèmia Xinesa de Ciències Mèdiques. Amb l’arribada de Mao Zedong al poder i la proclamació de la República Popular de la Xina el 1949, el nou règim va incentivar la fusió de les tradicions mèdiques xinesa i occidental, buscant atraure metges xinesos formats a l’exterior per solucionar el greu dèficit de personal sanitari, producte de deu anys de guerra i la paralització de l’activitat universitària.

Com va contribuir Tu Youyou en la recerca sobre el tractament de la malària?

Aquest impuls científic, però, es va veure ben aviat limitat per les campanyes radicals de masses que va promoure Mao als anys cinquanta i que van culminar amb la Revolució Cultural a la dècada següent, amb efectes devastadors sobre l’activitat acadèmica. Mentre la violència anticientífica dels guàrdies roigs envestia amb duresa les universitats xineses, alguns projectes de recerca, considerats estratègics, van ser protegits per l’exèrcit i alguns investigadors seleccionats van poder continuar amb la seva tasca, però en espais aïllats de la resta del món. En aquest context excepcional i desfavorable, Tu Youyou va produir una recerca revolucionària sobre el tractament de la malària.

La guerra del Vietnam va posar en relleu a Occident la importància de la malària als països del Tercer Món. Mentre els Estats Units assajava diversos tractaments amb les seves tropes per tractar aquesta malaltia transmesa pels mosquits, a la Xina, amb el màxim secretisme i dirigit per l’exèrcit, es posava en funcionament el Programa 523 per buscar tractaments eficaços contra la malària. El 1969, després d’uns primers anys infructuosos i en ple caos de la Revolució Cultural, els responsables del programa van reclutar a Tu Youyou perquè s’encarregués de la recerca farmacològica.

El descobriment de l’artemisinina

En lloc de revisar convencionalment la literatura acadèmica internacional, que en part quedava fora del seu abast, Tu Youyou va abstraure’s de la difícil situació política i personal llegint els clàssics xinesos de filosofia, alquímia i medicina, recuperant més de 2.000 tractaments per diverses malalties (en va publicar una recopilació de 650) i els va testar amb els mitjans escassos que tenia a la seva disposició. En un llibre del segle IV de Ge Hong, metge taoista, alquímic, viatger i escriptor heterodox, Tu Youyou va trobar una recepta per la malària a base de la planta donzell (del gènere Artemisia). Entre 1969 i 1971, pràcticament sense recursos, Tu Youyou va experimentar amb diversos extractes de la planta. Després de molts intents, la solució número 191 va assolir una taxa de recuperació molt significativa en animals infectats per malària.

Els resultats d’aquest experiment i la relativa pacificació de la societat xinesa, amb el retorn gradual de l’activitat científica, van permetre a Tu Youyou col·laborar amb altres centres mèdics, que disposaven de més mitjans i tecnologia. D’aquesta manera, el 1972, es va poder testar l’extracte en població real a l’illa de Hainan. Finalment, el 1977 es va publicar en una revista xinesa la fórmula química de l’extracte descobert per la científica que va anomenar-se artemisinina. El 1981, als inicis del període de reforma i obertura xineses, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) es va reunir a Pequín i va confirmar l’efectivitat del nou medicament que, en poc temps, va ser distribuït per tot el món.

Des de llavors, uns 200 milions de malalts de malària han estat tractats amb artemisinina, especialment a països pobres, on es concentra el 90 % de l’afectació. La mortalitat a causa de la malària segueix sent esfereïdora, amb mig milió de morts el 2020, majoritàriament infants africans menors de cinc anys, però ha disminuït més d’un 40 % a les últimes dècades, en bona part, gràcies als tractaments derivats de l’artemisinina. Des de llavors, alguns articles apareguts a revistes de prestigi científic com Cell o Nature han mostrat una imatge menys negativa de la medicina tradicional xinesa, posant en relleu el corpus de coneixement històric acumulat que espera ser explorat i validat per la ciència.

Des de la seva implementació als anys vuitanta fins a l’actualitat, el descobriment de Tu Youyou ha anat perdent efectivitat, per culpa de la creixent resistència a l’artemisinina dels paràsits causants de la malària, com el Plasmodium falciparum. Aquest fet indica la necessitat de continuar investigant en tots els àmbits, incloent-hi els receptaris tradicionals no-occidentals, que han quedat tradicionalment exclosos o marginats del debat científic. Així doncs, Tu Youyou no només va transcendir les fronteres de la medicina xinesa, provant i modernitzant una recepta del segle IV, sinó també del cànon mèdic occidental.

En el seu discurs a l’acadèmia sueca, Tu Youyou va destacar el seu caràcter perseverant, malgrat els obstacles materials, el treball en equip i la necessitat d’aproximar-se a qualsevol recerca amb una mentalitat oberta i voluntat d’interdisciplinarietat.