Mario Malo: «La unió entre Goya i Bola de Drac em resulta extremadament genuïna»

30 març, 2022
Comisariado y autora de la exposición ‘Goya vive, la lucha continua’

Mario Malo és professor d’Antropologia de la UOC i comissari de l’exposició ‘Goya viu, la lluita contínua‘. Una mostra de dibuixos de Carla Cañellas que conjumina l’univers de Francisco de Goya (aquest 30 de març és l’aniversari del seu naixement) amb el de Bola de Drac. Desconcertant, veritat?

Doncs encara ho és més la història que ha inspirat el títol de l’exposició. Es tracta d’un cas real, el de Nahuel, “un noi d’origen peruà que havia viscut al País Basc i en el moment dels fets es trobava assentat al País Basc. Pertanyia a un moviment antiviolència, antidrogues, vegà i anticapitalista, que per escriure una piulada que deia ‘Goku viu, la lluita segueix’ va ser encausat amb l’excusa d’apologia del terrorisme (ja que la jutge va estimar que Goku era un terrorista del grup ETA)”, relata Malo.

Mario Malo, professor d’Antropologia de la UOC i comissari de l’Exposició ‘Goya viu, la lluita segueix’
L’antropologia, l’assignatura que imparteixes a l’UOC, és la ciència social on convergeixen diversos coneixements per a la comprensió de l’home aquí i ara. Què ha suposat ser comissari d’una exposició que conjumina l’univers de Goya amb el de Bola de Drac? Alguna comprensió que ens ‘animi’ tal com està el món?

D’una banda, ha suposat descobrir la genialitat, profunditat i recorregut de l’obra de Carla Cañellas i treballar al costat d’un equip de persones (Alejandra Rodríguez, Eugenio Tardón i Silvana Retamal) amb visions dispars i molt enriquidores. D’altra banda, cal dir que ser comissari d’aquesta exposició m’ha permès posar en relleu la unió entre espais, temps i constructes culturals molt diferents, a més de trobar alguns elements comuns atemporals i immanents entre latituds molt llunyanes.

Respecte a la segona de les preguntes, una de les reflexions que sorgeix d’aquesta exposició és que la força contestatària i simbòlic-conceptual de l’art transcendeix fronteres. I que com a eina cultural, a part de delectar-nos amb elements tècnics i estètics, és capaç d’evocar la força de la crítica sociopolítica i amb això crear bases de pensament reflexiu que mobilitzin l’acció social. Considero que això obre les portes a un futur més empàtic i, per tant, més esperançador.

Exposició Goya Bola de Drac

Carla Cañellas, l’autora de l’exposició, pintant

Carla Cañellas entén i domina molt ben tècniques tan antigues com el suibokuga o el dibuix a tinta, però en una línia japonesa, ja que té algunes diferències amb els formats del lloc d’origen que és la Xina. La dificultat de dissenyar aquest tipus d’obres en paper washi resideix en què parlem d’un format de dibuix que no admet error, i, per tant, el pensament circular de l’artista canvia, convertint-se amb això en una cosa més gestual i automàtic, que al seu torn ens recorda també als processos cognitius implicats en el shodō o cal·ligrafia japonesa.

Fora de les dificultats tècniques que comporta la proposta de Carla Cañellas, jo remarcaria la potència conceptual que té l’obra. L’anime de Bola de Drac ens serveix com a excusa estètica per a introduir els processos de creació d’una ficció. En realitat, l’essència de l’obra s’hi sustenta en la crítica a la llibertat d’expressió a través de conjunts de normatives legals amb un clar caire antidemocràtic, com la Llei Mordassa. És aquí on entra en joc un cas amb escassa repercussió mediàtica, conegut com el cas de Nahuel.

Si pogués trobar les 7 boles de drac, demanaria dotar a la raça humana d’una visió menys egoista i més eco-humanista, pacifista i integradora de la diferència

Nahuel era un noi d’origen peruà, assentat al País Basc, que pertanyia a un moviment antiviolència, antidrogues, vegà i anticapitalista, anomenat Straight Edge i que per escriure un tuit que deia “Goku viu, la lluita segueix” va ser encausat amb l’excusa d’apologia del terrorisme (ja que la jutge va estimar que Goku era un terrorista del grup ETA). Víctima d’un muntatge-error policial i judicial, va passar un any i quatre mesos a la presó sota règim FIES, fins que va ser posat en llibertat, havent admès les forces de l’estat que es tractava d’un error.

Aquest succés va fer que l’artista reflexionés històricament sobre les maneres de jutjar d’institucions com la Inquisició, i en els paral·lelismes que observem actualment amb l’activitat judicial orientada per les forces polítiques més reaccionàries. Una reflexió així també va produir una altra annexa sobre qui va ser un dels primers artistes de la modernitat en aquest país que va parlar sobre la irracionalitat i la falta de llibertat? Evidentment, Goya.

