El perquè de la sociologia

14 juliol, 2022
sociologia

En el context de l’inici del nou grau de Sociologia de la UOC, el professor Isaac Gonzàlez, director d’aquest nou programa, reflexiona sobre què és la sociologia, el sentit i la vigència d’aquesta disciplina i de la recerca sociològica.

Què és la sociologia?

En la forma més intuïtiva de definir-la, la sociologia seria la disciplina que té el seu objecte d’estudi en aquesta realitat tan etèria que anomenem “les societats”. Però, com establim els límits d’allò que considerem que forma part d’una societat i allò que no? Com marquem fronteres nítides entre unes societats i unes altres? Quins elements considerem que influeixen en l’esdevenir d’una societat i quins d’altres no?

Des dels seus orígens la sociologia centrà el seu interès en entorns socials grans, urbanitzats, conformats per gernacions de persones anònimes que s’entrecreuen i barregen quotidianament. Ja llavors no existien fronteres nítides en les relacions, els vincles i les interaccions entre les persones com per sustentar “societats” autoreferents i autocontingudes. La xarxa de contactes interpersonals s’estenia en un contínuum entrellaçat, tot i que amb densitats relacionals molt diferents. Allò que influïa i modificava una societat ja podia provenir de l’entorn més directe o de la ressonància d’algun fenomen que arribava, a velocitat variable, de pràcticament arreu del globus.

D’aquesta manera, aquest enorme conjunt de persones interconnectades esdevé més continu i difícil de diferenciar amb el pas de les dècades, fins al punt que, avui dia, es fa gairebé impossible establir contextos relacionals prou independents com per assegurar que són societats relativament diferenciades.

 

I què estudia la sociologia?

Ara bé, que no puguem delimitar amb exactitud allò que anomenem “les societats” no vol dir que no existeixi “allò social”, i és aquest el veritable objecte d’estudi de la sociologia: aquell no sé què tan obvi com intangible, tan present i tan absent en tots els moments de la nostra vida, dels més quotidians als més transcendents. Allò social és present en qualsevol fenomen o esdeveniment, perquè res del que percebem és aliè a la presència de l’ésser humà, ni que sigui perquè n’hi ha un, d’humà, que ho observa i li atorga algun sentit.

I es que allà on interactua un ésser humà hi ha societat, perquè els éssers humans som éssers eminentment socials, modelats en els nostres anhels i temors, objectius i valors, hàbits i virtuts, a partir dels vincles directes i indirectes que establim amb els altres des que naixem. Si entenem que allò social és la matèria més present i alhora més intangible de la vida que compartim els uns amb els altres, la sociologia s’encarrega d’albirar com funciona aquesta matèria fosca. Busca comprendre els components que fan que, dia rere dia, tota la complexitat de la vida humana es recompongui i es reprengui seguint la inèrcia del dia anterior. La sociologia desemmascara el misteri que s’oculta en el més quotidià, i que tots donem per descomptat, com si fos natural.

Estudiar sociologia: un repte engrescador per comprendre, analitzar i interpretar la societat

La ciència social, en general, i la sociologia en particular, es focalitzen en la comprensió i en l’anàlisi de fenòmens que es belluguen i s’escapoleixen a l’observador

El cert és, però, que fins i tot si reconduïm l’objecte d’estudi de la sociologia de “les societats” a “allò social”, persisteix el problema que és pràcticament impossible acotar-lo. Si la ciència està permanentment subjecte a ser revisada i superada en les seves conclusions i abstraccions teòriques, la ciència social, en general, i la sociologia en particular, es focalitzen en la comprensió i en l’anàlisi de fenòmens que es belluguen i s’escapoleixen a l’observador, que no poden ser considerats en tota la seva integritat. Som una ciència especialment precària, però això fa que el repte de fer investigació sociològica sigui més engrescador. Alhora, també fa que la sociologia pugui ser més receptiva a les aportacions de formes de coneixement no estrictament científiques, i que esdevenen una falca valuosa per la comprensió i interpretació de tot allò  que la sistematicitat científica no pot acabar de resoldre.

Podem abordar l’estudi de qualsevol fenomen social, de qualsevol “allò social”, i també dels agregats relacionals que anomenem “societats”, precisament perquè sabem que alguna cosa se’ns escaparà -molts diríem que afortunadament-, perquè res fa més por que una disciplina capaç de comprendre-ho tot de la societat, i de comprendre-ho tot de l’ésser humà en tant que ésser social.

