Com crear una editorial: un projecte acadèmic fet realitat

9 gener, 2023
com crear una editorial

Els llibres sempre havien estat una de les coses més importants a la vida de la Teresa Benéitez, filòloga i periodista. El seu pas pel Postgrau de Gestió i Màrqueting editorial va canviar el rumb de la seva carrera i la va dur a muntar la seva pròpia editorial, una experiència que va relatar a la xerrada Com crear una editorial: un projecte acadèmic fet realitat, en el marc de la 3a Fira d’Ocupació de la UOC i dirigida per Xavier Pastor, professor del Màster d’Edició Digital de la UOC.

com crear una editorial
Teresa Benéitez i Xavier Pastor durant la xerrada ‘Com crear una editorial: un projecte acadèmic fet realitat’ en el marc de la 3a Fira Virtual d’Ocupació de la UOC

El projecte acadèmic que la Teresa va convertir en realitat porta per nom A fin de cuentos, una editorial que, tal com es defineix, publica obres il·lustrades, “sense més etiquetes”, i ho fa a través de “llibres que parlin als nens i als joves amb un llenguatge intel·ligent i accessible que els permeti endinsar-se en la complexitat” del món i els capaciti per reflexionar.

Benéitez assegura que la idea de crear una editorial “sempre havia estat allà”. Tot i això, el fet que fos infantil va néixer després de ser mare i anar freqüentant llibreries a la recerca de contes per a nens, moment en què es va trobar amb “un món meravellós” format per una gran quantitat de llibres divertits i originals que “gairebé sempre estaven publicats per editorials petites i independents”. Aleshores, ho va tenir clar: “Jo vull dedicar-m’hi” –va pensar– i hi va enfocar tots els seus esforços.

Els estudis de la UOC m’oferien una formació directa, actualitzada, amb molta presència del pràctic, no merament teòric

Tot i la seva formació en filologia i la seva especialitat en periodisme, la Teresa no tenia cap experiència en el món editorial i necessitava formar-s’hi. Va conèixer el Postgrau de Màrqueting i Edició Digital de la UOC que “complia tots els requisits” que ella buscava –assegura–, ja que no només se centrava en la matèria que li interessava, sinó que “ho podia fer en un sol any” (el màster en serien dos) i li oferia “una formació directa, actualitzada, amb molta presència de la pràctica, no només la teoria”.

A fin de cuentos és una “editorial unipersonal”, explica l’editora. El fet que una sola persona s’encarregui de tota la gestió de l’editorial, l’obliga a tenir coneixements de diverses àrees, encara que després s’acabi contractant altres professionals amb qui cal treballar. En el cas de Benéitez, la seva formació i la seva experiència professional la va portar a dominar temes com la producció de llibres, la impressió o la promoció perquè, tal com ella emfatitza, “per molta qualitat que tingui un llibre, si no es dona a conèixer, es perd”.

Recordant el treball final de postgrau, Benéitez reconeix que “va ser un plantejament teòric del que serien els tres primers llibres de l’editorial”, tots relacionats amb la gastronomia i l’alimentació. Només un d’aquests títols sortiria a la llum -el primer de l’editorial- encara que l’autora no descarta publicar els altres dos en un futur.

Va ser precisament aquell primer llibre, Aventuras y desventuras de los alimentos que cambiaron el mundo, escrit per ella mateixa, el que no només va tenir el privilegi d’inaugurar el seu projecte empresarial, sinó que va guanyar el I Premi Iberoamericà al Millor Llibre Informatiu per a nens, un certamen en què participaven més de cent editorials.

En el moment de rebre el premi, A fin de cuentos només tenia dos mesos de vida. L’autora i editora recorda el guardó com “una alegria immensa, però alhora també falsa” perquè pot portar erròniament a pensar que si “un treballa prou un llibre i en cuida tots els detalls, d’alguna manera el mercat t’ho reconeix”. Tot i això, els següents títols de l’editorial li van demostrar que no és així, que la bona feina no sempre guanya premis.

Alguns dels títols publicats per la editorial A fin de cuentos

Benéitez va tenir clar des del principi que volia que A fin de cuentos fos una editorial petita. Actualment, publica uns quatre llibres a l’any, una xifra que permet que el mercat et tingui present, que les llibreries et segueixin i que “el públic necessiti que en publiquis més”, encara que reconeix que li agradaria publicar uns vuit títols anuals, “número a què encara no hem arribat, però que intentarem assolir l’any vinent”.

L’autora i editora també parla d’aquells projectes editorials que no han aconseguit l’èxit esperat, i de l’any de la pandèmia, ple de “pensaments tristos i foscos”, quan no es podia vendre res i tot era incertesa. Malgrat tot, tres nous títols es van sumar al catàleg de A fin de cuentos el 2020.

El recorregut cronològic per la vida del seu projecte ens porta fins al 2022, en què s’han publicat sis llibres, la xifra més gran fins ara per a aquesta jove editorial, i s’ha començat a publicar en català i en basc. La major part de les obres de A fin de cuentos són “de producció pròpia”, creades a partir d’una idea de l’editora, que després busca algú que les desenvolupi: l’autor, l’il·lustrador o “gairebé sempre il·lustradora” perquè, reconeix, ha “treballat amb moltes més dones que homes en aquest camp”.

Benéitez assegura que “el sector editorial treballa amb un mal ajustament de l’oferta i la demanda” i confessa que un dels perills que creia que podia afectar la seva empresa era “el cicle de vida dels llibres al mercat”, que s’està escurçant progressivament. Recorda que “només sis de cada deu exemplars editats arriben a mans del lector” i aquesta xifra pot suposar un risc per als llibres d’infantils i juvenils, que necessiten un temps per assentar-se.

Al món de la literatura infantil encara s’aprecia el paper ja que les il·lustracions hi juguen un paper fonamental

A l’hora de parlar sobre idees que no ha acabat duent a terme, Benéitez esmenta els llibres digitals, que inicialment va pensar que seria el format de tots els seus títols, però que no ha estat així perquè “al món de la literatura infantil encara s’aprecia el paper”, un fet que atribueix a què “les il·lustracions hi juguen un paper fonamental”. Paral·lelament, defensa el consum dels audiollibres, “que estan ara de moda”, n’ha fet diversos i pensa continuar fent.

El sector editorial és un món complicat, segons l’editora, que insisteix que “cal buscar estratègies perquè els llibres acabin quedant-se i arribant a més públic” sense caure en l’oblit. Treballar es fa de vegades realment difícil, assegura. “Si poguéssim veure clarament la feina que ens espera al principi de qualsevol esforç creatiu, estaríem massa desanimats per començar”, conclou.

Pots recuperar el vídeo de la xerrada a continuació:

 

(Visited 32 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Comentaris
Deixa un comentari