Selecció de literatura per a infants i joves sobre la guerra

El 2 d’abril, data de naixement de Hans Christian Andersen, se celebra el Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil. L’Organització Internacional per al Llibre Infantil i Juvenil (IBBY) en promou la celebració des del 1967 per fomentar la lectura entre infants i joves i per donar visibilitat a la literatura per a aquest públic. En els temps que corren, creiem que és molt interessant realitzar una selecció de literatura per a infants i joves sobre la guerra i la cultura de la pau.

Enguany, aquest dia s’escau en una època marcada per una guerra que vivim de prop i de la qual ens arriba molta informació, acompanyada d’imatges de destrucció, mort i patiment. Infants i joves no queden al marge de la inquietud general davant els conflictes bèl·lics i les seves conseqüències, i es fan moltes preguntes sobre les guerres que sovint no tenen resposta: si les guerres són dolentes, per què n’hi ha?

Per mitjà de la literatura, encara que sigui fictícia, ens podem acostar a l’horror de la guerra, entendre com la viuen les persones que la pateixen i també trobar esperança. Infants i joves tenen un bon ventall d’obres literàries que aborden aquesta qüestió de manera adaptada a les seves edats. Aquí n’hem seleccionat algunes pel seu valor literari que poden ajudar a donar resposta a les seves inquietuds, obrir- los els ulls a altres realitats o reconfortar-los.

Si les guerres són dolentes, per què n’hi ha?

Entre els àlbums il·lustrats per a infants més petits que tracten la guerra i la violència o les seves conseqüències, la imposició de fronteres o la por a l’altre, n’hi ha alguns en què predominen l’humor i la paròdia per revelar l’absurd de la violència i en què els protagonistes no són els mateixos infants, sinó animals humanitzats o militars, com La guerra dels colors (Ximo Abadía), Les botes del general (Elisa Ramon i Francesc Rovira), Bandada (María Julia Díaz i David Daniel Álvarez), L’enemic (Davide Cali), El Mur al mig del llibre (Jon Agee), La bomba i el general (Eugenio Carmi i Umberto Eco), Per què? (Nikolai Popov) o A en Fabià no li interessa la guerra (Anaïs Vaugelade).

Aquest tipus de llibres tracten conflictes ficticis en què sovint els bàndols no tenen nom. Altres àlbums il·lustrats de to realista transmeten la duresa de la guerra per mitjà d’il·lustracions molt acurades i textos continguts, i no eviten parlar de la destrucció i la mort. En són una mostra El petit soldat (Paul Verrept) i La bibliotecària de Bassora (Jeanette Winter). Molts d’aquests llibres tenen infants protagonistes, com Els tres tambors (Roser Ros i Sílvia Cabestany), Fill de rojo (Joan Portell), Mexique: el nom del vaixell (Maria José Ferrada i Ana Penyas), El somni de l’Amina (Anna Gasol i Mariona Cabassa), La Història de l’Erika (Rut Vander Zee i Roberto Innocenti), Rosa blanca (Christophe Gallaz i RobertoInnocenti), La zapatilla roja (Karin Gruss i Tobias Krejtschi) o El principio (Paula Carballeira i Sonja Danowski). Aquestes obres s’emmarquen conflictes reals, com la Segona Guerra Mundial o la Guerra Civil, i evidencien realitats molt crues per mitjà de textos senzills que prenen tot el significat amb les il·lustracions, sovint poètiques i evocadores.

Algunes novel·les tenen com a protagonistes animals que observen amb incomprensió la deriva bèl·lica dels humans

La poesia sobre aquest tema també té un espai, amb obres en què es combinen versos i il·lustracions, com el recull La garra de la guerra (Gloria Fuertes i Sean Mackaoui) o els poemes convertits en llibre Podries (Joana Raspall i Ignasi Blanch) i Tinc un tanc de joguina (Pere Martí i Núria Tomàs). També hi ha un bon nombre de novel·les infantils i juvenils que aborden els efectes de la guerra, la majoria de les quals són protagonitzades per infants i joves. Podem destacar, per exemple, Prop de les bombes (Emili Bayo), Cielo abajo (Fernando Marías), Crónicas de media tarde (Juan Farias), Asmir no vol fusells (Christobel Mattingley), La guerra dels botons (Avi), Pots comptar els estels? (Lois Lowry), De quan Hitler va robar el conill rosa (Judith Kerr), Un tresor en la neu (Marie Mcswigan), Soc una nou (Beatriz Osés) o Quan el meu pare era un arbust (Joke van Leeuwen). Moltes es poden considerar novel·les d’aventures, tenen arguments ben diversos i quasi totes s’emmarquen en conflictes reals en els quals aprofundeixen en diferent mesura segons l’edat a la qual van adreçades.

Algunes novel·les tenen com a protagonistes animals que observen amb incomprensió la deriva bèl·lica dels humans, com és el cas de Molsa (David Cirici), Memorias de una vaca (Bernardo Atxaga), Cavall de guerra (Michael Morpurgo) o Pax, una història de pau i amistat (Sara Pennypacker). També podem incloure en aquest gruo Otto, autobiografia de un osito de peluche (Tomi Ungerer), un àlbum il·lustrat en què l’osset de peluix protagonista és, com els animals anteriors, testimoni de les desgràcies que provoca la guerra.

Aquestes obres tenen en comú que relaten efectes reals de les guerres i la lluita per superar-la

Pel que fa als còmics, Sota el foc de les bales pensaré en tu (Roberto Santiago i Santiago Garcia), Zenobia (Morten Dürr i Lars Horneman), la sèrie Els infants de la resistència (Benoît Ers i Vinvent Dugomier) o La guerra de Catherine (Julia Billet i Claire Faivel) són obres adreçades a joves. Malgrat això, també són interessants per al públic adult, tant pel rerefons històric com per la intensitat de la narració.

A la inversa, també hi ha novel·les gràfiques que no estan pensades específicament per a joves però que són adequades a aquesta edat i que els poden resultar molt atractives, entre les quals podem esmentar La araña del Olvido (Enrique Bonet), Persèpolis (Marjane Satrapi) i Maus (Art Spiegleman). Passa el mateix en altres gèneres, com és el cas de La plaça del diamant (Mercè Rodoreda), Las bicicletas son para el verano (Fernando Fernán Gómez), Soldados de Salamina (Javier Cercas) –també en versió còmic–, El diari d’Anna Frank, El noi del pijama de ratlles (John Boyne) o tantes d’altres. Les obres d’aquesta selecció són molt variades i hi trobem diferents nivells decomplexitat de les idees i d’aprofundiment en el conflicte. Totes mereixerien una descripció individual pel seu interès literari, però tenen en comú que relaten efectes reals de les guerres i la lluita per superar-la, de manera que aconsegueixen transmetre la cultura de la pau.

«Els uns lluitaven contra els altres. El pare em va dir que l’àvia vindria a viure un temps a casa perquè ell havia d’anar a defensar els uns dels altres, malgrat que alguns amics seus ara estaven amb els altres.»
Quan el meu pare era un arbust (Joke van Leeuwen)