Revista C+. Quatre anys d’autogestió i passió per la llengua i la literatura catalanes

Un article de Rafael Ferran, Maties Segura i Carme Marín, estudiants del grau de Llengua i Literatura Catalanes de la UOC.

La Revista C+ va néixer de la iniciativa d’un grup d’estudiants del grau de Llengua i Literatura Catalanes, que buscaven un espai per donar curs a les seves inquietuds creatives i literàries. Aquesta publicació es va gestar en els grups de WhatsApp— autogestionats pels alumnes, que es van convertir en una eina comunicativa alternativa per suplir les mancances de la presencialitat i van ajudar a crear comunitat entre estudiants que fins aleshores només es coneixien virtualment — on en Maties Segura va llançar la proposta de crear una revista que anés més enllà dels continguts acadèmics i de seguida s’hi va sumar un grup d’estudiants. 

Els inicis d’aquest projecte van estar marcats per la il·lusió i l’impuls d’un equip compromès. Tal com ens recorda Patrícia Bosch, “la meva col·laboració amb la revista ve des del número zero, amb el que podríem dir que formo part de l’equip fundacional. Per mi és un espai de llibertat i de reflexió creat des del grau que ens permet créixer com a redactors”. Des del primer número, sota la coordinació del mateix Maties Segura i Rubio, aquest projecte ha estat un espai de creació col·lectiva. Com destaca Júlia Marchena, “la revista ha estat una motivació per escriure, una oportunitat per crear i per aprendre dels meus companys fora de l’àmbit acadèmic. Trobo que és un projecte molt cuidat i crec que és important tenir present que darrere d’aquestes pàgines hi ha molta feina, però també un amor incondicional per la nostra cultura”.

Aquest projecte no només ha obert camí per a la creació literària, sinó que ha permès a molts estudiants retre homenatge a les seves pròpies històries familiars. Pere Juvès, per exemple, ha aprofitat la revista per recordar figures com la seva àvia i el seu besavi: “La revista m’ha donat l’oportunitat de retre homenatge a la meva àvia Margarida Delclòs i el besavi Joan Delclòs, mestres reprimits pel règim franquista, defensors de la llibertat i la veritat de la cultura catalana”. Marina Altur també ha destacat l’oportunitat creativa que representa la Revista: “És l’espai ideal per a materialitzar les teues inquietuds. Et proporciona una absoluta llibertat creativa i, alhora, ofereix un grau de professionalitat molt poc habitual als projectes autogestionats. A més d’escriure, m’encarregue de la gestió de les xarxes socials: és tot un repte traslladar a les noves narratives la passió per les lletres!”.

El projecte ha crescut gràcies a l’esforç de tots els implicats, però també a les dinàmiques de treball en equip que han sorgit. Com diu Mariona Bosch Saumell: “La meva implicació en aquest projecte no només em proporciona una oportunitat excepcional per expressar i compartir la creativitat i passió, sinó que també em resulta enormement gratificant poder escriure juntament amb la Carme Marín la secció de les Punks Lexicalitzades. Riem i gaudim durant el procés, i això ha forjat entre nosaltres una amistat profunda”.

Amb el temps, la revista ha anat incorporant noves veus i perspectives. Neus Aguiló explica que, després de la pandèmia, “la posada en marxa d’aquest projecte literari amb estudiants de la UOC va representar per mi una il·lusió doble: l’oportunitat d’escriure una ressenya sobre Un cel de plom i iniciar noves relacions humanes”. Aquest sentiment de comunitat també el comparteix Àlex Perpinyà, que descriu la C+ com “una eina per a poder créixer en la part creativa, com a filòleg i com a persona”. Els col·laboradors de la revista han sabut aprofitar aquest espai per millorar les seves habilitats literàries. Carles Marqués destaca que “escriure a la Revista C+ és un repte personal per intentar superar-se a cada article i millorar l’escriptura, és un aprenentatge a mesura que escrius i prepares els articles”.

Amb el temps, la revista ha anat evolucionant, i després de la primera etapa sota la coordinació de Maties Segura, va passar a ser coordinada per Carme Marín i Rafael Ferran, amb qui es va iniciar una etapa de comunicació més fluida amb la direcció dels estudis del grau. Cal destacar que totes les decisions rellevants, incloent-hi l’acostament a la direcció, s’han pres sempre en assemblea, de manera consensuada per l’equip. Aquest acostament es va fer amb la finalitat de garantir el futur de la revista i fomentar una major participació, coincidint amb la nova etapa de coordinació. Aquest procés ha estat beneficiós per a la revista, que ha vist com augmentaven les col·laboracions. Josep Clavé destaca que “crec que és una manera de conèixer una mica millor la gent. L’emoció de compartir una cosa comuna amb les aportacions de tothom fa que els companys virtuals siguin una mica més companys”. Aquest projecte no hauria estat possible sense l’esforç altruista de tots els implicats. Volem donar les gràcies especialment a Abraham Carreiro, qui va ser clau en el disseny i la maquetació dels primers números de la revista. Actualment, la maquetació és realitzada per Rafael Ferran, que, juntament amb Carme Marín, continuen coordinant aquest projecte amb més energia i participació que mai.

Aquesta revista, nascuda de la il·lusió i la dedicació, ha esdevingut un espai de llibertat, creació i col·laboració que reflecteix l’amor per la llengua i la cultura catalanes. Chandra Martínez resumeix molt bé l’essència del projecte: “Aquesta expedició, a bord de la Revista C+, al caliu d’una gran tripulació amb rumb clar i destí fixat, ha estat una meravellosa experiència que, sens dubte, tornaria a repetir”. Aquesta revista, nascuda de la il·lusió i la dedicació, ha esdevingut un espai de llibertat, creació i col·laboració que reflecteix l’amor per la llengua i la cultura catalanes.

Us animem a llegir la Revista C+ i a descobrir el treball creatiu i compromès que hi ha darrere de cada publicació. Estem molt emocionats d’anunciar que ja ha sortit el número 8 (de fet, és la novena publicació, ja que vam començar amb un número zero de prova). Mai no hauríem imaginat que arribaríem tan lluny, però gràcies a l’esforç col·lectiu i la passió de tots els implicats, seguim endavant amb més energia que mai!

Com assenyala la Carol Zorrilla, “anime a tothom a participar en la revista, on són benvinguts, ja siga en la redacció d’algun escrit que vulga compartir, col·laborant en la correcció i/o en l’edició. És una meravellosa oportunitat per aprendre i conèixer companys del grau. L’experiència és molt gratificant i això ens ho facilita els nostres coordinadors, Carme i Rafa. Els estic molt agraïda”.