Geografia Econòmica per Anna Vera

Has pensat mai els kilòmetres que recorre el processador del iPod que fas servir a diari? I aquella samarreta que tant t’agrada? Què és i on podem trobar un paradís fiscal? O, per què serveixen les maquiles? I el retorn a la societat de l’agricultura social? Respostes a preguntes d’aquest tipus i moltes d’altres de noves les presentem a l’assignatura Geografia Econòmica, amb l’objectiu de poder entendre i interpretar com és la relació entre la societat i l’activitat productiva i de serveis, des d’una perspectiva de l’espai. Les principals variables que s’analitzen són: l’aprofitament dels recursos (naturals, mà d’obra o el capital), els modes de producció, la distribució i el consum i, finalment, els impactes territorials generats de cada activitat.

El món en què vivim canvia d’escala territorial a l’hora d’obtenir i consumir productes, béns i serveis. Fet que ens porta a una forta contradicció entre el que s’entén per un món global i per un món local. Les innovacions tecnològiques i les millores de transport són claus perquè això es doni, fent que el temps de viatge entre llocs disminueix i la percepció de la distància es redueixi. Per exemple, l’Airbus A380 pot volar de París a Adelaida (16.146,86 km en línia recta) en només 20 hores el 2017. Al següent enllaç, podreu veure el flux real de transport aeri.

A escala global es presenta la dinàmica del sistema capitalista, amb unes relacions polítiques i de poder de tipus neoliberal (el globalisme com a ideologia), que des de la dècada dels vuitanta del segle passat porta a una determinada organització del sistema econòmic. A nivell macroeconòmic, les característiques dels territoris tenen influència en l’eficiència, la rendibilitat i l’organització de les activitats econòmiques o empresarials. I, a l’inrevés, les activitats econòmiques també acaben determinat l’organització dels territoris. Tot plegat, es tracta d’un creixement amb contrastos entre el centre i la perifèria.

Les alternatives en l’anàlisi econòmica com ara la justícia social, la sostenibilitat ambiental i la prosperitat econòmica en els diferents sectors econòmics són temes que es desenvolupen a l’assignatura. D’una banda l’agricultura com a base econòmica per a l’alimentació de la població mundial i el seu encaix productiu, estratègic i ambiental. De l’altra, l’evolució de la indústria a diferents escales territorials i temporals i la connexió amb la recerca i la investigació. I per últim, els serveis, que es presenten com la principal font d’ocupació als països desenvolupats; hi destaca dels del sector terciari, l’expansió del subsector del turisme.

A partir d’exemples i casos d’estudi, volem fer possible l’anàlisi territorial i la comprensió del context socioeconòmic local i global. En d’altres paraules, fer que l’alumnat prengui consciència dels processos de producció, distribució i consum, i les implicacions i les responsabilitats envers aquells elements que poden configurar la prosperitat econòmica, l’equitat social i la sostenibilitat ambiental.

Anna Vera, consultora de Geografia econòmica al Grau d’Història, Geografia i Història de l’Art UdL-UOC