No és una classe magistral: experimentem amb l’ús docent de l’audiovisual

11 maig, 2022

De la mateixa manera que ara llegim de maneres diferents a com ho fèiem fa trenta anys, també estem canviant la manera de relacionar-nos amb l’audiovisual. L’auge de les sèries i de les plataformes, així com el consum de vídeos a Youtube, Instagram o Tik-tok, són els exemples més visibles, però no els únics, d’aquests canvis. I entre aquestes transformacions, un que no és poc important és el paper del vídeo en la difusió del coneixement. El Roger Martínez i l’Isaac Gonzàlez ens parlen sobre les propietats del vídeo, no és una classe magistral: experimentem amb l’ús docent de l’audiovisual.

Per les noves generacions, el vídeo i els podcasts són instruments quotidians d’aprenentatge i accés al coneixement, tant de matemàtiques com de moda, tant per fer funcionar una aplicació informàtica com per reparar un electrodomèstic. 

Per això la pregunta no és si utilitzem el vídeo i l’àudio per la docència, sinó com ho fem. La nostra opció agafa un punt de partida innegociable: evitar utilitzar el vídeo per reproduir la classe magistral. En part, perquè aquest és el marc del model pedagògic a la UOC, que va néixer fa més de 25 anys amb l’aposta arriscada d’ensenyar exclusivament per Internet, quan tot just es començaven a comercialitzar les primeres connexions casolanes, via telèfon, i el vídeo en línia era encara una quimera. Youtube no arribaria fins una dècada després, i per tant no ha d’estranyar que l’aposta fos ensenyar al marge de la classe magistral. Però en part, més enllà d’aquest marc històric de la nostra universitat, perquè la classe magistral traslladada al vídeo on-line funciona malament.

El vídeo docent com a gènere diferenciat

El punt de partida és, per tant, considerar el vídeo docent com un gènere diferenciat. No és una classe enregistrada ni un vídeo d’un Youtuber o un Tik-Toker. És una altra cosa. I per això no hem volgut fer ni una cosa ni l’altra.

No és una classe magistral: experimentem amb l’ús docent de l’audiovisual
Foto de Thomas William a Unsplash

No és una classe magistral enregistrada perquè quan som davant l’ordinador el seu ritme lent, les redundàncies, les excursions retòriques i  els dubtes la fan molt farragosa. Infernal. 

Aquest ús tan estès a moltes universitats presencials i no presencials pot complementar i millorar la classe magistral, en el sentit que permet evitar l’assistència, ajudar a repassar o tornar a escoltar el que no s’ha vist, però veure classes o conferències enregistrades per l’ordinador és un suplici, i aprofita poc el potencial de la imatge. Des de casa, el cos ens demana informació concentrada, àgil i directa. No tolerem la sensació d’invertir ni un minut més del necessari. Volem molt valor afegit. Si no entenem alguna cosa, ja aturarem i repetirem el fragment que se’ns hagi escapat.

La classe magistral traslladada al vídeo on-line funciona malament

I no és un vídeo d’un Youtuber o un Tik-Toker perquè a la universitat no ens cal lluitar per capturar l’atenció i perquè el ritme frenètic que caracteritza aquests formats pot anar en contra del procés cognitiu de l’aprenentatge. Nosaltres tenim una audiència captiva, amb una alta motivació per aprendre o com a mínim per aprovar l’assignatura, i això ens permet modular un discurs audiovisual diferent.

Dit això, els usos que fem de l’audiovisual, no només del vídeo, poden ser molt diversos. En primer lloc, el que nomenem vídeos i àudios “ de continuïtat”. De vegades es pot limitar a fer vídeos curts mitjançant la webcam, on es presenta una activitat, es fa una retorn grupal a una activitat o es clarifica un concepte. Això pot ser molt útil per fixar el relat general i l’estructura de l’assignatura. De vegades pot consistir en correccions personalitzades en vídeo o àudio. Aquest tipus de vídeos i àudios més informals tenen la gran virtut d’encarnar el docent darrere els missatges textuals, posar-li una veu, un cos, un to. Això permet l’alumne fer-se a la idea del seu tarannà, i així apropar-lo al docent, establir-hi un vincle amb molta més textura.

