Nova data: Antropologia i bé comú (tres històries de camp)
20 abril, 2015Taula Rodona ‘Antropologia i bé comú’
Dia: 3 de juny
Hora: 18h
Lloc: Institut d’Estudis Catalans, Sala Pi i Sunyer. c/Carme, 47 08011 Barcelona
Inscripció obligatòria aquí
En aquesta taula rodona volem reflexionar des de les diferents vessants de la pràctica antropològica sobre el concepte de “bé comú” i la importància de les formes de cooperació en la història de la humanitat.
Des de l’Antropologia Física ens interessa com s’entén actualment des de la genètica i la cognició la capacitat de cooperació entre els homínids: existeix un gen egoista? Quina importància tenen les neurones mirall en l’organització de la vida social? En Paleoantropologia, com podem inferir comportaments de cooperació i el seu paper en l’evolució de l’espècie humana? Podríem parlar del desenvolupament d’un concepte de “bé comú” ja en la prehistòria?
I quina és la visió de l’Antropologia Social i Cultural? Què ens diuen altres formes d’organització econòmica tradicionals com els béns comunals sobre la noció d’un “bé comú”? Com altres pobles i civilitzacions conceben la relació amb la natura i els recursos naturals? Hi ha alguna relació entre les diferents concepcions de propietat i la idea d’un patrimoni de la humanitat?
Finalment, des de les Antropologia digital i de la contemporaneïtat, què ens aporta la reflexió sobre nous moviments socials inspirats en el programari obert, la cultura lliure i la idea del “procomú” al debat sobre com entendre en el nostre món actual allò comú? Com aquestes diferents mirades ens poden aportar coneixement sobre el bé comú a la pràctica antropològica?
Hi participen:
Marina Mosquera Martínez
Arqueologia cognitiva, URV-IPHES
Joan J. Pujadas
Antropologia social i cultural, URV-DAFITS
Adolfo Estalella
Antropologia de la ciència i la tecnologia, UOC-MEDIACCIONS
Modera: Elisenda Ardèvol,
Estudis d’Arts i Humanitats, UOC
Organitzat pel grau d’Antropologia i Evolució Humana URV/UOC i l’Institut Català d’Antropologia, amb la col·laboració de l‘Institut d’Estudis Catalans.
Mosquera Martínez, Marina
Dr. en Prehistòria per la Universitat Complutense de Madrid (1995) pertany a l’equip d’investigació d’Atapuerca des de 1987, equip que va ser guardonat el 1997 amb el Premi Príncep d’Astúries d’Investigació Científica i Tècnica. Ha estat Visiting Fellow a l’Institut d’Investigacions Arqueològiques MacDonald i actualment és investigadora del grup IPHES de la Universitat de Tarragona. La seva línia de recerca s’ha centrat en la tecnologia europea Plistocè inferior i mitjà, i les dispersions d’homínids a Euràsia, així com l’evolució de la cognició humana, liderant un projecte del Ministeri espanyol de Ciència titulat: “ARQUEIG MONA I i II: L’evolució de la cognició humana a través de l’estudi del comportament dels éssers humans i els ximpanzés (Pan troglodytes)”.
Joan J. Pujadas
Catedràtic d’Antropologia Social de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Ha treballat durant quaranta anys a la frontera pirenenca, analizant processos de canvi social, cultures frontereres i fenòmens d’hibridació cultural. També ha treballat processos migratoris i de marginalitat urbana i d’inserció social, tant a Catalunya com a Portugal. Ha dedicat una part significativa de la seva tasca investigadora a reflexionar sobre l’epistemologia i els enfocaments metodològics de l’antropologia en contextos urbans i transnacionals. És autor o coautor de dotze llibres, entre ells: Etnicidad (1993), El método biográfico (1992), Los barrios de Tarragona (1987), Etnografía (2004, 2010),Aladradas y güellas (1985) o Cada casa és un món (2007). Ha publicat també 90 articles en revistes científiques i més de cent capítols de llibre.
Adolfo Estalella
Antropólogo, investigador posdoctoral en la UOC y miembro del grupo de investigación Mediaccions (UOC-IN3); su ámbito de trabajo son los estudios de la ciencia y la tecnología y la antropología. Su investigación actual se interesa por las formas de urbanismo ciudadano y por las intersecciones de la ciudad, las tecnologías digitales y la cultura libre. Una segunda línea de investigación aborda las transformaciones de la etnografía en su contacto con las tecnologías digitales y como consecuencia de prácticas de colaboración con otras formas de experticia. En los últimos tiempos ha escrito ampliamente sobre el movimiento 15M (puede consultarse aquí: http://www.prototyping.es). Actualmente co-desarrolla un proyecto sobre las ‘colaboraciones experimentales’ en la etnografía y co-edita el volumen ‘Experimental collaborations: Ethnography through fieldwork devices’ (http://www.xcol.org).