Per què és important tenir coneixements sobre història per analitzar el present?

17 juny, 2022
historia Foto de jcomp | Freepik

La història és el destil·lat narratiu i crític dels processos viscuts per les diferents societats humanes del passat. Però, tot i centrar-se en l’estudi del “món d’ahir”, la disciplina té poc a veure amb la taxidèrmia. Al contrari, és una ciència viva, polèmica i necessària. El debat sobre els nostres antecedents mai s’esgota perquè, més enllà de les discussions científiques sobre fonts i interpretacions, en bona part el present s’explica en funció de les genealogies a què ens adscrivim i com, a partir d’elles, dibuixem horitzons de futur. Ras i curt: la història ens defineix i ens projecta.

El poder de la història i la seva capacitat per ser reescrita i reinterpretada

Georges Orwell ho formulava de forma més contundent: «qui controla el passat controla el futur: qui controla el present controla el passat». Amb la seva cruesa habitual, l’aforisme de l’autor de 1984 subratllava tant la rellevància de la història en la fixació del relat col·lectiu com el seu caràcter canviant, susceptible sempre de ser reescrit i reinterpretat. Cada nova generació construeix un vincle amb els seus antecessors i dibuixa un camí pels seus descendents, i això ho fonamenta a partir del relat històric. Mai serà el mateix lligar-se a una estirp on apareguin la Segona República i els drets humans, o la dictadura de Primo de Rivera i el Holodomor.

Gràcies a l’estudi de la història podrem pensar críticament el nostre món

  1. Conèixer la història no ens farà infal·libles, ni evitarà la reiteració d’errors, ni ens anticiparà el demà; però gràcies a l’estudi de la història podrem pensar críticament el nostre món i tindrem a les nostres mans les eines per entendre les arrels dels processos actuals i els mapes per orientar-nos en les incerteses del futur. En paraules de la historiadora canadenca Margaret MacMillan: «la història no produeix respostes definitives per sempre. És un procés».

La importància de la història s’evidencia en la seva omnipresència i, òbviament, en l’obsessió per controlar-la

La importància de la història s’evidencia en la seva omnipresència i, òbviament, en l’obsessió per controlar-la. Del primer tret, hi ha múltiples exemples: des de l’espai públic configurat per nomenclàtors determinats, pels diferents estrats urbanístics o per la tria dels noms dels equipaments o de les estàtues erigides; fins al seu (ab)ús com a base o inspiració de productes culturals i de consum (novel·les, sèries, còmics, exposicions, videojocs…). Respecte de la segona característica, els interessos espuris de la política per controlar els currículums, els centenaris o els referents en són la mostra més palesa.

La universitat com un espai de pensament crític, de reflexió útil i de creació de coneixement

història
Fotografia de drobotdean a Freepik

Desatendre la història no ens deslliura d’ella, simplement en regala el control. Les persones som éssers narratius i històrics. Ambdós trets són intrínsecs a la nostra identitat. Com ens recorda la periodista Dorothy West: «no hi ha vida que no contribueixi a la història». Aquesta certesa ens porta a reivindicar-ne l’actualitat i la vigència. L’aposta de la UOC per titulacions vinculades a la història reforça aquesta visió de la universitat com un espai de pensament crític, de reflexió útil i de creació de coneixement.

Amb el Màster Universitari d’Història del Món Contemporani dels Estudis d’Arts i Humanitats, actualitzem la disciplina, tot acostant-la a debats actuals com els usos de la història, les revolucions econòmiques en marxa, les crisis culturals i identitàries, l’antropocè i l’emergència climàtica o el paper de la tecnologia i les institucions internacionals. Una renovació temàtica que, en realitat, rebla la certesa sobre la utilitat del mètode històric per guiar-nos en la contemporaneïtat i en els processos del passat que s’estenen al futur.

(Visited 392 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Professor dels Estudis d'Arts i Humanitats i director del màster universitari d'Història del Món Contemporani
Comentaris
Deixa un comentari