Michel Foucault. 30 anys de la seva mort

28 abril, 2014

Per Laura Fontcuberta

Nueva imagenAquest 2014 commemorem el 30è aniversari de la mort de Michel Foucault. Des de l’espai comú que és aquest blog d’Humanitats, aprofitem l’excusa que sempre ofereix una data assenyalada per enaltir l’obra d’un dels autors més rellevants del segle passat.

Alumne brillant de l’École normale supérieure i de l’institut de psychologie de París, hi estudia filosofia i psicologia. Aquesta segona disciplina és la que marca els seus primers treballs dedicats a la malaltia mental, de la qual ens en mostra el seu caràcter en bona part social, i als somnis. D’aquests interessos primerencs, en neix la seva Història de la follia (1961). Però és amb un altre projecte i un altre objectiu, el d’endegar “una arqueologia de les ciències humanes”, que defineix el lligam entre el desenvolupament de les ciències socials i la idea que ens en fem, de l’home. Aquest projecte queda concentrat a Les paraules i les coses, el llibre que el fa cèlebre.  També en aquesta etapa, i d’acord amb l’esperit dels fets del maig de 1968, Foucault es concentra a fer costat als obrers vaguistes i a interessar-se per la història de les presons i la situació dels reclusos.

Si no hagués estat per ell, potser mai hauríem dirigit la mirada cap a la complexitat de determinats mecanismes de poder que, amb el recurs al discurs i la construcció institucionalitzada de determinades categories, com ara les desviacions socials o sexuals -desviacions respecte a allò que se’ns ha imposat com a normal-, ens manté sota control i exclou tota diferència, la qual ens fa percebre com a amenaça. Foucault ens ha fet comprendre com, amb el recurs al discurs, i no necessàriament a la força, el poder es consolida.

Aquest esperit crític i la seva lucidesa el duen, doncs, a definir noves claus per interpretar les relacions entre l’individu i la societat, sense les quals, per exemple, ens costaria desxifrar l’autèntic projecte de la teoria liberal que ara es viu com a destí universal. Avui, ens meravella l’actualitat d’aquesta lectura. Davant la pretesa defensa de la llibertat dels individus, el liberalisme ens ha mostrat la seva cara més temible convertint-nos a tots plegats en mers mitjans de l’autèntica i exclusiva mesura de totes les coses, el càlcul econòmic, i imposant-nos una manera de viure que ens redueix a Homo ecnomicus. I encara més, d’aquesta reducció no en podem culpar la casualitat i el caos que, finalment, hauria trobat un desenllaç en un ordre deshumanitzat, sinó que ens adonem, amb un sentiment de derrota, que és el resultat d’un pla racional i intencionat.

La presència de Foucault en molts àmbits confirma la seva vigència, un privilegi, amb gairebé tota certesa just, que només correspon als qui mereixen acompanyar-nos, generació rere generació, en la recerca dels indicis d’una llum que ens guiï. Les xarxes socials i internet no són tampoc indiferents a la seva figura i van carregats de recursos que ens ajuden apropar-nos-hi; us en deixem alguns exemples, sense que això impliqui convidar a desentendre’s del plaer de la lectura del llibre imprès:

Autor / Autora
Comentaris
Deixa un comentari