Entesa en aquest sentit, la resposta a què és la sociologia seria que és la disciplina que s’entesta a desmentir la famosa afirmació de la primera ministra britànica Margaret Thatcher, quan assegurava que això que anomenem “societat” no existeix; existeixen els individus, les famílies o les comunitats veïnals, però no “la societat”. Val a dir que la primera ministra Thatcher, quan afirmava que la societat no existeix, no volia pas dir que les societats estan cada vegada més interconnectades i no s’ajusten a unitats administratives aïllables (com ara “la societat catalana” o “la societat espanyola”). Abanderada com era de la implementació d’un nou paradigma polític, el neoliberalisme, que pren força els anys 80 del segle passat, construïa un relat ideològic que fes percebre les posicions que les persones ocupem en la trama social com a resultats de l’esforç, dels mèrits personals i de les inversions familiars. Un relat que, a més, entengués que les relacions socials sorgeixen dels vincles voluntaris entre les persones, arrelats en els compromisos personals que contraiem lliurement. L’ordre i les desigualtats socials serien el resultat d’aquestes decisions personals, plenament legítimes.

Però per què és important el coneixement sociològic?

Per oferir una mirada crítica i fonamentada sobre els fenòmens socials

La sociologia també s’encarrega de rebatre aquesta concepció de les relacions socials, tot evidenciant el pes dels condicionaments estructurals de tota mena que fan que l’ordre social sigui com és, i que les desigualtats socials perdurin i es reprodueixin més enllà de mereixements personals. L’estudi rigorós i fonamentat empíricament dels fenòmens socials evidencia que el teixit institucional i normatiu que embolcalla tota acció i relació social condiciona què som i què podem arribar a ser cadascun de nosaltres. És per això que la sociologia és una disciplina que tradicionalment ha estat especialment sensible a l’estudi i la comprensió de la desigualtat i l’exclusió social; les dues grans forces sobre les que es configura la vida col·lectiva i que es transformen condicionades per cada emergència cultural, econòmica o tecnològica.

Per tant, es tracta d’una disciplina que ha d’estar ben amatent a allò que sorgeix, condiciona i és condicionat per la forma en què ens relacionem. Lògicament, les noves tecnologies i el món digital ocupen un espai central en aquestes transformacions, i el grau de Sociologia, impulsat des de la UOC, hi para especial atenció. De fet, la comprensió de les relacions i la influència recíproca entre les persones i aquests fenòmens emergents és una de les qüestions que fa de la sociologia una disciplina més viva que mai.

El coneixement sociològic permet que comprenguem millor com són els vincles interpersonals, les institucions socials i les normes que els sancionen. Ho fa amb eines d’anàlisi que atenen els entorns socials més genèrics, només aprehensibles a través de la compilació de dades agregades i codificades, mitjançant el recurs a enquestes o resseguint el rastre, cada cop més farcit d’informació, que deixem en registres administratius o, sobretot, en l’entorn digital. També empra l’observació atenta i empàtica dels entorns socials més petits i particulars, partint d’entrevistes o de l’observació directa, i aquesta disposició permet comprendre sentits de les relacions que d’altra forma se’ns escaparien.

La sociologia és un coneixement valuós per la millora de qualsevol organització, pública o privada, orientada per principis i objectius, i vinculada a la societat.

Per donar respostes rigoroses, contextualitzades, eficients i plausibles en l’exercici professional

Partint d’aquest coneixement, la sociologia incorpora claus que fan possible ajustar millor les institucions i normes als principis de justícia i de bona vida que decidim col·lectivament –en la mesura, sempre limitada, en què aquestes institucions es deixen modular partint de la intervenció intencionada dels actors socials. Aquí rau el seu interès pel disseny, l’anàlisi i l’avaluació de les polítiques públiques, una de les principals eines que orienten l’acció social col·lectiva. També és un coneixement valuós per la millora de qualsevol organització, pública o privada, orientada per principis i objectius, i vinculada a la societat.

Imatges i contra-imatges de la disciplina

Les altres característiques sobre què és la sociologia es contraposen a l’estereotip que fa que se la concebi com una disciplina que pot parlar de tot de forma superficial o frívola -posant números o percentatges a allò que tothom ja sap-, però que no s’especialitza massa en res.

La sociologia és una disciplina interessada en la ciència empírica i moltes de les seves sortides professionals es fonamenten en aquest interès

Però, certament, la nostra és una disciplina interessada en l’evidència empírica, i moltes de les sortides professionals de la sociologia –com ara la intervenció social, la investigació social o les polítiques públiques- es fonamenten en aquest interès. Les fonts empíriques poden ser des de dades quantitatives agregades, sorgides d’enquestes, fins a les reflexions que comparteixen amb nosaltres les persones que entrevistem, però sempre la cura pel contrast empíric orienta la tasca de la sociologia. A vegades, les evidències que obtenim poden no anar massa més enllà que confirmar percepcions àmpliament compartides, però fins i tot en aquest cas, la feina de validar sabers que molts ja intueixen té valor en la presa de decisions polítiques o organitzacionals, perquè no és el mateix basar-les en prejudicis que en certeses.

