El Grau d’Arts online de la UOC: el desafiament com a aprenentatge

El setembre de 2017 els estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) van iniciar el Grau d’Arts, una aposta pionera en el nostre entorn que sorgia d’un procés sostingut en el desplegament d’ensenyaments relacionats amb la creativitat com ara el Grau en Disseny i Creació Digitals o el Grau en Tècniques d’Interacció Digital i Multimèdia.

Estudiar arts online suposa un desafiament dels entorns i mètodes habituals en l’ensenyament a distància, per la seva flexibilitat, la naturalesa material de la pràctica, la diversitat de suports i mitjans, la interdisciplinarietat i l’experimentalitat. Per aquest motiu, els programes centrats en la creativitat constitueixen una gran oportunitat per innovar en les formes d’ensenyament i aprenentatge, així com en les eines i entorns propis de la formació online.

Pel que fa a l’enfocament sobre els continguts, el Grau ha apostat per respondre als debats actuals i comprendre la pràctica artística com una intervenció en els desafiaments de la realitat social del present. Així, un dels fonaments del Grau d’Arts és la interrelació complexa entre teoria i pràctica. Això significa reconèixer la pràctica com àmbit de producció de coneixement, i la teoria com a intervenció i com a experiència. Alhora, es convida activament l’alumnat a fonamentar l’una en l’altra en tots els seus processos de pensament i creació.

En aquests processos, es procura fomentar una actitud de constant reflexivitat i (auto)crítica, per la qual l’alumnat prengui consciència de la pròpia feina en relació amb la seva coherència interna com a procés i amb la dels altres company i companyes, així com amb les pràctiques artístiques contemporànies. Els dossiers de procés que acompanyen cada projecte permeten explicitar aquesta consciència sobre el mateix procés, i adquirir una competència comunicativa i de representació de l’obra artística imprescindible per a la seva professionalització futura.

Aquest èmfasi en la documentació dels processos de treball també està relacionada amb l’enfocament postmèdia del Grau, que transcendeix la divisió entre mitjans “antics” (analògics) i “nous” (digitals). Les propostes que l’alumnat desenvolupa exploren tota mena de llenguatges i formes d’expressió i relació, en funció del sentit i la lògica interna de l’exercici o projecte. Per tant, algunes parts poden ser fàcilment comunicades digitalment, mentre que altres són intraduïbles en la seva materialitat. Això fa que la capacitat de documentar i relatar de manera complexa i crítica els processos de treball esdevingui un dels nuclis pedagògics del procés d’aprenentatge.

A la interrelació entre teoria i pràctica, i a la concepció postmèdia del Grau, cal afegir la voluntat interdisciplinar del pla d’estudis. Tot i que s’ofereixen assignatures relacionades amb llenguatges i matèries específiques que permeten aprofundir en la seva especificitat, l’objectiu és que l’alumnat articuli aquests coneixements en una pràctica artística pròpia, la qual es plasma en els Projectes que tanquen cada etapa d’aprenentatge del programa (capacitar, contextualitzar, socialitzar i professionalitzar).

Alumnat i professionals en actiu, una relació constant

L’experiència de l’alumnat en les diverses assignatures combina l’autonomia amb el treball col·laboratiu. En el Grau d’Arts és fonamental la noció d’aprenentatge col·lectiu, ja que s’entén que, fins i tot en els processos individuals, és clau l’intercanvi de coneixements i idees amb altres agents. A més, l’exposició a concepcions diferents de les pròpies és imprescindible per a la maduració i per a la transformació personal, així com per poder participar en el debat artístic contemporani més ampli.

La col·laboració permanent amb professionals en actiu de l’àmbit de les arts de diverses procedències i perfils és fonamental en l’elaboració de recursos d’aprenentatge, la major part dels quals es comparteixen en obert, tant si són recursos en format web com textuals.

Alhora, en el seu paper com a professorat col·laborador, aquests professionals, és clau la seva construcció de relacions pedagògiques a l’aula mitjançant comentaris, orientacions, presentacions, propostes d’activitats, feedbacks, etc., emprant una diversitat d’eines d’aprenentatge com fòrums, blocs col·lectius i personals, galeries d’imatges, comentaris en text, àudio i vídeo, etc. Finalment, com a part d’aquesta construcció de xarxes de relació amb el teixit artístic contemporani, també cal afegir les col·laboracions amb entitats i institucions com el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia o ESDAP Catalunya.

