Recuperar les humanitats

28 abril, 2012

Un article d’opinió publicat avui a La Vanguardia que paga la pena afegir al nostre bloc.

Recuperar les humanitats

Remei Margarit
La Vanguardia
/ 28-III-2012

En aquest món en què vivim on sembla que la tècnica s’emporta totes les simpaties acadèmiques, potser caldria recordar que abans de qualsevol tècnica o ciència, hi ha una idea, sense la qual no és possible la creació de cap cosa. I les idees no surten com bolets a la muntanya sinó que es couen a l’inconscient de la persona en funció del que ha anat aprenent; relats de persones de temps anteriors, que al seu torn també havien après dels relats d’altres persones anteriors i així successivament. És a dir, del cultiu de les Humanitats: la filosofia, el pensament, la poesia, la història, la literatura, les arts.

Per això és preocupant la deixadesa de l’ensenyament de les Humanitats, com si fos una pèrdua de temps, quan és ben bé a la inversa: com més cultiu hi ha de les branques d’Humanitats, més flueixen les idees, tant si són per crear nous relats com per aplicar-les a la ciència i la tècnica. Una bona formació en Humanitats ajuda a comprendre una mica més el món i les persones, és un aprenentatge del pensament en el qual es van incorporant valors essencials que han servit a moltes generacions i que omplen de matisos les situacions que es van presentant; per tant, és el millor antídot contra el despotisme, la violència i la cobdícia.

La filosofia ens mostra la temporalitat de la nostra estada a la Terra i relativitza el poder i la glòria, presentant-lo més com una pèrdua de temps que no pas una altra cosa, i ens fa tocar de peus a terra amb la convicció que l’únic tresor que té l’ésser humà és el temps i que el millor és no perdre’l amb futileses que no porten enlloc. El temps i la relació amb els altres, siguin contemporanis o bé obres que han deixat els que ens han precedit.

És cert que les tècniques ajuden a fer la vida més fàcil, però no tot és facilitat, perquè la feina de crear-se els propis valors és quelcom que només pot fer un mateix i per això necessita temps i la serenitat que encomanen els escrits dels pensadors i les obres dels artistes, és a dir, persones que han dedicat el seu temps al pensament i que l’han transformat en un relat.c

R. MARGARIT, psicòloga i escriptora

(Visited 9 times, 1 visits today)
Comentaris
Deixa un comentari