Tots, totes, totis?

2 juny, 2022
Totis Fotografia de PublicDomainPictures de Pixabay

El debat públic entorn a la conveniència d’usar la fórmula totis va guanyar notorietat a Catalunya el 22 de juliol de l’any passat, quan la lingüista Carme Junyent, del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades (GELA), publicava a Vilaweb un article d’opinió titulat “El totis: una barrera contra la inclusió, on explicava per què considerava que els arguments de la consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, per fer servir totis creaven confusió, i demanava que es deixés de manipular la llengua. 

Entre diversos arguments, Junyent considerava que en el cas del totis, “la cosa es complica perquè en català, com en la resta de llengües romàniques, un canvi de gènere implica un canvi en les concordances”. I ho exemplificava amb aquesta frase: Totis lis (pamis?) (mapis?) (paris?) (maris?) de nenis petitis diuen que estan cansadis però felicis. I reflexionava: “De debò algú es veu amb cor d’imposar una cosa així? Els pronoms febles al costat d’això no són res. Però, bé, suposem que aquest sigui l’objectiu. Si hem de canviar la llengua, no la canviarà la consellera, ni un col·lectiu, ni l’IEC, la canviarà la gent”.

Sobre aquest debat generat a l’entorn del llenguatge inclusiu, no binari, i la viabilitat d’incorporar-lo a la llengua catalana i al seu ús social, en parlem amb Ona Domènech i Joan Pujolar, lingüistes dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC. 

Joan Pujolar és sociolingüista d’especialitat i es mostra favorable a les persones que usen el llenguatge per fer visibles les dones i altres col·lectius, cosa que a vegades pot aconsellar l’ús de les conegudes duplicacions. El totis, però, és encara més que això, ja que respon a la necessitat de gent per a la qual és important no definir-se com a cent per cent masculina ni femenina. D’entrada, li sembla que hem de ser respectuosos amb aquesta necessitat d’un col·lectiu sotmès a molta violència, tant simbòlica com física.

Carme Junyent afirma que la solució a això és separar del tot el gènere lingüístic del sexe o gènere de les persones, i considerar que el masculí ja val per tot. Però això és tan difícil com canviar la gramàtica i, de fet, és el mateix que canviar la gramàtica, però en el nivell semàntic. I això, com bé diu ella, no ho pot decidir ningú. Segons Junyent, el masculí ja és un genèric que val per tothom, i això en part és cert, però en l’ús social hi ha moltes ambigüitats, que és el que molta gent no vol deixar passar. 

Ona Domènech és especialista en terminologia i excorrectora i traductora professional. Comparteix força els raonaments de Junyent, però hi aporta alguns matisos. Per Domènech, és ben cert que la gramàtica no és sexista, però també ho és que l’ús que fem del llenguatge sí que ho pot ser, ja que aquest ús condiciona la nostra visió del món.  Sobre el cas concret del totis, i l’equivalent castellà todes, Domènech considera que aplicar-lo implicaria un intent de modificació de la gramàtica força inversemblant, perquè no veu assumible que els parlants n’integrin l’ús. La raó? De nou la concordança del subjecte amb el predicat, amb els adjectius, amb els complements… I és que, com afirma Domènech: “La gramàtica d’una llengua és un constructe complex, resultat d’una evolució de segles, i pretendre imitar això artificialment és massa ambiciós”. 

Totis, una solució planificada i complexa per als parlants de la llengua

En aquest sentit, la professora de la UOC explica que els moviments per a un llenguatge no sexista reflecteixen noves visions socials, i recorda que, en primer lloc, va sorgir el moviment per a un llenguatge respectuós i no discriminatori envers les minories, que incloïa també recomanacions per evitar l’ús del masculí com a genèric. I d’aquí s’ha anat evolucionant, fins que avui dia es vol donar visibilitat al col·lectiu no binari amb fórmules més neutres o inclusives. Però totes aquestes solucions són complexes per als parlants, perquè no responen a un canvi natural, intern de la llengua i originat per la comunitat parlant, sinó a un canvi planificat, que ve des dalt. I els lingüistes que treballen en la correcció de textos, sobretot en els de llarga extensió, saben com és de difícil evitar l’ús del masculí genèric sense caure en incoherències i inadequacions.

