Processos creatius en l’ensenyament superior: reptes i oportunitats

Quins són els desafiaments i possibilitats de la creativitat en l’educació superior? Quin paper juga el context de la digitalització del llenguatge i dels espais d’aprenentatge? Per què és important abordar aquests reptes des de la comunitat educativa? Des dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC compartim algunes reflexions sobre aquests interrogants en el marc de la taula rodona ‘Processos creatius en l’ensenyament superior’, organitzada per Crea.

En els últims anys, la creativitat ha emergit com un valor educatiu de primer ordre, no només en les disciplines a les quals tradicionalment s’associava aquest valor (arts, disseny, etc.), sinó com una actitud global davant els desafiaments socials contemporanis. És per això que és precisament aquest protagonisme el que fa que hàgim d’interrogar-nos críticament sobre aquesta noció. Per aquest motiu és necessari analitzar les seves múltiples definicions i valors, però també les seves instrumentalitzacions en el context d’un mercat laboral marcat per la precarietat, en el qual la creativitat esdevé un valor explotable i, alhora, un imperatiu per als treballadors que han de crear les seves pròpies oportunitats de treball.

La creativitat en un entorn de digitalització dels llenguatges i dels espais d’aprenentatge en l’educació superior

I és que la digitalització és ja una part intrínseca no només de les pràctiques creatives, sinó també dels processos d’aprenentatge, fins i tot quan aquests són presencials. Aquest fet fa sorgir debats interessants com la hibridació medial i material dels processos, la diversificació dels llocs i mitjans per a la creació o la transformació de les formes d’ensenyament i aprenentatge, entre altres aspectes. Al mateix temps convé, de nou, mantenir una visió crítica i comprendre la digitalització no des del fetitxisme tecnològic, sinó com un pla més de l’acció cultural i pedagògica, entrellaçada amb altres debats i pràctiques.

Així, la materialitat i traducció medial en línia, la documentació del procés de treball i aprenentatge i l’avaluació qualitativa i el feedback són aspectes clau dels processos d’ensenyament-aprenentatge de disciplines creatives en contextos en línia, però també són desafiaments en la docència presencial i d’altres matèries. És per això que aquests són els eixos principals que els programes d’estudis de la UOC relacionats amb la creativitat, i que formen el nucli de Crea, han problematitzat al llarg de la seva existència.

La formació de la comunitat educativa, clau per a afrontar el present i futur de la creativitat en l’ensenyament superior

En la formació relativa a les disciplines artístiques o creatives en general hi ha hagut un pes històric molt important de la presencialitat. Encara que això no es dona d’igual manera en l’ensenyament del Disseny Digital que en les Belles arts, posem per cas, certament la digitalització i la formació en línia plantegen desafiaments molt específics en la concepció de l’ensenyament i l’aprenentatge -com van demostrar les nombroses experiències d’ensenyament a distància que van sorgir durant la pandèmia-. Així doncs, és fonamental que la comunitat educativa abordi aquests desafiaments més enllà de la transferència mecànica de les pràctiques presencials als entorns digitals. Per això, és necessari plantejar un debat pedagògic i social que parteixi de l’especificitat dels contextos i llenguatges en els quals sorgeixen aquestes experiències.

Els reptes i oportunitats de la creativitat en l’educació superior, a debat

És per aquest motiu que Crea (UOC) celebrarà el pròxim 29 de març a Barcelona la seva primera taula rodona sota el títol ‘Processos de creatius en l’ensenyament superior’, amb l’objectiu de reflexionar sobre els desafiaments i les possibilitats de l’ensenyament superior en els àmbits relacionats amb la creativitat, a més d’explorar amb el públic assistent quines pràctiques pedagògiques significatives i crítiques es poden desenvolupar en aquest context de digitalització dels llenguatges i dels espais d’aprenentatge.

Així, en aquesta taula rodona, docents de la UOC i d’altres institucions formatives en l’àmbit del disseny, les arts, l’audiovisual i multimèdia com BAU, Eina, la Universitat de Barcelona o Escola Massana, dialoguessin sobre tres eixos principals amb el propòsit de debatre sobre els desafiaments i possibilitats en el dia a dia de la docència en estudis directament relacionats amb els processos creatius:

• La materialitat i traducció medial online
• Documentar el procés de treball i l’aprenentatge
• Avaluació qualitativa i feedback 

Les expertes referents en la matèria que ens acompanyaran en aquest diàleg són Susanna Tesconi i Laura Porta, professores dels Estudis d’Informàtica, Multimedia y Telecomunicació de la UOC; Montserrat García, professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC; Lúa Coderch, cap d’estudis del grau en Belles Arts de BAU; Jo Milne, professora del grau de Disseny d’EINA i professora associada a la Facultat de Belles Arts de la UB i Montse Romaní, professora del grau universitari d’Arts i Disseny a l’Escola Massana. Moderarà la sessió Laia Blasco, directora del grau d’Arts de la UOC i professora dels Estudis d’Informàtica, Multimedia i Telecomunicació de la mateixa universitat.

La jornada serà presencial i estarà oberta al públic, tant a la comunitat UOC (estudiantat, alumni i professorat) com a altres persones interessades (institucions formatives, artistes, professionals del disseny, professorat i alumnat d’estudis superiors afins a les temàtiques etc.)

Vols assistir-hi?

➡️ Inscriu-te aquí