El gir sensorial: una altra manera d’entendre el que és social des del sentir dels cossos

6 setembre, 2022
gir sensorial Foto: Oleksandr Pidvalnyi a Pexels
El Grau de Sociologia de la UOC ha reunit tres veus referents en la investigació sociològica del sentir dels sentits per reflexionar sobre les aportacions d’aquesta anàlisi als estudis sociològics

Soroll, contaminació, imatges constants, llums estridents, velocitat, contactes personals amb anònims…són alguns dels elements humans i materials que trobem en sortir al carrer. Posem un peu a la ciutat i ens envaeixen un cúmul de sensacions que acaben conformant la nostra experiència sensorial. Precisament en aquestes qüestions ha posat el focus Olga Sabido Ramos, doctora en sociologia i professora-investigadora del Departament de Sociologia de la Universidad Autónoma Metropolitana Unidad Azcapotzalco durant la taula rodona organitzada per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

el sentir els sentits
Natàlia Cantó-Milà, Olga Sabido, Anna Clot i Mariona Moncunill durant el debat “La investigació sociològica del sentir dels sentits. Categories analítiques i estratègies metodològiques”

Sota el títol “La investigació sociològica del sentir dels sentits. Categories analítiques i estratègies metodològiques” i en el marc del cicle “El filtre sociològic”, el grau de Sociologia dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC ha reunit tres ponents per debatre sobre allò definit pel canadenc David Howes com a “gir sensorial”. A partir del treball i el diàleg amb les tres expertes, l’espai de debat ha procurat donar resposta a algunes preguntes que ajuden a entendre el concepte exposat per Howes: amb quines aportacions contribueix la sociologia al gir sensorial? Complementada per la pregunta, de la mateixa importància: què aporta el gir sensorial a la sociologia?

El gir sensorial és un dels girs analítics a què assisteixen les ciències socials i humanes, que han possibilitat  un nou recorregut a través del passat i el present, permetent un examen detingut de fenòmens poc explorats. A més, pretén dur a terme una aproximació cultural i social a l’estudi dels sentits igual que una aproximació sensorial sobre l’estudi de la cultura i la societat.

“La societat es porta al cos”

Per entendre què aporta la sociologia al gir sensorial, Olga Sabido proposa entendre aquest com un conjunt de disciplines que fan una crida per donar cabuda a altres maneres d’entendre el que és social, és a dir, qüestions que tenen a veure amb els sabers i sentirs dels cossos. “Un concepte central que aporta la sociologia al gir sensorial, té a veure amb la idea que la societat es porta al cos i que tot allò que sentim a través seu suposa que la societat hi és d’una manera encarnada”, ha explicat Sabido durant la seva anàlisi.

L’aproximació a aquesta percepció no és pas nova. Dos autors clàssics com Marx i Engels ja assenyalaven que “no hi ha una certesa sensorial natural” perquè els éssers humans i els sentits es formen en societat i són “producte històric”. Partint de la idea que ja fa quasi bé dos segles exposaven tots dos autors, Sabido sosté que la percepció a través dels sentits és un acte físic i cerebral, així com també està mediada socialment i culturalment. “Una altra de les aportacions es refereix a la percepció a través dels sentits com una cosa relacional amb els altres humans i amb allò no humà, el nostre entorn material i natural”, ha afegit. A més de la percepció intervinguda culturalment i socialment, també a través de les relacions, cal sumar la que es realitza marcada per qüestions afectives i per les relacions de poder.

Què aporta el gir sensorial a la sociologia?

De la mateixa manera que la sociologia ha realitzat aportacions al gir sensorial, aquest també ha nodrit la sociologia. El gir sensorial expandeix la mirada sociològica i l’aproximació al seu objecte d’estudi que, moltes vegades, tan vagament, s’ha definit en termes de societat o societat contemporània. El nostre contacte amb el món sempre és un contacte sensible fruit d’una socialització. La societat és quelcom que els individus fan i pateixen”, ha exposat Anna Clot, doctora en sociologia i col·laboradora docent del grau de Ciències Socials de la UOC, durant la taula de debat conduïda per Natalia Cantó-Milà, professora dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC.

Per indagar en aquesta dimensió social, resulta interessant fixar l’atenció en alguns dels treballs desenvolupats per les ponents convidades. Olga Sabido ha recuperat l’experiència sensorial de la ciutat a través del punt de vista de dones joves, partint d’entendre-la com un entorn que ens evoca múltiples i diverses emocions que ens conformen com a societat. Amb aquest treball, s’ha aproximat a les teories exposades per autors com George Simmel, que aborda les noves condicions que imposa la urbs moderna, com considera que aquestes influeixen en els comportaments quotidians dels seus habitants i com afecten la psicologia de l’individu.

“Veia com les dones joves experimentaven situacions de desagrat en el desplaçament per la ciutat, que tenien a veure amb una forma molt particular en què es configurava la ‘proximitat sensible’. Aquest concepte, encunyat per Simmel, es refereix a allò que succeeix quan dues persones o més comparteixen el mateix espai i els cossos es perceben mútuament a través dels sentits i hi ha una mútua afectació, tant en termes sensorials com emocionals, afectant la forma en què ens relacionem amb els altres”.

Com podem saber què senten les persones?

L’abordatge dels sentits comporta una sèrie de desafiaments metodològics sobre els quals continuen investigant els professionals en la matèria. És la forma en què aterrarà el gir sensorial a la feina dels sociòlegs. Suposa plantejar com recollir i interpretar unes dades que no són tan senzilles d’aconseguir. “Les experiències sensorials estan inscrites als nostres cossos, però rares vegades estan posades en paraules, no sabem fer-ho. Cal una certa reflexivitat, que no estem acostumats a exercir, a més d’una habilitat amb el llenguatge i un vocabulari compartit que de vegades no tenim. És fonamental que aquestes experiències sensorials hagin aflorat per, d’alguna manera, poder comunicar-les i que la sociologia les pugui identificar”, ha assenyalat Mariona Moncunill, Doctora en Societat de la Informació i professora al Centre Universitari de Disseny BAU.

Les investigadores cerquen generar estratègies analítiques per dur a bon port la interpretació sensorial. “Quan estem pensant en allò sensible parlem de moltes coses que no es diuen, sinó que es fan amb el cos. Hi ha una necessitat de generar una capacitat narrativa, saber narrar què està fent el cos de l’altre”, ha sentenciat Olga Sabido.

Pots recuperar la taula rodona “La investigació sociològica del sentir dels sentits. Categories analítiques i estratègies metodològiques” a continuació:

 

(Visited 51 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Comentaris
Deixa un comentari