Què ens està allunyant? Les causes i efectes de la segregació urbana, escolar i cultural

Podria un àmbit escolar sense segregació contribuir a un millor futur en una societat que no ha resultat tan meritocràtica com esperàvem? Com poden les polítiques residencials acabar amb la segregació a les ciutats? La cultura ens uneix o ens separa? Experts en sociologia debaten sobre els efectes de la segregació social.

La segregació social s’ha convertit en un tema clau per als estudis sociològics actuals. És una realitat que impacta amb força en la quotidianitat. La forma en la qual les persones s’organitzen en el territori urbà fa que la interacció sigui possible amb alguns conciutadans, però pràcticament impossible amb uns altres. Aquesta distribució en el territori pot acabar determinant la xarxa social, i de retruc les expectatives i anhels vitals de cada individu.

Des del Grau de Sociologia de la UOC, que comença el pròxim curs, i en el marc del cicle ‘El Filtre Sociològic’, s’ha dut a terme un taula de debat sobre les causes i els efectes de la segregació social. L’aproximació a aquesta realitat social s’ha realitzat des de tres àmbits d’estudi i recerca: el residencial, el cultural i l’escolar.

Sergio Porcel, cap de l’àrea de Cohesió social i Urbana de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona; Isaac Gonzàlez, director del Grau de Sociologia especialitzat en l’anàlisi de les desigualtats educatives i Roger Martínez, professor del Grau de Sociologia especialitzat en l’anàlisi del consum i els estils culturals, han estat les tres veus expertes que han participat en el debat organitzat per la UOC, moderats per Joana Maria Pujadas, demògrafa especialitzada en demografia històrica.

Partint de la definició realitzada per Jesús Leal, catedràtic de sociologia urbana, Sergio Porcel ha definit la segregació urbana com la tendència que existeix, sota determinades circumstàncies, a la localització concentrada d’individus de característiques similars i la seva separació d’altres individus dins d’una mateixa ciutat. Però la definició i conceptualització teòrica d’aquesta segregació han anat variant al llarg de la història. La sociologia ja era present en els estudis urbans al començament dels anys 20. No obstant això, no serà fins als anys 70 quan es vincula el fenomen amb la desigualtat social i la discriminació.

Als anys 90, Sassen, al seu llibre ‘The Global City: Nova York, London, Tòquio’, encunya per primera vegada el concepte “ciutat global”, una proposta que reorienta l’anàlisi de la segregació. Saskia parla d’una ciutat global que tendeix a polaritzar-se i a augmentar la segregació residencial. A partir del 2010 apareixen altres tipus de recerques que destaquen la segregació residencial com un fenomen contextual, vinculat als factors ambientals que caracterizen cada ciutat: polítiques d’habitatge, mercat d’habitatge, la manera en què s’assimilen els processos migratoris, dinàmiques d’emancipació residencial, polítiques redistributives…”, ha explicat Sergio Porcel.

Posar dins l’agenda política i social la segregació residencial és cada vegada més necessari en un present en el qual més de la meitat de la població mundial viu en zones urbanes, quan fa només 70 anys la població urbana mundial era de prop del 20%. La urbanització s’està produint a una velocitat sense precedents.

El segon ponent, Isaac Gonzàlez, explica com hi ha un fenomen de segregació que és objecte d’estudi des de fa menys: la segregació escolar, que fa referència qui es troba amb qui dins d’un mateix centre escolar.  De fet, només té sentit parlar de segregació escolar des de que l’educació és universal (abans d’això, la segregació és entre qui va i qui no va a l’escola). Segregació escolar i residencial estan fortament entrellaçades, perquè una de les causes més evidents de la segregació escolar és, sens dubte, la segregació urbana. L’existència de barris marcats socioeconòmica i culturalment es tradueix en segregació a l’aula, encara que aquesta no és l’única causa.