A partir d’aquests enfocaments i metodologies, el Grau aspira a capacitar l’alumnat per incorporar-se de manera competent, però alhora crítica, en la pràctica professional de les arts, la qual inclou no només la producció d’obra artística sinó també àmbits com la crítica i la teoria de l’art, la curadoria, la gestió cultural en l’àmbit de les arts, l’educació artística, etc.

Enguany, els primers nous graduats

En l’any en què s’han titulat els primers graduats en Arts, la valoració global del programa és positiva. Les dades més encoratjadores són l’augment sostingut del nombre d’estudiants i la satisfacció global que mostren amb el programa en un tipus d’estudis que se solen identificar fortament amb la presencialitat. També es constata la qualitat global del treball artístic i acadèmic de l’alumnat, que assoleix nivells equiparables als de qualsevol facultat d’arts presencial.

Ara bé, com és lògic en tot procés formatiu, i més si parlem d’un programa en desenvolupament, es plantegen desafiaments que cal abordar en un futur pròxim. El Grau d’Arts necessita dur a terme desenvolupaments metodològics i tecnològics per donar resposta al repte estratègic i docent d’oferir una titulació en Belles Arts completament online. Els principals reptes a què s’enfronta són: assolir la màxima l’adequació de les seves matèries a l’ensenyament virtual; millorar a partir de l’experiència d’assignatures que fa poc temps que estan desplegades; aprofundir en l’avaluació qualitativa i personalitzada; desenvolupar més recursos d’aprenentatge multimedials; i generar eines docents que permetin un treball basat en la visualitat i la comunicació multidireccional a l’aula.

El Grau d’Arts de la UOC és un laboratori de noves formes de concebre l’ensenyament i l’aprenentatge de les arts, amb tot el que això implica de propostes reeixides i d’altres que és necessari modificar. També és una plataforma de relacions entre agents artístics diversos que pot donar lloc a iniciatives innovadores, esdevenint així un agent actiu en el panorama cultural com a comunitat d’aprenentatge oberta a nous desafiaments.

Més enllà de quatre parets

Per Irune Serna Zalbidea, estudiant de la primera promoció del Grau d’Arts de la UOC, considera que “la formació interdisciplinària, la transversalitat de les matèries, la naturalesa asíncrona digital i la combinació constant de teoria, pràctica i investigació artística crec que són algunes de les riqueses més grans d’aquest grau. Estudiar en línia en un entorn asíncron, però en contínua interacció amb professors i companys genera un marc educatiu on l’aula física, lluny de trobar-se a faltar, es converteix en una aula virtual expandida en temps i espai molt més rica i diversa”.

Serna ha participat en la III Trobada dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC mostrant el seu TFM que porta per títol ‘Black Box‘. Sobre l’experiència de la Trobada, Serna considera que “el fet d’exposar breument el propi treball investigador m’ha permès veure’l amb la perspectiva que ofereixen uns mesos des que va finalitzar el curs i apreciar amb més nitidesa tant la investigació en si, que encara segueix en desenvolupament, com la relació amb el treball dels altres companys, les derives, etc.”

Per a Maria Emilia González Acevedo, qui també ha cursat el Grau d’Arts de la UOC, “estudiar aquesta formació a la UOC es basa a aprendre a través de la investigació, l’aprenentatge i l’experimentació, mètode que tots els centres educatius haurien d’adoptar per obtenir més rendiment i interès per part dels alumnes”. I afegeix, “al final del grau, acabes desenvolupant el teu propi mètode de treball com a artista, mètode en què per exemple (el meu cas), pots optar per considerar l’error com una oportunitat per analitzar el terreny, créixer i treure creacions inesperades que poden convertir-se en una cosa meravellosa”.

González Acevedo també ha participat en la III Trobada dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC on ha presentat ‘Reflejos‘ el seu projecte de TFM. “Un treball -en paraules de l’autora- amb el qual pretenc que cada espectador, de manera individual i traient-lo de la seva zona de confort, analitzi les conseqüències que comporta la cosificació: deshumanització, objectivació, segregació… A més de greus problemes psicològics i físics com poden ser la bulímia, anorèxia, ansietat, depressió, etc.”