Així comença aquest projecte, fent que els personatges de “Bola de Drac”, vinculats a la història de Nahuel, protagonitzin les obres de Francisco de Goya, començant pels gravats de la sèrie dels ‘Capritxos’ i seguint pels ‘Cartons’.

Com a antropòleg, de quina manera creus que Goya descrivia la realitat soci cultural de la seva època?

En aquest cas la meva perspectiva ve orientada més per la meva formació inicial com a historiador social que com a antropòleg. Cal tenir en compte que Goya, després dels seus anys de formació a Saragossa i Itàlia, inicia una carrera cortesana que li portarà a la cort de Carles III i Carles IV, sent nomenat com a pintor del rei en 1786, i primer pintor de cambra en 1799. Per tant, no podem oblidar que es tracta d’un artista de tall per al qual, inicialment, el pla de la crítica social ocupa un lloc secundari i queda soterrat per necessitats més pragmàtiques de construcció d’estatus.

No obstant això, a partir de la setena sèrie dels seus “Cartons per a Tapissos”, s’observa un punt d’inflexió en el qual Goya decideix que ha de fer alguna cosa més a decorar les estades de la reialesa. Goya redirigeix en aquest punt el seu treball desmarcant-se del gremi dels cartonistas, i comença a dotar d’una subtil doble lectura a les seves obres. Davant les superficials directrius que Carles IV donava al pintor, “Es treguin dibuixos que agradin i que llueixi el bon gust”, “Asumptos de coses campestres i jocoses” i “Diversions vilatanes”, per a la decoració de parets de la seva residència de Sant Lorenzo de l’Escorial, Goya assumirà l’encàrrec intuint que per a qui sàpiga llegir, no serà complaent.

Qui va ser un dels primers artistes de la modernitat en aquest país que va parlar sobre la irracionalitat i la falta de llibertat? Evidentment, Goya.

Així doncs, en la representació d’aquestes escenes bucòliques i edulcorades de la vida quotidiana del poble pla, s’amaga en realitat una crítica a les maneres d’articular el poder i la neciesa d’unes elits la falta d’empatia de les quals els fan obviar les penúries i necessitats dels menys afavorits. Crec que és potser en aquest punt on comença el mestratge del seu enginy.

És llavors quan el pintor barrejava la crítica social més mordaç amb l’estudi antropològic més sofisticat. Quin de les seves obres creus que ho reflecteix millor?

Aquesta pregunta resulta molt difícil de contestar, ja que la seva producció pictòrica va englobant diferents facetes i característiques de les tensions socials que l’artista observava en el seu context i per això cal entendre-la en conjunt per a comprendre la seva complexitat.

Exposició Goya Bola de Drac
Carla Cañellas. Nois grimpant a un arbre

Malgrat això, m’aventuraré a dir que, sota la meva perspectiva, dins dels Cartons, hi ha una peça repleta d’una gran càrrega al·legòrica que reflecteix especialment bé les dinàmiques del poder des d’una visió foucaultiana. Aquesta és “Nois grimpant a un arbre”, en ella el nen en escorç apareix agenollat sobre mans i cames, és calb probablement per la tinya, malaltia associada a les classes més baixes. A més s’observa un bastó al costat que reflecteix la ceguesa d’aquest, que funciona al seu torn com a símbol extrapolable a conjunts més amplis del comú d’aquesta època. Els altres dos nens probablement d’una extracció social similar, barallant sobre el cos d’un “subaltern”, intenten aconseguir una certa ascensió social associada simbòlicament a la copa de l’arbre.

Crec que questa obra representa molt bé un context en el qual la capil·laritat social comença a ampliar-se. Goya, com a intel·lectual del circuit il·lustrat, va entendre el que personificava l’autoproclamació a França de l’Assemblea Nacional en 1789 a les mans del Tercer Estat, i el va acabar reflectint en les seves obres.

Consideres que Bola de Drac té també aquesta capacitat de reflectir el Japó dels anys 80?

D’alguna forma, una part del paisatge de l’obra ho manifesta clarament. La inèrcia del desenvolupisme de les dècades anteriors i les perspectives d’una evolució positivista reflectides en un futur ultra-tecnològic, queden ben plasmades en els invents creats la Capsule Corp de Bulma i el seu pare; els Androides del Dr. Gero (l’ús del qual està cada vegada més prop de la quotidianitat nipona); o la màquina del temps, les motos i cotxes voladors que apareixen en la sèrie.

Una altra de les facetes que reflecteix molt bé és aquesta sensació de gregarisme quan la humanitat es conjumina a l’hora de combatre a un enemic comú i la defensa de la pau (quan Goku crea la Genkidama en diferents moments) que recorda els moviments socials de Beheiren en la defensa de la pau per Vietnam en els anys setanta. Finalment, l’afany de superació, lluita i transformació com a elements característics d’una potència econòmica i una societat ultra competitiva altament integrada en les dinàmiques del sistema capitalista.

Només la valentia de l’artista a través de la seva producció fa que l’obra transcendeixi, i de ser un assoliment per a l’autor es converteixi en una eina de reflexió

I com a especialista en les relacions Japó – Occident, què et sembla la unió entre Goya i Bola de Drac en aquesta exposició?

