Lectures que ens aproximen a la caiguda de Barcelona davant les tropes franquistes

“Ara que el braç potent de les fúries aterra/la ciutat d’ideals que volíem bastir,/entre runes de somnis colgats, més prop de terra,/Pàtria, guarda’ns: la terra no sabrà mai mentir (…) Qui pogués oblidar la ciutat que s’enfonsa!/ Més llunyana, més lliure, una altra n’hi ha, potser, que ens envia, per sobre d’aquest temps presoner”.

El poeta Màrius Torres expressa a La ciutat llunyana tot el que va significar la desfeta del 26 de gener del 1939, amb l’entrada de les tropes franquistes pel Tibidabo i la caiguda de la ciutat de Barcelona. Una desfeta que va precipitar la derrota de la República.

Aquesta selecció bibliogràfica ens apropa a l’ocupació franquista de Barcelona i al període que compren els darrers moments de la Guerra Civil.

Topografia de la destrucció

Barcelona va ser un camp de prova dels atacs sobre la població civil que s’usarien durant la resta del segle XX en diferents conflictes per atemorir la població. El llibre ‘Topografia de la destrucció: Els bombardeigs de Barcelona durant la Guerra Civil (1936-1939)’ és el cens més complet i exhaustiu recollit fins a l’actualitat dels immobles de Barcelona afectats per les bombes.

1939. La caiguda de Barcelona

Un relat emotiu dels darrers dies de la Barcelona republicana i del massiu pas de la frontera del 1939, amb Lluís Companys com a teló de fons. 1939. La caiguda de Barcelona explica com l’exèrcit franquista està a punt de creuar el Llobregat i milers de refugiats marxen cap a França. Entre ells, Companys que fuig criticat per molts i abandonat pels seus. L’acompanya Manel Plandolit, un boxejador que li fa d’escorta i que es veu obligat a deixar a Barcelona l’Agnieska, la seva amant, una prostituta polonesa.

L’ocupació de Catalunya

L’ocupació de Catalunya per les tropes de Franco va donar inici a un dels períodes més negres de la història del país. Oriol Dueñas ho relata amb tot detall, fent reviure els fets d’uns dies en què, mentre les columnes de tropes nacionals s’obrien pas cap a la ciutat, s’apoderaven de l’Eixample i eren rebudes per simpatitzants que sortien als carrers, milers de catalans emprenien el camí de l’exili, per carreteres, cap a França.

La Barcelona franquista i l’Europa totalitària

A l’inici de la dècada dels quaranta, la Barcelona franquista era l’espai polític, cultural, social i econòmic ocupat pels que s’encarregaven d’imposar les consignes del nou règim. Entre els agents de la Barcelona franquista (autoritats polítiques, policials i militars, funcionaris i buròcrates, empresaris, grans i petits burgesos), hi havia algun escriptor i un nombre rellevant de periodistes i comentaristes de l’actualitat que s’expressaven des de plataformes com Destino o La Vanguardia Española, Diario de Barcelona i Solidaridad Nacional. El llibre La Barcelona franquista i l’Europa totalitària en fa un repàs d’aquests noms.

Catalunya sota les bombes 1936-1939

Considerat per molts el primer estudi profund i rigorós dels documents relatius als bombardeigs a la ciutat de
Barcelona, on es posa de manifest el cost humà dels atacs feixistes. Aquest llibre presenta gran part de les dades que
han estat posteriorment tractades i a les quals s’han anat afegint progressivament noves informacions i interpretacions.

Els que es van quedar 1939: Barcelona, ciutat ocupada

El 26 de gener de 1939 a Barcelona es van imposar nous hàbits polítics i quotidians. Funcionaris i empleats residents a Catalunya ja abans de la guerra van col·laborar, de grat o per força, amb el nou règim i van mantenir en funcionament la nova estructura de poder creada el 1939. Alguns van fer el possible perquè no es perdés del tot la personalitat de Catalunya, d’altres es van adaptar sense reserves al nou estil de fer les coses. Aquest llibre parla d’aquesta gent, dels que es van quedar i van viure els primers moments de l’ocupació de la ciutat de Barcelona.

Barcelona 1939: El camp de concentració d’Horta

Un llibre sobre la repressió freda, sistemàtica i organitzada, que va tenir un dels seus primers graons en l’establiment d’una sèrie de camps on es concentraven els presoners de guerra amb la finalitat de classificar-los pel seu grau d’adhesió al nou règim i decidir-ne el destí, que podia ser el retorn a casa però també la presó o l’enviament als batallons de treballadors forçats.

A la ciutat de Barcelona, i fins a la primavera de 1940, va funcionar el camp de concentració de presoners d’Horta, establert en els pavellons inacabats de la Casa de Caritat i on es van arribar a amuntegar milers de presoners en precàries condicions de vida. A partir d’un important coneixement de fonts militars inèdites, aquest llibre perfila amb minuciositat el funcionament logístic de la primera repressió franquista a la Barcelona.

Nazis a Barcelona

Crònica gràfica de la presència del feixisme a Barcelona durant els anys de postguerra. Més de 400 fotos i textos que segueixen les petjades de la iconografia nazi en espais públics, en l’activitat social, política i cultural, i en els mitjans de comunicació i publicacions.