Pilar Valdearenas Padial: «L’oportunitat d’estudiar amb una beca Randstad-UOC és un estímul, un repte diari i una porta oberta a nous mons»

La de la Pilar Valdearenas Padial, reconeguda amb una de les beques Randstad dirigides als estudiants de la UOC amb discapacitat, és una història de superació en la qual la decisió, amb gairebé 50 anys, de tornar a estudiar ha suposat un punt d’inflexió en un trajecte en absolut fàcil.

Aquesta lleidatana de 58 anys va iniciar els seus estudis de Ciències Químiques en la Universitat de Barcelona (UB). Després de treballar dos anys en el Departament de Farmacologia Clínica d’una multinacional farmacèutica, va emmalaltir greument d’una malaltia genètica neurològica crònica, que va minvar la seva autonomia física i les seves competències intel·lectuals. Actualment té un 65% de discapacitat orgànica. Va estudiar català pràcticament de manera autodidàctica fins a obtenir el nivell D i, animada per l’èxit, ha acabat el Grau de Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades (TILA) i està cursant el grau de Llengua i Literatura Catalanes, tots dos ala UOC. Del seu periple vital, de la seva experiència com a estudiant de la UOC i de la beca que ha rebut ens en parla en aquesta entrevista.

Què ha suposat per a tu rebre el reconeixement de la beca Randstad-UOC?

En primer lloc, ha significat un suport anímic, per a no defallir en aquest dur camí que estic recorrent, a causa de les meves circumstàncies familiars i de salut. A més, m’ha produït una sensació molt reconfortant de reconeixement i de no estar sola. I, finalment, ha suposat un ajut econòmic imprescindible per a poder acabar el grau de TILA.

En què consisteix exactament la beca i per a quin de les dues carreres que estàs cursant ha estat concedida?

La beca consisteix en un ajut econòmic de 1.000 euros i en el reconeixement de la seva concessió mitjançant un diploma. A més, es rep assessoria laboral per part de la Fundació Randstad. Lamentablement, hi ha poca oferta per a traductors i correctors, si no és de manera autònoma. Personalment, constitueix un gran honor, que agraeixo de tot cor. La vaig obtenir per al grau de TILA, encara que no descarto presentar-me més endavant per a l’altre grau.

Ets una estudiant +50. Què és el que et va motivar a tornar a estudiar a aquesta edat i com està sent aquesta experiència?

En efecte, tinc 58 anys i, a més, les meves facultats i forces estan minvades per la malaltia. La meva principal urgència per estudiar es va originar per la necessitat de buscar un manteniment econòmic, ja que, en haver pogut treballar tan poc temps, només tinc dret a una pensió no contributiva, que no em permet subsistir. Amb tot, si hagués tingut un suport econòmic, segurament també hauria estudiat per a ampliar coneixements i evitar centrar-me massa en la meva malaltia.

Pel que fa a l’experiència, és una barreja constant de dos elements: d’una banda, un repte diari per a assimilar matèries en situació de desavantatge per l’edat i la malaltia, a més de les meves responsabilitats familiars (cuidar a la meva mare malalta). Per una altra, es tracta d’una aventura fantàstica a través de mons nous que m’eren desconeguts (jo vinc de les ciències pures) i la possibilitat de conèixer i tractar a persones meravelloses. Mai hauria esperat consolidar relacions tan sinceres i satisfactòries iniciades en internet. He après a deixar-me ajudar i a ajudar.

Quines diferències destacaries entre la teva segona etapa “estudiantil” i la primera?

L’etapa de Ciències Químiques va ser apassionant perquè era la meva vocació més profunda. Gaudia en el laboratori i amb les classes presencials, però eren jornades esgotadores i jo ja estava malalta, encara que no ho sabia.

L’etapa de la UOC està sent molt més madura. El meu aprenentatge és més profund i molt més autònom. Tinc més limitacions, però el caràcter més forjat. Les relacions amb professors i companys són molt més càlides i solidàries. Estic molt agraïda perquè se m’han obert nous horitzons on abans s’havia tancat violentament una porta (la malaltia va ser una experiència molt difícil d’encaixar).

De les “ciències pures” a la lingüística

Des de la teva experiència, quins consells donaries a les persones de la teva edat a les quals els agradaria ampliar la seva formació, però els fa mandra o no s’atreveixen?

Mandra ens dona tot el que suposa esforç, i la vencem quan hi ha una motivació bastant forta. I aquesta pot ser la necessitat, l’ànsia de coneixement, etc. És bo començar amb poques assignatures per a anar adquirint hàbits d’estudi a la nostra mesura, a poc a poc. Cal ser molt perseverants. Això de no atrevir-se no és un obstacle. Amb la UOC no és difícil començar i seguir uns estudis al mateix ritme i nivell. Sempre ens acovardeix el poc que sabem, el molt que saben uns altres i ens sentim impotents. La solució és llançar-se a la piscina i gaudir del procés d’aprenentatge.