Polítiques socials efectives, més enllà del llenguatge inclusiu

“No tinc la solució”, expressa Domènech, però creu que “per sentit comú, el totis i altres estratègies, com el desdoblament de gènere, es poden usar en crides o moments puntuals, on sigui important cridar l’atenció sobre el problema del gènere, però no de manera generalitzada, si no es vol caure en un discurs feixuc i ple d’incoherències”. I afegeix que “part del problema és que la normativa recull els usos lingüístics, però no s’ha pronunciat sobre aquest tema, potser perquè tampoc no li toca; i l’altre problema és l’ús polític que s’ha fet del llenguatge inclusiu, quan el que cal de veritat per evitar el sexisme són polítiques socials efectives”.

Joan Pujolar relativitza la idea sobre el fet que s’intentin imposar uns usos “des de dalt”. Hi ha hagut gent des de diferents posicions que ha volgut testimoniar el seu posicionament en qüestió d’igualtat. I puntualitza: “De fet la polèmica s’ha creat sobretot des de sectors de lingüistes i gent lligada a la correcció, que estan acostumats a treballar amb criteris molt clars i delimitats”.

En tot cas, Pujolar està d’acord que introduir un nou gènere en el català és pràcticament impossible, encara que en el seu origen (en el llatí) hi hagués un gènere “neutre” que es conserva en altres llengües indoeuropees com en l’alemany. Diu que no som conscients de la complexitat i subtilesa de les operacions mentals que fem quan parlem. Si parles alemany, per exemple, en general tens el gènere tancadet dins el sintagma nominal i d’allà no surt. En català, en canvi, quan anomenes una cosa, el seu gènere comença a passejar-se per tota la frase i les respectives subordinades. Si dius que “jo l’herba ja l’he segada ben curta dues vegades aquest mes”, el femení de “l’herba” se t’ha ficat en el verb “segada” i en la predicació de “ben curta”, i si canvies l’ordre et sortirà el complement “la” també en femení. Doncs ara intenta segar userda (femení) i blat (masculí) a la vegada i ja veuràs. Per això, les propostes de la mena del totis els mateixos que les defensen ja les usen amb una obligada moderació.

El professor Joan Pujolar també planteja que es podria ser més creatiu en alguns aspectes. Recorda que antigament “ja teníem la fórmula llur, que val per a qualsevol gènere”, i considera que els lingüistes podrien tenir una actitud més col·laborativa i facilitadora, en lloc de reivindicar la seva autoritat restringint opcions: “En el fons, la gent intenta evitar que els textos reflecteixin o reforcin desigualtats, o invisibilitzin col·lectius o imposin esquemes binaris de sexualitat. No hi ha solucions universalitzables, però jo deixaria que la gent anés buscant i trobant les seves maneres de dir”. 

El llenguatge: essencial, però també flexible

Per ambdós experts de la UOC, Joan Pujolar i Ona Domènech, la llengua té problemes més greus: “hi ha molta gent que no sap redactar bé, perquè no sap construir frases i paràgrafs prou comprensibles i adequats a cada context comunicatiu”. Consideren que des de les institucions convé tractar aquest problema i assegurar una bona educació pel que fa a la lectura i a l’expressió, oral i escrita, ja des de l’escola, i també als cicles formatius i a la universitat. I afegeixen que, de la mateixa manera, cal fomentar altres competències com la reflexió crítica i el compromís ètic i global, perquè, en definitiva, una societat no sexista només s’assolirà amb l’exercici d’aquestes competències. I el llenguatge anirà fent el seu camí, com sempre ha fet. 

Perquè el llenguatge és quelcom essencial que ha de servir per comunicar-se, entendre’s i respectar-se. I també ha de ser flexible.

(Visited 368 times, 1 visits today)
Comentaris
Deixa un comentari