La vocació de la sociologia, però, no rau a quedar-se en la informació que transmet una dada, com si es tractés d’una veritat revelada. Hi ha una dita popular que diu que hi ha mentides, grans mentides i estadístiques, i com a sociòlegs hem de ser ben conscients de l’advertiment que hi ha rere aquesta afirmació. Les dades amb què treballem els sociòlegs són outputs sintètics amb què codifiquem la complexitat d’allò social. Això fa que hi hagi decisions, intencionades o no, en el procés de sintetitzar la informació en un codi; i hi ha decisions, intencionades o no, en el procés de descriure la realitat i els fenòmens socials servint-nos i analitzant aquests codis. Només una sociologia reflexiva, atenta a això, pot generar coneixement útil, crític, i conscient del seu potencial i, també, de les seves limitacions. La reflexió sociològica necessita densitat teòrica i epistemològica per sumar, i el grau de Sociologia de la UOC evita transmetre un empirisme ingenu, poc sensible a això.

La sociologia té un caràcter holístic que permet entendre els fenòmens socials en tota la seva complexitat

D’altra banda, la sociologia té sempre un ull posat en la resta de les ciències socials. Li interessa abordar les condicions materials d’existència, com a l’economia. També l’organització col·lectiva i la distribució del poder, com a la ciència política, o com aquesta organització es formalitza mitjançant lleis, com al dret. Amb tot, més que interpretar que la disciplina ocupa l’epicentre de les ciències socials, amb capacitat per abordar-ho tot amb solvència, aquesta diversitat d’interessos evidencia que ha de romandre atenta a les aportacions més significatives de totes les disciplines de les ciències socials, tant teòriques com metodològiques. Un dels elements idiosincràtics de la sociologia és el seu caràcter holístic, és a dir, la seva atenció a les diferents dimensions dels fenòmens socials que permeten entendre’ls en tota la seva complexitat.

Particularitats de la sociologia

Alhora, però, hi ha elements que són particulars de la sociologia en la seva interpretació del seu objecte d’estudi, que és “allò social”.

  1. Focus en allò quotidià: La primera particularitat és la seva focalització en el més ordinari, el més quotidià, el més donat per descomptat: la realitat social en minúscules. També aquesta realitat social està travessada per mecanismes de control social, per la distribució desigual de recursos, i per vincles, normes i ressonàncies insospitades; i la realitat social en majúscules, aquella que solen observar les disciplines de les ciències socials més hegemòniques, només s’entén parcialment sense tenir-ho en compte.
  2. El valor posicional: la segona particularitat és que la sociologia -com la concebem nosaltres, si més no- entén que en tota acció i interacció social hi ha una dimensió invisible, que podríem anomenar com el valor posicional. Les accions i interaccions no tenen només el sentit funcional que li atorguem de forma més directa i explícita, sinó que articulen la gramàtica bàsica a través de la qual anunciem, tot sovint sense ser-ne massa conscients, quina és la nostra posició en el món i la nostra identitat. La sociologia contempla aquell vessant de la realitat que, per exemple, jau en els gags de Pantomima Full, un duo d’humoristes que es dediquen a desemmascarar còmicament, ridiculitzant-lo, el sentit ocult i posicional dels gustos i pràctiques culturals més modernes. Les pràctiques i relacions socials tenen sentit en elles mateixes, i no només en aquesta projecció posicional; alhora, però, només es poden comprendre plenament si no se n’obvia el valor que tenen en aquesta dimensió simbòlica, profundament social.

El grau de Sociologia, una formació integral i interdisciplinària

És a partir d’aquestes nocions sobre què és la sociologia que en defensem la necessitat, avui més que mai. I és partint d’aquí que hem concebut el grau de Sociologia que arrenquem el curs 2022/23 des dels estudis d’Arts i Humanitats de la UOC. És un programa que aprofundeix tant en les singularitats disciplinàries com en la proximitat amb la resta de disciplines de les ciències socials; que es fixa i renova els focus d’interès tradicionals de la sociologia i entoma els emergents; que forma en les competències que afavoreixen les sortides professionals de la sociologia –tant les directes com les indirectes-, vinculades al bagatge que s’adquireix en l’anàlisi empírica i la capacitat per dotar-lo de fonamentació teòrica i rellevància transformadora. Esperem que us resulti una proposta tan engrescadora com ha estat per nosaltres pensar-la, i ho serà desplegar-la.

(Visited 164 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Director del grau de Sociologia, sociòleg i professor dels Estudis d'Arts i Humanitats
Comentaris
Deixa un comentari