5 llibres que no et deixaran indiferent aquest Sant Jordi

Ulisses, de James Joyce (Traducció de Carles Llorach-Freixes)

T’agraden els clàssics i encara no has llegit Ulisses? La Teresa Iribarren, professora agregada dels Estudis i Sotsdirectora de Programes Emergents, ens recomana la mítica novel·la aprofitant el seu centenari.

“Com segurament ja sabeu, enguany se celebra el centenari de la publicació a París de la monumental novel·la de James Joyce, Ulisses, per part de l’editora Sylvia Beach. Coincidint amb l’efemèride, se celebren múltiples actes, entre els quals destaca el Simposi Internacional James Joyce Ulisses 1922-2022, que organitzen el Trinity College i l’University College de Dublín, que tindrà lloc, lògicament, durant el Bloomsday.

Enguany, doncs, és especialment oportú recomanar la lectura de la mítica novel·la. Us aconsellem que pesqueu la versió de Carles Llorach-Freixes (2018, revisada el 2022). A diferència de la reconeguda traducció del professor Joaquim Mallafrè (1981), conté uns breus resums a l’inici de cada capítol i notes a peu de pàgina que ajuden a comprendre millor aquells passatges que, per al lector d’avui, puguin resultar més obscurs.”

Panorama infernal, de Hideshi Hino

En un context on, malauradament, el panorama bèl·lic ens agafa molt aprop, el Xavier Pastor Villa, professor associat del Màster d’Edició Digital ens recomana una obra que ens apropa a aquesta assoladora realitat.

L’obra d’Hisdeshi Hino es fa imprescindible en aquests temps que corren, per advertir dels devastadors efectes de la guerra. L’autor, mestre del manga terror, ens regala 13 relats en to autobiogràfic, la tensió dels quals ens apropa a l’univers de Poe, Kafka o Lovecraft. Narracions gràfiques que revelen l’horror forjat per una humanitat desballestada. Un clàssic definitivament vigent per veure i llegir a l’inrevés.

Guilleries, de Ferran Garcia

Sense moure’ns gaire del panorama bèl·lic donem pas a la recomanació del professor i Director del Màster interuniversitari d’Història contemporània i món actual, Jaume Claret. Un poble marcat per la violència de la guerra és el rerefons d’aquesta novel·la que narra la història de tres generacions d’una família i el seu desesperat anhel de sobreviure a les atrocitats que els envolten.

“La guerra civil ha centrat bona part de la novel·la catalana. Però abans del conflicte de 1936, hi ha història i hi ha guerra”, explica. “En Ferran Garcia, a través de la seva obra Guilleries, ens trasllada a les guerres carlines per construir un relat que té regust de western americà, però també elements de la novel·la d’iniciació i, fins i tot, de la llegenda fantàstica.”

Passats singulars. El «jo» en l’escriptura de la història, d’Enzo Traverso

A Passats singulars (Editorial Afers, 2021), l’historiador italià Enzo Traverso estudia i critica les noves escriptures subjectivistes de la història, o “egohistòria”, com una forma d’aproximar-se al passat en singular, des de la consciència individual del “jo”, en part exacerbada pel fort individualisme (i narcissisme) de la societat actual.

“Em sembla interessant com Traverso analitza aquesta tendència historiogràfica recent des d’una apreciació profunda de les relacions entre història i literatura (i en particular entre història i novel·la de ficció i de no-ficció), i a l’hora una reserva crítica davant de les implicacions polítiques d’aquesta vindicació del “jo” per davant del “nosaltres””, ens explica la Neus Rotger, professora agregada i investigadora.

ARTivismo. El poder de los lenguajes artísticos para la comunicación política y el activismo, d’Antoni Gutiérrez–Rubí 2021

La política necessita noves formes d’arribar a la ciutadana i de connectar amb ella. I l’art pot ser una d’aquestes maneres. Aquest és el missatge principal de la lectura que ens proposen des de l’Editorial UOC.

Aquest llibre pretén reflexionar sobre l‘artivisme com a expressió d’una nova política. I ofereix una recopilació de referències i continguts de diferents experiències que evidencien com l’ús de múltiples llenguatges i formats artístics, sumat a les possibilitats que atorguen les noves tecnologies, pot ajudar a replantejar nous vincles entre la política i la ciutadania.