En segon lloc, també podem utilitzar el vídeo i els àudios com una forma de fer arribar continguts paral·lelament al material escrit de l’assignatura: exposar, clarificar o disseccionar continguts en un format que diversifica la feina que ha de fer l’estudiant. Combinar lectura amb visionat de vídeos o podcasts permet combinar registres diferents que poden anar bé per continguts o aproximacions als continguts també diferents, de la mateixa manera que la classe magistral sempre s’ha complementat amb la lectura de textos.

Alguns exemples dels usos de l’audiovisual que hem explorat són els següents:

Una panoràmica general a l’assignatura en vídeo

A les assignatures Teories de l’educació i Política social hem fet diversos vídeos, en format quasi de documental, que situen el marc de la mirada que es proposa a l’assignatura i que es treballa després mitjançant textos primaris.

Aquest és el primer d’una sèrie de vídeos que fixen els fonaments de l’assignatura, que després s’amplien mitjançant lectures primàries:

A l’assignatura de Política social diversos vídeos despleguen les bases conceptuals que estructuren la feina que es fa a l’aula durant el semestre. Aquest és el primer.

Situar un punt de vista o una perspectiva en vídeo

A les assignatures d’Estructura Social i de Sociologia, amb l’objectiu de situar un punt de vista o proposar una perspectiva particular, a l’assignatura o a un concepte, hem fet vídeos específics que ens ajuden a introduir el que ens interessa fer arribar als alumnes.

Exemple Estructura social 

A Sociologia s’utilitzen dos vídeos per reflexionar sobre el lligam entre curiositat i el sorgiment de la sociologia, d’una banda, i sobre el paper de la paradoxa en la ciència social, de l’altra. Aquest és el primer.

Introducció a la sociologia: la curiositat i el sorgiment de la sociologia: 

Clarificar un concepte o la relació entre conceptes en vídeo

A diverses assignatures hem fet vídeos per clarificar conceptes, o relacions entre conceptes, que havíem detectat que generaven dificultats entre els alumnes.

A l’assignatura de màster Cultura i mercat vam detectar que els alumnes, quan llegien el material en paper que situava el marc i principals conceptes de l’assignatura, ni identificaven la importància que hi jugava la noció d’autenticitat ni entenien per aquest concepte el que s’estava proposant en aquest text. Per solucionar-ho, vam fer aquest vídeo per fixar la importància del concepte en la proposta de l’assignatura i clarificar-ne l’ús que proposàvem.

Presentació de controvèrsies en podcasts

El darrer format que hem explorat és el d’utilitzar podcast on s’exposen punts de vista contraposats sobre un tema, que serveixen com a material a partir del qual estructurar les activitats. Hem explorat així el potencial didàctic del format de controvèrsia, que també ens ha portat a dissenyar i desenvolupar una eina docent específica per organitzar grups i debats a l’aula.

En aquesta assignatura hem enregistrat un podcast en forma de programa de ràdio on mitjançant la discussió entre convidats ficcionats es presenten posicionaments contraposats sobre les polítiques socials, que després es treballen en exercicis específics. 

Recursos audiovisuals en obert?

És temptador imaginar un futur en el qual totes les universitats generem i compartim en obert materials audiovisuals. No classes o conferències enregistrades sino materials docents de diferents tipus, que passats pel filtre de bones seleccions i curadories, es posin a l’abast de qualsevol docent arreu del planeta i eixamplin així l’accés al coneixement universitari, els recursos disponibles per ensenyar, de maneres que encara ens costa imaginar. En aquesta línia, per fer accessibles els formats que estem explorant, vam crear fa uns mesos el repositori de materials audiovisuals en ciències socials, el Ciències Socials Toolkit.

(Visited 77 times, 1 visits today)
Comentaris
Deixa un comentari