Sincerament, em resulta extremadament genuïna. La mateixa naturalesa de la història que es vol contar és la que dona peu a això, si a més afegeixes el vincle que l’artista té amb el Japó i la seva admiració per Goya, és previsible que en algun moment de la seva carrera fes alguna cosa d’aquestes característiques.

Exposició Goya Bola de Drac
El comissariat de l’exposició i l’autora
L’exposició està inspirada en un proverbi japonès que diu: “No s’aconsegueix un cadell de tigre sense entrar en la seva cova”. El risc està inevitablement lligat als assoliments?

Per descomptat, aquesta màxima requereix una anàlisi més profunda i la casuística és tan variada que no sempre operarà d’aquesta manera, ja que la contingència i l’atzar són una part fonamental en la nostra vida. En aquesta ocasió, no obstant això, sí que coincideix amb la mateixa essència de l’obra pictòrica. Si reflexionem sobre l’impacte que la Llei Mordassa ha tingut en els col·lectius culturals i artístics més contestataris, fer alguna cosa que comporti una certa denúncia sociopolítica sol posar en una tessitura delicada als creadors. Per tant, només la valentia de l’artista a través de la seva producció fa que l’obra transcendeixi, i de ser un assoliment per a l’autor es converteixi en una eina de reflexió i en una cosa catàrtica per a la societat. En el cas de Carla Cañellas “l’entrada en la cova del tigre” li ha suposat un cert seguiment per les forces de seguretat de l’estat.

Què tres desitjos demanaries si aconseguissis ajuntar les 7 boles de drac?

Tal vegada un major nivell de consciència, empatia, una visió més analítica i perifèrica del món. Un millor enteniment de l’alteritat i de l'”Altre” que no deixa de ser algú que té les mateixes necessitats bàsiques que un mateix. En síntesi, dotar a la raça humana d’una visió menys egoista i més eco-humanista, pacifista i integradora de la diferència. Per descomptat això portaria annex la fi de la guerra, la destrucció de l’alienació i de les relacions de poder basades en la desigualtat i l’estatus.

A partir de la setena sèrie dels seus “Cartons per a Tapissos”, s’observa un punt d’inflexió en el qual Goya redirigeix el seu treball desmarcant-se del gremi dels cartonistas i comença a dotar d’una subtil doble lectura a les seves obres

Vas ser voluntari per a ajudar a Fukushima. Què recordes de l’experiència?

Realment més que entendre-ho com a voluntariat en si, ho concebo com un treball etnogràfic d’observació participant. Vaig veure la resiliència i la fortalesa de les comunitats agrícoles i com generacions diferents, tant de l’àmbit rural com del món urbà, es vinculaven a través del dolor i l’enteniment i junts reconstruïen el lloc.

Quin és el perfil tipus dels alumnes que trien la teva assignatura en la UOC?
Exposició Goya Bola de Drac
Obra de Carla Cañellas

En general, els meus alumnes sempre han destacat per un afany elevat de coneixement i per l’interès en l’exploració de la gran amplitud dels espectres culturals del món.

Malgrat que en la seva majoria estan relacionats amb les Ciències Socials o les Humanitats, a vegades procedeixen d’àmbits tan dispars com la Medicina o la Informàtica. En síntesi, són persones amb inquietuds intel·lectuals i capacitat d’abstracció que busquen respostes a les complexitats humanes.

(Visited 106 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Periodista freelance especialitzada en música i temes d'accessibilitat i inclusió. Creadora i directora del cicle enCantados: experiència inclusiva a través de la música en Llengua de Signes. La seva trajectòria ha estat molts anys vinculada al EL PERIÓDICO DE CATALUNYA. Va ser redactora de la secció de cultura i espectacles durant trenta-tres anys, on va poder escriure de teatre, literatura, cinema i, sobretot, de música. Va ser l'encarregada de l'àrea de música en els suplements Dominical i On Barcelona. En el 2012 va posar en marxa l'enregistrament d'acústics de noms consagrats i emergents, que podien veure's en la web del diari. Per a festejar el 5è aniversari de Música Directa (així es deia la secció), va organitzar un concert a Luz de Gas. El recital va suposar el retorn a l'escenari de Pau Donés i va reunir noms com els de Joan Manuel Serrat, Elefants, Love of Lesbian, Sidonie, Joan Dausà, Els Catarres, Andrés Suárez, Rafa Pons, Joana Serrat, La Pegatina i Zahara, entre altres. A més, va servir d'altaveu a Òscar Camps i la seva ONG Open Arms, a la qual es va destinar els diners recaptats. Forma part de l'equip de pilotatge del Festival Esperanzah! de Sant Cosme i de la Fundación Actúa Ayuda Alimenta. Va rebre un guardó de la FECAC per la divulgació del flamenc i és jurat dels premis de la Música Independent MIN.
Comentaris
Deixa un comentari