El pes de Nadal

Ens resultaria difícil posar-nos d’acord sobre el significat de Nadal. És una celebració religiosa, com el seu origen suggereix, o s’ha transformat en la festa del consum? També seria complicat determinar-ne la durada. Comença amb la nit de Nadal o amb el sorteig de la Grossa de Nadal? A jutjar pels llums i els arbres guarnits que envaeixen pobles i ciutats, l’esperit nadalenc sembla despertar-se almenys un mes abans del 25 de desembre.

“El 25 de desembre, fum, fum, fum.” El que ningú no pot negar és que Nadal irromp cada any en les nostres vides. Per a alegria d’uns i enuig d’uns altres, aquesta festivitat ens envolta. Sens dubte, la nit de Nadal i la nit de Cap d’any són dos moments destacats de l’any. Reunions familiars, visites, guarniments, banquets, regals… festa. Per més que alguns ho intentin, és difícil mantenir-se al marge d’aquest enrenou.

Pensem en el concepte d’enrenou des d’una perspectiva crítica i sociològica, o com si fóssim visitants d’un altre món. Nadal interromp moltes de les nostres rutines diàries, introdueix activitats noves i n’amplifica algunes de les habituals. L’observador veuria com augmenta el consum en botigues i supermercats; en carrers i habitatges apareixen elements decoratius no habituals; la gent es reuneix en grups, alguns enormes, per dur a terme estranyes celebracions: mengen i beuen desmesuradament, canten i es feliciten. S’intercanvien regals.

Ampliem la nostra mirada crítica. Qui és el principal afectat per aquesta alteració de la normalitat quotidiana? Qui s’encarrega, sobretot, d’organitzar aquestes extraordinàries celebracions? Organitzar implica pensar, planificar, decidir, comprar, preparar, cuinar, embolicar, mediar, netejar, acomiadar… I, a més, com que l’època de Nadal ha de ser alegre, s’espera que tot això es faci amb entusiasme i bon humor. Amb més o menys col·laboració, són les dones les qui solen assumir aquest treball transformador, convertint la vida diària en una festa inoblidable.

No exagero en afirmar —seguint les recerques de l’Almudena Hernando— que les dones, universalment i al llarg de la història, han estat les responsables de dirigir el concert emocional dels grups humans. En poques paraules, es prenen seriosament les relacions humanes i dominen l’alquímia emocional. D’altra banda, els homes, tot i que reconeixen la importància d’aquesta alquímia per a la vida, tendeixen a enfocar-se més a desenvolupar la seva individualitat i augmentar el seu control sobre el món, una tasca de dominació que històricament ha exclòs les dones. En les nostres societats industrials, això es tradueix en una divisió entre el treball no remunerat (o reproductiu), realitzat majoritàriament per dones, i el treball remunerat, de més prestigi, dut a terme sobretot per homes.

Tanmateix, milions de persones (per no dir totes, deixant un marge per a la diversitat) recordem que, més enllà del brindis o el regal de Reis, són les nostres mares, àvies o tietes les qui organitzen i articulen la gran celebració. Elles dissenyen el decorat, componen la melodia i busquen harmonitzar el conjunt d’intèrprets. Hi pot haver solistes destacats i moments memorables en la gran festa de Nadal, però la direcció artística d’aquesta composició és essencialment femenina. De fet, no tan sols per Nadal: en les relacions familiars i socials més fonamentals sempre trobem les dones en el rerefons.

Encara que introduïm en l’organització nadalenca elements externs que compensin des d’una lògica calculadora el treball d’organització, com contractar serveis per decorar, cuinar o netejar, això a penes alleuja el pes emocional i mental de l'”enrenou femení” propi d’aquestes dates. És cert que podem pensar, des d’una racionalitat instrumental, en termes de costos i beneficis: quant temps, esforç o diners dediquem a Nadal? Així, es podria arribar a la conclusió que cal repartir millor (més justament?) els costos de la celebració.

Aquesta racionalització es concreta en dinàmiques que volen equilibrar les despeses i introdueixen mecanismes econòmics de compensació: “Jo pago el cava, tu portes el torró.” Aquestes noves regles reconfiguren (o desfan) les velles normes socials que regien les festes, com quan, per costum, tota la família es reunia a casa dels avis, que s’encarregaven de preparar el menjar. Ara, en dividir les tasques i adoptar normes econòmiques, resulta gairebé impossible tornar a les tradicions socials. Ens sentim obligats a repartir els costos, però aquesta aparent justícia pot ocultar o fer ombra a l’art essencial de qualsevol celebració: l’alquímia emocional.

Pensar i decidir, en un sentit ampli, no tan sols racional, quins són els ingredients i les combinacions que fan possible la festa, que la nit de Nadal sigui una bona vetllada, continua sent, com sempre, una tasca que fan les dones.