Dels sis als vuit milions d’habitants: Catalunya supera el seu màxim històric de població

Bona part de la població actual encara recorda l’anunci de 1987 de la Generalitat, en aquell moment governada per Jordi Pujol, en què s’anunciava que Catalunya arribava al seu màxim històric demogràfic. “No som ni un, ni dos, ni tres, ni quatre, ni cinc. Som sis milions”. Ara, 36 anys més tard, Catalunya ja supera els 8 milions d’habitants. Segons les dades de l’Idescat, el passat 1 de novembre es va assolir una xifra històrica: concretament, la població del país se situa en els 8.005.744 habitants.

Aquest creixement, però, no hauria estat possible sense l’arribada d’immigrants, ja que la taxa de fecundació se situa en mínims històrics. A Catalunya, les dones tenen una mitjana d’entre 1,1 i 1,2 fills, en aquests moments. Seguim creixent, però ho fem a un ritme molt més baix que fa només uns anys. De fet, l’any 2022 hi va haver 56.316 naixements a Catalunya, la xifra més baixa des de 1996, quan se’n van registrar 54.602.

Com hem arribat a superar el llindar dels 8 milions d’habitants en tan poc temps?

Des del segle XIX, Catalunya ha experimentat canvis sense precedents en l’àmbit demogràfic, econòmic i social. El creixement de la població es deu, entre altres motius, al formidable augment de la longevitat. Per fer-nos una idea: l’any 1865, la mitjana d’edat era de 28,6 anys per als homes i 29,8 per a les dones. Avui en dia, aquesta xifra s’ha incrementat fins als 80,4 anys per als homes i 85 per a les dones.

Amb l’objectiu de desxifrar aquest fenomen demogràfic, hem mantingut una conversa en profunditat amb la demògrafa i professora dels Estudis d’Arts i Humanitats Joana Maria Pujadas, que assenyala les causes que han conduït a la situació actual i els reptes que afronta la societat catalana d’avui després de superar els 8 milions d’habitants. “L’any 1885 les dones de Catalunya tenien, de mitjana, quatre fills al llarg de la seva vida. Mig segle més tard, l’any 1935, la mitjana va baixar fins als 1,91 fills per dona, que ha baixat progressivament fins al mínim històric actual: 1,17”, apunta.

L’envelliment de la població: un repte més que un problema

L’envelliment de la població, segons Pujadas, s’ha d’encarar, més que com un problema que s’ha de solucionar, com un repte de la societat en conjunt. “Avui dia, hi ha gent que arriba als 65 anys amb un molt bon estat de salut i una esperança de vida més llarga. La població que supera aquest llindar ja representa el 20% del conjunt dels habitants de Catalunya, en comparació amb el 4,4% el 1877″, destaca. És a dir, dos de cada deu persones de la societat d’avui ja estan en edat de jubilació, una dada que es multiplica per cinc si mirem 146 anys enrere, quan només n’hi havia quatre per cada 100.

En relació amb aquest augment exponencial de l’envelliment demogràfic, Pujadas destaca la importància del capital humà que representa la vellesa, i proposa solucions que aprofitin aquest canvi de panorama. “Tenim menys fills i filles que abans, per tant, també és un bon moment per mirar la part positiva d’aquest fenomen. Una de les accions que podríem dur a terme podria ser, per exemple, reduir les ràtios a les escoles. És a dir, preuar més els infants, donant-los millor formació i educació. És el moment de fer valdre aquesta educació que tant defensem entre tots i totes”, apunta.

La demògrafa i professora de la UOC subratlla, també, la necessitat d’una reflexió sobre la distribució de la riquesa com a factor crucial en la resolució d’aquests reptes. “Des d’un punt de vista de rendibilitat econòmica, l’envelliment de la població sempre serà vist com un factor negatiu. Els demògrafs, però, estem en el bàndol oposat: creiem que la gent té tot el dret a tenir tants fills com vulguin. No podem decidir sobre la voluntat dels altres en un tema com aquest”.

Pujadas assenyala que una millor redistribució de la riquesa entre els habitants del planeta també contribuiria al fet que tothom pogués tenir tants fills com volgués. “No estem parlant del fet que la gent té menys fills per culpa d’una manca de recursos. El motiu principal és que el capital està repartit de forma desigual entre els vuit mil milions de persones que, avui dia, habitem el món”.

Millora de la conciliació familiar i oportunitats per a les dones

Segons l’experta, el que ens hauria de preocupar com a societat “no són els fills que tinguem, sinó que no vingui prou gent per poder cobrir les vacants de feina”. A més, pel que fa al sistema de pensions –una de les principals crítiques que esgrimeixen els detractors d’aquest envelliment–, Pujadas aposta per “un model de finançament completament diferent, que funcioni a través de la recaptació d’impostos”. “No havíem tingut mai a la història tanta gent cotitzant alhora, i ara resulta que l’augment de la població suposa un greu problema per a l’equilibri del sistema. A més, el fet que cada cop hi ha gent més gran és irrefutable, però gaudeixen d’unes condicions de salut molt millors de les que tenia la gent gran 50 anys enrere”.

Joana Maria Pujadas també ressalta la importància de millorar les condicions per impulsar les taxes de natalitat, posant especial èmfasi en les polítiques de conciliació familiar i en la millora de les oportunitats professionals per a les dones. “A moltes de les enquestes sobre natalitat, la gent diu que tindria el doble de fills si gaudissin d’unes millors condicions laborals. Es tracta, doncs, d’una situació que, en molts casos, respon a motius purament econòmics. És perfectament respectable que una família decideixi no tenir fills. Però que no ho facin per falta de recursos és una situació que ens hauria de preocupar, i molt”.

Si s’aborda el repte de l’actual situació demogràfica des d’una visió equitativa i una acció coordinada, Catalunya pot encarar amb èxit els desafiaments que es plantegen en l’àmbit poblacional tant en el moment actual com en el futur a mitjà i llarg termini. “Hi ha d’haver un procés de decreixement econòmic en algunes zones, i que se’n desenvolupin d’altres que ara mateix es troben molt més enrere. Totes les persones que neixen formaran part de generacions molt més petites que les actuals. Decreixerem de forma obligada. El motiu? Doncs, simplement, que en el futur hi haurà menys fills. I, per tant, menys pares i mares que puguin seguir reproduint-se”, conclou l’experta en demografia.