La història de dos metges ucraïnesos que van salvar vides a la guerra civil espanyola

16 maig, 2022

L’article Historia de los dos médicos errantes ucranianos que salvaron vidas en la Guerra Civil española de Carles Brasó Broggi es va publicar originalment a The Conversation el 25 d’abril de 2022.

En temps de guerra, les necessitats sanitàries es multipliquen i les provisions de l’exterior solen ser determinants per assegurar l’assistència mèdica a ferits i malalts. Per aquest motiu son importants els enviaments d’ajuda en espècie i també els metges voluntaris internacionals que ofereixen els seus serveis, ajudant a les dotacions sanitàries que treballen en zones de guerra, sovint exhaustes després de setmanes de treball intensiu en una situació d’escassetat, bombardeigs i gran afluència de ferits greus.

Ara que la guerra d’Ucraïna ha despertat un moviment internacional de solidaritat, val la pena recordar a dos metges que van venir a Espanya com a voluntaris durant la guerra civil espanyola: Frantisek Kriegel i Wolf Jungermann. 

Kriegel nasqué a la ciutat d’Ivano-Frankivsk el 1908, quan encara formava part de la regió de Galitzia, de l’imperi Austro-hongarès. Ivano-Frankivsk, com la veïna Leòpolis (actualment, Lviv) eren ciutats cosmopolites on habitaven nacionalitats diferents en un entorn multicultural i cosmopolita: ucraïnesos, polonesos, i una important comunitat jueva, que destacà per els seves aportacions intel·lectuals, artístiques i científiques.

Jungermann va néixer el 1904 a la localitat de Dolyna, a una cinquantena de kilòmetres d’ Ivano-Frankivsk i, tant Jungermann com Kriegel, pertanyien a les comunitats jueves de Galitzia, tot i que, segons les seves biografies no foren especialment religiosos. La seva infància va quedar marcada per la Primera Guerra Mundial, un conflicte que va tenir una enorme repercussió a la regió, que va ser el camp de diverses batalles acarnissades entre les tropes russes, austro-hongareses i alemanyes y, posteriorment, entre bolxevics, russos tsaristes, i nacionalistes polonesos i ucraïnesos. La seva infància, doncs, va estar marcada per la guerra i la violència.

Durant els anys 1920, Jungermann i Kriegel van créixer en un ambient tens, degut a la divisió de la regió de Galitzia entre la Polònia independent i la República Socialista Soviètica d’Ucraïna, pertanyent a la Unió de les Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS). En ambdues bandes, però, va perviure un ambient antisemita i violent, un fet que determinaria seu futur. 

Les universitats locals només acceptaven un número determinat d’estudiants jueus (el conegut numerus clausus), així que Jungermann i Kriegel no van poder estudiar medicina a la seva regió natal i van haver d’emigrar: Kriegel a Txecoslovàquia (d’on n’obtindria la nacionalitat), mentre que Jungermann, després de provar sort a diversos països, es va llicenciar a la Universitat de Belgrad, a Iugoslàvia. Tots dos es van llicenciar a principis dels anys 1930.

L’expansió de la crisi econòmica mundial i la radicalització dels moviments antisemites durant els anys 1930 van portar a Kriegel i Jungermann a la presa d’una decisió de vital importància. Davant el fosc futur que es presentava a Europa central, van decidir marxar a Espanya.

L’inici de la guerra civil espanyola el juliol del 1936 va despertar un gran interès internacional. Quan a l’octubre es feu oficial la creació de les Brigades Internacionals per la defensa del govern republicà, milers d’europeus es van voler allistar com a voluntaris, també en el servei mèdic, el conegut Servicio Sanitario Internacional. Aquella crida va tenir especial impacte entre les comunitats jueves europees, que cada vegada veien més amenaçada la seva existència per la violència antisemita, un procés que va tenir el seu major exponent a l’Alemanya nazi. 

Fugint d’aquella amenaça que s’expandia per Europa, Kriegel va arribar a Espanya el 10 de desembre de 1936, i de seguida s’incorporà als serveis d’evacuació de les Brigades Internacionals, amb la missió de traslladar els ferits i malats dels enfrontaments de les rodalies de Madrid als hospitals de rereguarda situats a les zones mediterrànies més allunyades del front, a Múrcia i a València.

A pesar de que no tenia experiència com a metge militar, el doctor Kriegel va guanyar mèrits en els serveis de les brigades i fou promocionat: primer com a director mèdic de la Brigada Garibaldi (la brigada internacional XII) i, a l’agost de 1937, com a cap mèdic de la divisió 45 de l’Exèrcit popular de la República.

Jungermann també va decidir viatjar a Espanya, creuant la frontera el juliol de 1937 després d’un llarg periple per Europa meridional, des de Belgrad fins a Portbou. Ell tampoc havia rebut formació de medicina militar i, després d’una estada a la central de les Brigades Internacionals a Albacete, fou nomenat cap mèdic de l’hospital d’evacuació de Tarancón (Cuenca), situat en un punt estratègic de la carretera que unia Madrid i València.

Allà, Jungermann va patir un intens bombardeig aeri que afectà l’hospital que va haver de ser evacuat d’urgència el desembre. Ell i un altre metge nord-americà traslladaren a tots els ferits del hospital a un soterrani per evitar els projectils. A pesar de la tensió de moment i de que l’hospital va ser totalment destrossat per les bombes, no es va produir cap mort. Per aquelles accions, Jungermann va rebre una condecoració del govern legítim.

Al final de la guerra civil espanyola, tant Kriegel com Jungermann van continuar viatjant allà on van percebre que la presència de metges era més necessària. En aquest sentit, van servir com a metges de guerra a l’interior de la Xina, en els equips mèdics de la Creu Roja Xinesa, entre 1939 i 1943.

(Visited 31 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Carles Brasó Broggi
Doctor en Història. Professor dels Estudis d'Arts i Humanitats i investigador Ramon i Cajal (2020-2025) al Departament d'Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya.
Comentaris
Deixa un comentari