5 llibres recomanats per a Sant Jordi 2023

El dia més especial de l’any per als amants dels llibres ja és aquí: Sant Jordi. Per això, des dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC compartim amb tu algunes recomanacions per llegir o regalar en aquesta data tan assenyalada. No te’ls perdis!

Sinfonía para la ciudad de los muertos. Dmitri Shostakóvich y el asedio de Leningrado, de M. T. Anderson

Jaume Claret, professor i director del màster universitari d’Història del món contemporani, ens recomana aquest assaig de M.T. Anderson que, tal com ens explica, “pren com a excusa la creació de la Setena Simfonia de Dmitri Xostakóvitx (Sant Petersburg 1906 – Moscou 1975), més coneguda com de Leningrad (nom amb qui havia estat rebatejada la seva ciutat natal).

Claret afegeix, però, que en realitat “el llibre és una biografia del compositor, d’un període històric marcat per les purgues de Stalin i la Segona Guerra Mundial” i, sobretot, “una vindicació del poder de l’art i especialment de la música”.

Les nostres mares, de Gemma Ruiz Palà

Teresa Iribarren, professora agregada dels Estudis d’Arts i Humanitats, ens recomana Les nostres mares, la darrera novel·la de Gemma Ruiz: “L’apogeu del feminisme al qual estem assistint des fa un decenni ens ha dut, entre moltes altres coses, dues paraules noves. D’una banda, el 2018 l’Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra i l’Institut d’Estudis Catalans van declarar la paraula “sororitat” neologisme de l’any, que el diccionari de l’IEC defineix de la següent manera: “Relació de solidaritat entre dones, especialment quan té per objectiu la consecució de llur empoderament i la lluita contra l’opressió.” D’altra banda, el 2020 els professors de la Universitat de València Begonya Pozo i Carles Padilla van crear el mot “criptogínia”, que si bé encara no apareix als diccionaris, ja té un article a la Viquipèdia: “fenomen recurrent, al llarg de la història i en la majoria de les cultures, d’ocultació de les dones i referents femenins en diferents àmbits de la societat, especialment els de més prestigi.” 

Així, tal com assegura Iribarren, la tercera novel·la de la periodista cultural de TV3 Gemma Ruiz, “és una manifestació literària d’activisme feminista que posa al centre tant la sororitat com la criptogínia. L’obra, que situa en primer terme la rellevància de la funció reproductiva de les dones en la institució familiar, constitueix un reconeixement de les figures maternes i una reivindicació dels seus vincles de sororitat com una pràctica social, històrica i política de primer ordre”.

Una cambra pròpia, de Virginia Woolf

Què necessita una dona per poder escriure? Una cambra pròpia és l’assaig en què Woolf recull de les conferències dictades a Newnham College i al Girton College, dues escoles universitàries per a dones de la Universitat de Cambridge.

El text de Virgina Woolf prefigura una anàlisi d’economia política de la creació artística, específicament de com està travessada per les diferències de classe i de gènere.

Una recomanció de Joan Pujolar Cos, Catedràtic de Sociolingüística i Director del Doctorat d’Humanitats i Comunicació.

Lo que Europa debe al Islam de España, de Juan Vernet

Andrés Burbano, professor dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, ens recomana aquesta lectura de Juan Vernet i ens explica de primera mà com va ser la seva experiència amb el llibre:

“Lo que Europa debe al Islam de España ha resultat ser una lectura il·luminadora que s’ocupa de les arrels històriques de la cultura mediterrània, del país i de la ciutat que habito avui dia. La meva intenció original era indagar sobre la historicitat del coneixement en l’edat mitjana, en particular de les universitats, i aquest llibre es refereix de manera erudita al moment únic del període medieval -que avui coneixem com a Espanya- i que era una mescla de regnes islàmics i cristians. Aquesta societat va ser protagonista d’un dels moments clau de la història de la ciència: la transferència i traducció de coneixement procedent dels països àrabs a l’Europa cristiana.

Així, Burbano assegura que “la lectura ha estat una experiència grata, entre altres coses, perquè explica com Barcelona era part d’una xarxa intercultural multilingüe que negociava coneixement entre l’àrab, l’hebreu i el llatí i les primeres versions d’algunes llengües romàniques. D’altra banda, per a mi ha estat un descobriment l’escola d’erudits arabistas, de la qual formava part el professor Juan Vernet i que ha estat una part important del món acadèmic català.

Sens dubte, és una lectura recomanada per a persones interessades en història de la ciència i en història del coneixement en termes generals.

Humanisme i posthumanisme. Eines per a unes ciències humanes en moviment, coord. per Francesc Núñez Mosteo i Agnès Vayreda i Duran

Humanisme i posthumanisme és la recomanació que ens arriba des de l’Editorial UOC.

Pensar l’humanisme i el posthumanisme comporta necessàriament fer un exercici de reflexió sobre qui som com a humans i quin lloc creiem ocupar en el planeta que compartim amb molts altres éssers. L’humanisme ens remet a una cosmovisió, un marc interpretatiu d’aquesta realitat que conforma el nostre món donat per descomptat. El posthumanisme, per contra, és el resultat d’una crisi propositiva d’aquesta determinada manera d’entendre el món i l’ésser humà, de concebre’ls i d’explicar-los.

Així doncs, la lectura d’aquest llibre proporciona eines per donar resposta, des de diferents perspectives de la nostra visió occidental, a les preguntes fonamentals que ens interpel∙len. 

Des dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC us desitgem una bona diada de Sant Jordi i molt bona lectura!