Per què et vas decidir pel grau de Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades (TILA)?

Perquè, després de les ciències, la qual cosa més em fascina són les llengües, especialment en el seu component lingüístic, més que en el literari o històric. Em sento molt feliç quan em poso en la pell d’un altre per a intentar esbrinar què va voler dir un autor en el seu text i fer comprensible per als altres el que jo he captat. Gaudeixo molt compartint el que a mi em satisfà. M’agrada molt aquesta faceta analítica que implica la feina de la traducció. A més, en el procés s’aprèn molt de tot, ja que cal documentar-se àmpliament.

En la teva opinió, quin valor afegit aporten els professionals de la traducció en un entorn com l’actual, caracteritzat pels algorismes i els traductors “automàtics”?

La traducció humana és insubstituïble ja que, d’una banda, algú ha de programar i controlar les màquines, no? Són els traductors humans els qui ho fan. Per un altre, un programa informàtic mai podrà captar els matisos de la ironia, els referents culturals i, fins i tot, possibles errors, en el text que es tradueix. Els traductors ens servim de les eines informàtiques perquè facin el treball rutinari, però sempre les supervisem i seleccionem quins resultats dels quals ens ofereixen són els idonis.

També estudies el grau en Llengua i Literatura Catalanes, què tal compatibilitzes totes dues carreres?

Amb molt d’esforç i avançant molt lentament. Puc matricular-me de molt poques assignatures cada semestre. Ara que ja m’he graduat en TILLA podré avançar més amb l’altre grau. No obstant això, tots dos estudis es complementen molt bé i el fet de fer-los junts em permet fer extensius els meus coneixements a les meves dues llengües natives: el castellà i el català.

Quina va ser la raó que et va portar a triar la UOC per a formar-te?, com està sent la teva experiència com a estudiant d’aquesta universitat?

Vaig començar en la UOC per la possibilitat d’estudiar en línia i al meu ritme, dues coses imprescindibles per a mi. Els descomptes per discapacitat em van acabar de convèncer, i la motivació definitiva la vaig trobar en la qualitat de l’ensenyament. La meva experiència està sent molt satisfactòria, i estic molt agraïda amb tot el que la UOC m’ha proporcionat.

Quins avantatges té per a un alumne amb discapacitat la metodologia que empra la UOC?

La metodologia ajuda perquè dosa els esforços al llarg de tot el semestre. Si s’és constant, s’avança amb l’avaluació contínua i, sense adonarse’n, s’aprenen moltíssimes coses. No t’ho jugues tot en un examen al juny, com quan jo vaig estudiar Ciències Químiques. Els materials didàctics estan ben estructurats i això ajuda a qui té alguna discapacitat.

Futur laboral

A més, d’estudiant, ets bloguera. Parla’ns una mica d’aquesta faceta.

Tot va començar quan a penes podia sortir de casa. Una benefactora de la meva parròquia em va regalar un ordinador (jo no tenia mitjans per a adquirir-lo) i un sacerdot amic em va aconsellar introduir-me en els blogs per a poder comunicar-me amb els altres. Li vaig fer cas i vaig passar a formar part d’un grup de bloguers catòlics. Llavors encara no estudiava i em va permetre tenir relacions socials a través d’internet, aprendre molt i recuperar en part les meves facultats intel·lectuals.

Em van convidar a un parell de congressos i, amb el seu suport, vaig tornar a viatjar per a participar en ells. Vaig passar la major part del temps en el llit de l’hotel, però vaig ser molt feliç. Vaig poder alimentar la meva fe cristiana, que em dona força per a seguir endavant. Vaig millorar la meva capacitat de redacció, primer a través dels meus blogs, després escrivint articles en les revistes de dues parròquies i, finalment, en un grup d’escriptura amb el qual publicàvem llibres de relats curts. Vaig gaudir molt, però quan vaig començar a estudiar vaig haver de deixar-ho, perquè no arribo a tot.

Quins plans o projectes tens previst per a quan acabis tots dos graus?

El de TILA ja l’he acabat i busco feina com a traductora, correctora i assessora lingüística. Els meus somnis es farien realitat si pogués ser a la UOC. Sempre penso que quan acabi l’altre grau descansaré i em dedicaré a gaudir de més temps lliure, però sé que no podrà ser, a causa d’aquest “vici” que tenim de menjar cada dia.

Finalment, quins consells donaries als alumnes amb discapacitat que desitgin formar-se o desenvolupar els seus interessos o que desconeixen que existeixen oportunitats com les beques Randstad-UOC?

Que s’informin a través de la UOC o de la Fundació Randstad (en les seves pàgines web, notícies) i que sol·licitin aquelles per a les quals compleixin els requisits si tenen necessitat d’ajuda econòmica o d’un altre tipus.