Transformació digital en l’aprenentatge d’idiomes al sector educatiu

El món de l’educació fa molts anys que viu la transformació digital. La pandèmia, que ha actuat com a detonant per accelerar aquest procés, ha fet que, motivats per la necessitat de seguir aprenent, l’aprenentatge d’idiomes en format virtual hagi fet un pas endavant.

Així doncs, si alguna cosa ens ha deixat clara la pandèmia és que el present i el futur de l’ensenyament d’idiomes passa per la tecnologia.

És per això que veient aquesta evolució tecnològica i la necessitat de la societat per formar-se en idiomes de forma virtual, els estudis d’Arts i Humanitats han impulsat el Màster Universitari d’Ensenyament i Aprenentatge d’Idiomes mitjançant la Tecnologia, dirigit per Gisela Grañena, per equipar als docents amb les eines i tècniques necessàries per integrar les tecnologies de l’informació i la comunicació (TIC) de forma efectiva a l’ensenyament d’idiomes, ja sigui en format virtual, presencial o en un context híbrid.

Està preparat el sector educatiu per fer formació de llengües online o semipresencial?

Segons Joseph Hopkins, Director del Centre d’Idiomes Moderns de la UOC, “durant el confinament el professorat ha fet un salt quàntic pel que fa a les seves competències digitals i ara la majoria veu clarament els avantatges de la docència virtual, en part o totalment”. No obstant això, la tendència de la institucions, en canvi, ha estat tornar a la situació de pre-confinament. Així, segons el director del CIM “estem davant una situació estranya, amb un professorat més preparat i a favor d’uns canvis substancials però amb relativament poca voluntat institucional per implementar-los.”

Els aspectes diferencials de l’aprenentatge de llengües virtual vs. el presencial

Un idioma es pot aprendre amb èxit tant de forma virtual com presencial com combinant tots dos tipus d’aprenentatge ja que són compatibles.

Segons Gisela Grañena, “Internament, la forma com el nostre cervell aprèn no canvia. L’aprenentatge virtual o mitjançant l’ús de la tecnologia té un seguit d’avantatges que poden fer que l’aprenentatge sigui més eficient.” Primer de tot, ofereix oportunitats il·limitades per aprendre sense barreres ni de temps, ni d’espai. Amplifica les possibilitats per aprendre un idioma.

En un passat no gaire llunyà, la principal font d’exposició a l’idioma era a través del professorat a l’aula d’idiomes. Avui dia podem estar en constant exposició a l’idioma estranger simplement mitjançant el nostre telèfon i unes quantes apps. L’aprenentatge virtual també facilita l’accés a un gran ventall de materials, formats, i parlants (input) i, per tant, permet combinar quantitat i varietat d’exposició de forma efectiva. A banda de l’input, “la tecnologia permet interactuar i mantenir converses en temps real, un element que sabem que és necessari per l’aprenentatge d’un idioma.” comenta Grañena. A mes, la interacció pot ser cara a cara però també en d’altres modalitats, en format oral o escrit i de forma síncrona o asíncrona.

Finalment, tècniques com la gamificació fan que l’aprenentatge virtual resulti més atractiu i motivador per l’alumnat.

El repte del professorat: desenvolupar les competències necessàries per poder fer docència de llengües en format virtual

Segons Gisela Grañena “hem de partir de la base que l’aprenentatge amb èxit d’un idioma en format virtual no depèn de la tecnologia concreta que es fa servir sinó de principis metodològics que han de guiar i motivar l’ús que fem de la tecnologia per dissenyar els cursos d’idiomes.” Per tant, el professorat d’idiomes que vol fer docència en format virtual ha de saber com s’aprèn un idioma de manera efectiva per poder justificar l’aplicació d’un tipus concret de tecnologia o una altra.

“La tecnologia està en constant procés d’evolució. En canvi, la forma com el nostre cervell aprèn idiomes no.” diu Grañena. De la mateixa manera assegura que “si aprenem a aplicar la tecnologia en base a principis metodològics com, per exemple, la necessitat del retorn correctiu i l’atenció a la forma, l’ús de tasques com a unitat pedagògica, l’aprenentatge inductiu o la interacció, podrem crear entorns òptims d’aprenentatge independentment de la tecnologia en boga del moment.”

És important pel docents de llengües adquirir els coneixements dels processos implicats a l’aprenentatge d’un idioma mitjançant la tecnologia i aplicar les eines per integrar la tecnologia de forma efectiva fent ús de tècniques com la gamificació i l’aprenentatge col.laboratiu i criteris conceptuals i metodològics per poder fer un ús justificat i crític de la tecnologia.

Per últim, Hopkins també destaca que en el context actual la societat té necessitats de flexibilitat geogràfica i horària que permeten a les persones aprendre on i quan els hi vagi bé, i en aquest sentit els centres educatius tenen oportunitat d’avançar: “Hem d’arribar a perfils no tradicionals d’alumnat: aprenents de més de 25 anys, aprenents al llarg de la vida, aprenents que no poden estar subjectes a horaris tancats o desplaçaments i que necessiten flexibilitat al seu aprenentatge.”