Cinc llibres i conferències per aprendre a gaudir de l’art de no fer res

1 agost, 2022
arte de no hacer nada

Estrès, connexió constant al mòbil, agendes plenes de reunions, to-do’s pendents per eliminar de la llista… En un context d’acceleració constant i de ritme frenètic, en el qual síndromes com el FOMO (Fear of Missing Out) són els protagonistes del dia a dia –fins i tot en període de vacances- o en el qual el multitasking forma part de la nostra vida professional i personal, baixar les revolucions no és fàcil.

Davant aquest context, l’art de no fer res, també conegut com a ‘Niksen’ (terme holandès) ens convida a baixar una marxa (o un parell) a la nostra vida accelerada; a gaudir de l’abstracció, de la introspecció, de ser conscients del present deixant a un costat el passat o les preocupacions del futur.

Però no només els holandesos advoquen per aquesta desconnexió del ritme del dia a dia; els italians també posen en valor aquest gust pel no fer res amb el ja conegut ‘il dolce far niente’. I és que practicar el Niksen pot ser tan simple com contemplar un paisatge, mirar cap al no-res, estirar-se al llit i somiar despert o fer alguna cosa sense cap fi o objectiu en concret.

De fet, Doreen Dodgen Magee, una psicòloga que estudia l’avorriment i que va escriure el llibre Deviced! Balancing Life and Technology in a Digital World, en un article publicat en el New York Times, equiparava el niksen amb un cotxe que té el motor encès, però no es dirigeix a cap lloc.

L’art de no fer res: més creativitat i beneficis per a la salut

Això, sens dubte, pot xocar amb el concepte que existeix en la societat actual d’associar el fet d’avorrir-se, la lentitud o no tenir res a fer amb la vagància o la falta de productivitat. Però res més lluny de la realitat: segons els experts, practicar l’art de no fer res ens ajuda a ser més creatius i té beneficis per a la salut com la reducció de l’estrès o impedir que arribem a la ja famosa síndrome de burnout o síndrome del desgast professional.

En aquesta mateixa línia, el periodista Carl Honoré, qui lidera el Moviment Slow, o el sociòleg Hartmut Rosa, advoquen pels avantatges d’aquesta desacceleració i, fins i tot, aquest últim posa en relleu el gran impacte de l’acceleració social i les seves conseqüències a nivell ecològic o financer entre altres aspectes.

Així doncs, encara que no sempre és fàcil, l’estiu pot ser un molt bon moment per a començar a posar en pràctica el no fer res per a posar el fre a aquest ritme imparable que a moltes persones els porta per inèrcia durant l’any.

Per a això, de la mà del sociòleg i professor dels Estudis d’Arts i Humanitats, Francesc Núñez, recomanem alguns continguts que parlen sobre la lentitud, la desacceleració, el temps i, en definitiva, de com ser conscients de l’ara i aquí per a començar a practicar veritablement de l’art de no fer res:

1. Niksen: l’art holandès de no fer res, d’Annette Lavrijsen

art de no fer resEl Niksen tracta sobre gaudir de les petites pauses de la vida. Sens dubte, un hàbit clau per incorporar a la nostra vida quotidiana, i essencial per cuidar-se d’un mateix.  A través d’aquest llibre, Annette Lavrijsen, ens anima a posar en pràctica l’art de no fer res per aconseguir grans beneficis per al nostre dia dia: trobar noves formes de relaxació, anar més a poc a poc i combatre l’estrès; dominar l’equilibri entre la vida professional i la personal; augmentar la creativitat, l’estat d’ànim i fins i tot la productivitat i trencar amb els mites sobre l’estar ocupat o el fet que no fer res és una completa bogeria.

 

2. Elogi de la lentitud, de Carl Honoré

art de no fer resEl periodista Carl Honoré afirma que l’èmfasi del món occidental en la velocitat desgasta la salut, la productivitat i la qualitat de vida. Així doncs, Honoré proposa una revolució moderna, basada en la filosofia de la lentitud. És d’aquí d’on neix “Slow Movement” (el moviment de la lentitud), del qual el periodista és portaveu global, i que desafia aquest culte i devoció per la velocitat.

Amb ‘Elogi de la lentitud’ el periodista busca oferir una mirada de gran abast als moviments defensors de la lentitud que s’obren en el món i que ens conviden a a replantejar-nos la nostra relació amb el temps i ens recorda que és possible viure amb més assossec.

 

3. Com no fer res: resistir-se a l’economia de l’atenció, de Jenny Odell

art de no fer res“Marcats per la lògica invasiva de les xarxes socials i el culte a la marca personal, hem oblidat el que significa la inactivitat”. Així ho afirma Jenny Odell en aquest llibre amb el que destaca que l’art de no fer res és guanyar temps per a nosaltres mateixos, ser contemplatius i exercitar la percepció, recuperar el nexe amb la realitat física i trobar maneres de relacionar-nos dels quals no es beneficiïn ni les empreses ni els algoritmes.

D’aquesta manera, l’autora anima als lectors a practicar el no fer res com la principal forma de protesta en un món en el qual “el nostre valor està determinat per la productivitat i el rendiment”.

 

4. El temps a l’era digital, de Judy Wajcman

Les noves tecnologies han tingut un impacte en l’acceleració universal i s’han convertit en l’element central del nostre temps i de la societat.

En la conferència ‘El temps a l’era digital’ de Judy Wajcman, celebrada en el marc del cicle ‘El nostre temps’ del CCCB, la sociòloga australiana reflexiona sobre com la cultura digital ha canviat el concepte de temps i alhora ens ha canviat a nosaltres mateixos.

5. Vides accelerades, de Hartmut Rosa

Finalment, dins del mateix cicle ‘El nostre temps’ del CCCB, el sociòleg alemany Hartmut Rosa imparteix una conferència sobre l’«acceleració social» causant, segons ell, de les quatre grans crisis del moment: la crisi ecològica, la crisi financera, la crisi de representativitat política i els elevats nivells d’insatisfacció i esgotament.

Tot això, sobre la base d’una visió innovadora de la Teoria Crítica, a partir de la qual examina les causes i els efectes dels processos d’acceleració característics de la societat contemporània.

(Visited 192 times, 1 visits today)
Comentaris
Deixa un comentari