El present i el futur del mercat de treball de les Arts i Humanitats

Com es comporten les empreses que contracten? Quin tipus de persones busquen? Com està canviant el mercat laboral a causa de la transformació digital o les crisis econòmiques? Aquestes i moltes altres preguntes són les que es va proposar respondre la Carme Pagès, Responsable de prospecció i anàlisi laboral de la UOC, durant la conferència online El present i el futur del mercat de treball de les Arts i Humanitats, organitzada amb motiu de la 3a. Fira Virtual d’Ocupació de la UOC.

Quan sentim parlar de mercat, és inevitable pensar en els conceptes d’oferta i demanda. L’oferta és allò que volem vendre i, quan parlem de mercat de treball, “l’oferta sou vosaltres”, afirma Pagès a l’audiència i puntualitza que allò que “oferiu és el vostre esforç i les vostres competències”.

La capacitat de fer una certa tasca ben feta és una competència. Per poder afirmar que es té una competència o altra, una persona necessita coneixements (allò que es necessita saber), habilitats (allò que sap fer) i aptituds (allò que ha de ser), tres elements que permeten desenvolupar un determinat treball amb èxit perquè, al capdavall, “una feina és un conjunt de tasques”.

És important diferenciar entre les tasques “transversals i específiques”, aclareix Pagès; les primeres, es demanen a molts llocs, mentre les segones “només s’utilitzen a una o diverses ocupacions”. A partir d’aquests conceptes, hi ha feines que estan formades per tasques molt transversals i altres per tasques molt específiques. La missió per a aquelles persones que cerquen un nou treball és convèncer a les empreses de què es disposa de les competències necessàries per dur a terme les tasques requerides.

Pagès destaca que no és necessari tenir totes les competències que es demanen en una oferta de treball per a presentar-s’hi, i considera que si es posseeix un 70% de les habilitats sol·licitades, ja es pot presentar la candidatura. En aquest sentit, explica que hi ha gran diferència entre els homes i dones, ja que els primers s’animen a demanar la feina sense disposar de totes les competències, mentre les dones són més exigents perquè “volen estar completament segures de tot”.

L’ocupació en el sector de les Arts i les Humanitats

L’experta en mercat laboral s’endinsa en les particularitats de l’ocupació en el sector de les Arts i les Humanitats, disciplines que considera “extremadament importants i útils” perquè ensenyen tot allò que fa i pensa la societat i “ens connecta amb el passat i ens prepara per al futur”.

Les competències adquirides durant les carreres universitàries d’aquestes àrees encaixen millor en sortides laborals universitàries (ser professor, fer un màster, etc.); en canvi, en el mercat de treball no universitari, moltes vegades “l’encaix es dona a través d’habilitats transversals” com, per exemple, el pensament crític, el pensament ètic, la creativitat o el fet de saber expressar informació d’una manera efectiva, competències que s’han après, precisament, durant els estudis d’Arts i Humanitats i que Pagès considera “cada dia més importants”.

El mercat de treball canvia ràpidament i aquest fet va estretament vinculat a l’automatització. Com saber si els robots es quedaran amb les nostres feines?, es pregunta Pagès. Les tasques repetitives, rutinàries i “fins i tot avorrides” les estan realitzant màquines. Malgrat això, les feines de més alt nivell sobreviuen i són aquelles on es demanen les habilitats en les quals “les persones d’Arts i Humanitats estan ben formades”.

Les habilitats i competències transversals, més clau que mai

I com encaixa aquest augment de la demanda d’habilitats transversals en el context actual? Pagès aclareix que, en realitat, hi ha moltes sortides profesionnals en l’àmbit de les Arts i Humanitats; més enllà de les naturals (correctors de proves, empleats d’arxius de biblioteques, filòsofs, historiadors, lingüistes, etc.), s’hi ha de sumar “un altre gran grup d’opcions”, que inclou totes aquelles “sortides adjacents” –que quantifica en més de 60 – a les que s’hi pot accedir amb les habilitats apreses en els estudis d’aquestes àrees.

En aquest context, Pagès apel·la a les diferències que hi pot haver entre fer una entrevista laboral a un graduat en medicina (“l’entrevistador té molt clar el què sap”) i fer-li a un graduat en Arts i Humanitats, perquè “tenen menys clar què ha fet aquesta persona i en què els pot orientar”. Aquest tret diferencial s’ha de convertir en un avantatge; de fet, Pagès considera que si no es vol treballar en l’entorn acadèmic, s’ha de “dirigir molt bé aquesta experiència post titulació” per portar al mercat allò que se sap fer.

La responsable de prospecció i anàlisi laboral de la UOC considera que els graduats en Arts i Humanitats han de “fer un pont” entre ells mateixos i la seva feina. Per construir-lo, s’han de dur a terme cinc accions: definir una orientació laboral i identificar possibles sortides, veure les competències necessàries, mostrar les competències de què ja es disposa, descobrir com adquirir les que falten i, per últim, compensar les mancances amb una actitud positiva.

El camí cap a les sortides professionals de les Arts i Humanitats

Trobar sortides laborals adjacents és un camí que no s’ha de fer en solitari. Pagès anima els graduats a “parlar amb professionals i tutors” que proporcionin informació que ajudi a prendre decisions i saber quines habilitats específiques addicionals fan falta per poder accedir a aquest conjunt d’oportunitats.  També és important saber situar on estan les oportunitats de feina –geogràficament parlant– i quina és l’evolució de la demanda de les vacants.

Per saber quines competències es necessiten per la sortida laboral a la qual es decideix orientar-se, Pagès recomana revisar les tasques que es demanen a diferents ofertes de feina i “fer un inventari” que permeti detectar allò que ja se sap fer i allò que es té pendent d’aprendre, diferenciant aquelles competències que són imprescindibles (es demanen en totes les ofertes) de les que són secundàries o no obligatòries.

L’experta en mercat laboral també parla de la importància del currículum i de les cartes de recomanació, una eina que ajuda a explicar “què s’ha fet en una feina anterior”. Tanmateix, s’ha de tenir en compte saber convèncer l’entrevistador que es tenen “les competències per fer les tasques que ells demanen”.

Les pràctiques laborals, així com algunes activitats d’oci “també poden ser una manera d’aprendre allò que es necessita”, puntualitza Pagès. Serà difícil complir amb el cent per cent dels requisits que es demanen en una oferta de feina, però hi ha factors com l’aptitud que són molt importants i que ajuden a determinar l’interès per aquella vacant: “s’ha de mostrar que es té ganes d’aprendre”.

Pagès també considera fonamental “fer recerca sobre la companyia” per entendre “exactament com s’hi pot encaixar”. En aquest sentit, recomana realitzar una carta de presentació “preparada per a aquesta empresa”, no genèrica per a qualsevol vacant. Les competències que es necessiten per una feina o una altra aniran canviant segons l’empresa i el moment perquè una carrera professional és “un projecte en construcció durant tota la vida”.

⏯️ Pots recuperar el vídeo de la xerrada a continuació: