Cesc Sidera: “És molt important recolzar el coneixement del camp professional amb una titulació oficial que t’obri portes”

24 maig, 2022
Cesc Sidera, graduat del Grau d'Arts de la UOC

Cesc Sidera és un dels primers alumnes en acabar el Grau d’Arts de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) en català. De fet, va començar a estudiar-lo per casualitat, ja que en un principi buscava ampliar els seus coneixements específicament en el camp de la música, fins que va acabar trobant-se amb aquests estudis. Es va graduar en pintura mural a l’Escola d’Art d’Olot l’any 1997 i no ha abandonat mai la seva formació artística. Una lesió el va apartar de la interpretació l’any 2001. Set anys més tard va tornar a retrobar-se amb la música, fins ara.

Finalitzes la teva formació com a graduat d’Arts. Com valoraries la teva experiència durant aquests anys sent alumne de la UOC?

Molt positiva! El model educatiu de la UOC et fa trencar amb molts tòpics, sobretot amb la pràctica memorística, i t’endinsa profundament en el desenvolupament del pensament crític. Crec que és una forma d’aprendre molt interessant i recomanable. A classe, hem coincidit companys que veníem d’àmbits molts diferents, però que ens  hem acabat entenent molt bé i aconseguint grans objectius. He aplicat el coneixement a la meva pràctica diària des del primer dia.

Com han transformat aquests estudis la teva carrera professional?

Sent el punt de convergència de moltes experiències que quedaven disseminades fins que, per fi, he pogut teoritzar-les i acaben prenent un cert sentit. He descobert en l’art sonor un llenguatge molt natural que he pogut aplicar en projectes i propostes tant professionals com personals, tant en l’àmbit de les arts plàstiques com en d’altres. He trobat el meu lloc dins de l’àmbit artístic a nivell general, sintentitzat en la figura d’un “artista sonor” com a tal.

Quan pensem en una titulació d’art ens ve al cap la formació en estudis orientats, sobretot, a les arts visuals. Tot i aquesta connotació, has sabut reconduir la formació per impulsar la teva trajectòria com a músic i artista sonor. Com ho has aconseguit?

Mitjançant l’apropiació de les conceptualitzacions. Es igual el mitjà o l’eina o si parlem de llenguatges visuals, sonors o literaris. El més important és tenir clar com aplicar la poètica en l’execució artística. És possible adoptar els coneixements i els processos de totes les branques artístiques per aplicar-los en qualsevol altra. Sembla que la música ha de reforçar els llenguatges visuals i ens falta encara molta cultura del so i, sobretot, del silenci.

Com connectes aquestes diferents disciplines artístiques a la teva pràctica creativa?

Procurant entendre els aprenentatges que en puc extreure i adaptant-los per poder-los anar aplicant. He rebut una metodologia oberta que em brinda molts recursos per fer-los presents en els diversos projectes que emprenc. Si treballes col·lectivament, a més, també has de procurar mediar per a traslladar totes aquestes eines a la resta. Per posar-te un exemple: a certa edat, com la meva, arribes a acumular molt bagatge empíric, i el que fa el grau és brindar un reforç teòric que solidifica molt millor el treball que fas. El discurs és tant o més important que la formalització!

Creus que l’Educació Artística, concretament al Grau d’Arts, té en compte la formació d’artistes més enllà de les arts visuals?

Sí, completament! És un dels seus punts més forts. La relació entre l’art i l’educació és una de les competències més fortes d’aquests estudis. A nivell d’impacte social, laboral i pedagògic. És important tot el que ofereix per poder promoure la creativitat, no com una disciplina, si no com una eina en sí mateixa. La funció social de l’artista és fonamental i el grau t’ensenya a trobar el teu espai dins d’aquest àmbit.

Destacaries algun projecte dels realitzats durant els anys en què has cursat els estudis?

Per al Treball Final de Grau vaig procurar realitzar una consolidació de tots els aprenentatges. Vaig emprendre un projecte sobre paisatge sonor que interpretava els sons dels camps electromagnètics del context natural on visc (Vall de Llémena). Vaig dibuixar tota la línia orogràfica a nivell sonor, des dels 60 metres fins als més de 400 que té aquesta zona, per conèixer les seves realitats sonores inaudibles. Això ho vaig fer mitjançant un aparell que desplaça les ones electromagnètiques que no sentim i les converteix en audibles. Imagina’t: vaig arribar a escoltar una ràdio francesa a través d’un arbre!

Vaja! De debò?

Sí. I també te n’adones que estem envoltats de sons molt violents, que l’ésser humà té un impacte sonor brutal allà on es troba…Amb aquest estudi de camp vaig poder anar establint patrons. Discernir el què era electromagnètic del que era elèctric, per exemple. Com? Doncs perquè la relació causa-efecte sonora té la seva pròpia identitat i tessitura. Ara, quan observo el paisatge de forma cognitiva, escolto aquests sorolls.

Consideres que han estat uns estudis orientats també a garantir la inserció laboral dels alumnes?

Haurien de ser-ho, o almenys incloure alguna assignatura més dins el grau que orienti i eduqui l’alumnat en la seva trajectòria laboral. Des de les tutories, per exemple. És important que l’estudiantat sigui capaç de trobar una sortida laboral on se senti còmode per poder explotar totes aquestes competències. El sector, però, es troba en un moment molt delicat. Crec que si la UOC fes el màster de formació de professorat en l’especialitat de dibuix seria una bona manera de seguir amb aquesta formació, per exemple.

A quins tipus de projectes o propostes els diries sí sense dubtar-ho ni un instant?

Totes les que m’interessin i en pugui extreure alguns aprenentatges. És indispensable, però, que la finalitat tingui una certa ètica i ressonància amb el que faig. On més he après ha estat en les equivocacions que jo mateix he comès!

Aquest grau es presenta amb l’objectiu de desenvolupar propostes artístiques fonamentades i crítiques que donin resposta als reptes de la creació contemporània…quins consideres que són els reptes principals d’aquesta creació?

Recontextualitzar o naturalitzar la posició de l’art i de l’artista dins la societat. És indispensable eliminar aquest estigma deïficat de l’artista com a una persona amb molt de talent i allunyada del planeta Terra. Es tracta d’un ofici. I ha de tenir, més que mai, un esperit crític que es comuniqui, des del llenguatge poètic, amb el màxim públic possible. 

Si fixem la vista en l’educació obligatòria, consideres que es té prou en compte l’educació artística? O creus que ha quedat marginada amb les successives reformes estatals en matèria educativa?

Ha quedat totalment obsoleta. És impossible ensenyar a crear o a ser artista a través d’una assignatura. El que s’ha de fer és ajudar i guiar com a mestre els alumnes, potenciar les seves inquietuds i sensibilitats. El fet de no tenir una aptitud concreta no implica una manca de sensibilitat amb qualsevol altra disciplina. L’artista ha de ser un mediador social que actuï des de l’àmbit de la creativitat.

L’educació artística pot ser la clau per formar generacions capaces de reinventar el món que han heretat i donar solució als problemes de la nostra societat?

Sempre que no es pensi que es pot fer únicament des d’aquest àmbit, sí. Pot ser l’espai o la plataforma conceptual on poden trobar-se tots els actors necessaris per fer-ho possible. Es tracta, doncs, d’una acció col·lectiva. L’art té un capital simbòlic que empodera la capacitat de subversió i transformació. Permet prendre’s certes llicències que altres àmbit, on hi ha concepcions molt més rígides que ho impedeixen. En definitiva, és un espai ideal per provocar el canvi.

(Visited 124 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Comentaris
Deixa un comentari