La segregació escolar és un tema que comença a prioritzar-se a les agendes a partir de 1954 als EUA, quan la Cort Suprema declara il·legal la separació racial dels alumnes als centres educatius. Llavors té a veure més amb un tema de discriminació racial i drets civils, i no tant vinculada a les qüestions relacionades amb el rendiment educatiu. Els resultats acadèmics, tal com ha explicat Gonzàlez, comencen a ser una qüestió rellevant en la recerca sociològica amb la publicació en 1966 de l’Informe Coleman, en el qual es comença a observar la relació entre el rendiment i la forma en la qual està agrupat l’alumnat. Actualment, l’Informe del Programa Internacional per a l’Avaluació d’Estudiants (Informe Pisa) que periòdicament elabora l’OCDE, continua posant l’accent en aquest fenomen i la seva contribució a la desigualtat en el rendiment acadèmic dels alumnes.

Encara que “la cultura interessava poc a la sociologia en els seus inicis”, segons ha apuntat en l’arrencada de la seva ponència Roger Martínez, l’arribada d’autors com Max Webber o Simmel comencen a incloure-la com a element diferenciador. Martinez exposa que “als anys 60 i 70, el sociòleg francès Pierre Bourdieu exposa com la cultura, allò que ens agrada i el que no, genera processos que separen o uneixen als ciutadans”. A partir de les aportacions de diversos autors, es comença a analitzar des de la perspectiva sociològica, la importància que tenen els diferents estils culturals en la separació o la unió entre les persones, i la reproducció de les desigualtats.

Conseqüències i efectes de la segregació i la seva relació amb les polítiques públiques

En el marc de la segregació cultural, s’han anat superposant diferents formes d’entendre les polítiques culturals que pretenen evitar aquesta diferenciació social: des de prevaler l’excel·lència fins a invertir en les indústries culturals, passant per l’obertura d’espais, per a evitar el caràcter elitista, i el reconeixement d’altres models culturals. “S’han anat superposant capes de manera que ara mateix no queda clar el camí que ha de seguir la inversió pública. És necessari debatre sobre el valor de la cultura. Això ens porta a debatre sobre què és cultura. Entenem per cultura allò que tradicionalment s’ha considerat com a tal però que ens ha allunyat i ha propiciat l’aparició de l’elitisme cultural? O, per contra, la cultura és allò que la gent desitja, però que podria conduir-nos al que anomenem populisme cultural?”, ha apuntat Roger Martínez.

On sí que semblen estar més definides les polítiques d’actuació per a evitar la segregació és en l’àmbit urbà i educatiu. Des de l’Administració, hi ha ajuntaments, com és el cas de Barcelona, que estan optant per reservar un percentatge de nous habitatges per a l’accés de rendes intermèdies o baixes. Val a dir, però, que “el fet que, per exemple, comunitats d’un determinat origen ètnic visquin agrupades constitueix un factor de riquesa cultural urbana. Viure junts els permet conservar determinats aspectes culturals”, ha assenyalat Sergio Porcel. Malgrat poder-se identificar aspectes positius com el reforç de la identitat de grup i el suport mutu, especialment entre la classe treballadora, Porcel reconeix que els efectes de la segregació urbana són en la seva majoria negatius.

“Existeixen importants greuges per habitar en àrees desfavorides. Viure la pobresa en aquests entorns desfavorits la intensifica i la fa crònica per la falta d’oportunitats que troben els seus habitants. És el que denominem ‘efectes de barri’. A més, viure separats dificulta l’empatia social i impedeix conèixer la vida i situacions que es donen en aquests entorns més desfavorits. El desconeixement dificulta la implementació de polítiques redistributives”

En l’àmbit educatiu poden identificar-se dos models de polítiques: els que aborden directament les qüestions de segregació i els que atorguen més recursos en els contextos on més falta fan. “Les polítiques de segregació estan destinades a convertir els entorns en iguals. D’aquesta manera, no existirien espais que necessiten més recursos que uns altres. Però continua sent molt difícil avaluar els efectes d’aquestes mesures a llarg termini, d’una generació a una altra. Això podria canviar amb l’obertura de l’accés a les dades a la qual venim assistint en els últims anys”, ha exposat Isaac Gonzàlez.

⏯️ Pots recuperar la taula rodona “La segregació social com a problema sociològic” a continuació: