Aplicació pràctica de la perspectiva de gènere en els estudis sobre l’Antiguitat

7 març, 2022
Aplicación práctica de la perspectiva de género en los estudios sobre la Antigüedad Mosaic de la Villa del Casale. Piazza Armerina (Sicilia)

En el darrer trimestre del 2021 es va dur a terme un cicle de monogràfics sobre l’Aplicació de la perspectiva de gènere en els estudis sobre l’Antiguitat. Aquesta iniciativa va ser impulsada de forma conjunta pel Grau d’Humanitats i pel Màster de la Mediterrània Antiga (UOC – UAB – UAH). El propòsit inicial d’aquest cicle de monogràfics era recollir un dels aspectes de més actualitat en els estudis d’Història Antiga, Prehistòria i Arqueologia: l’aplicació pràctica de la perspectiva de gènere en els estudis sobre l’Antiguitat.

En l’actualitat, els treballs desenvolupats en la recerca en aquests àmbits de coneixement són força nombrosos i s’apliquen a diverses formes d’interpretació de les dades, des que en 1984 es va publicar el primer estudi sobre arqueologia de gènere, «Archaeology and the study of gender» de Margaret Conkey i Janet Spector.

A l’Antic Egipte, la representació visual de la sodomia no tenia res a veure amb l’homosexualitat

Això implica que des de llavors i fins a l’actualitat i en relació amb els avenços de la història antiga, l’arqueologia i la prehistòria i les seves diferents eines d’interpretació, els fets històrics de l’antiguitat han de ser analitzats amb mirades contemporànies, entre les quals la perspectiva de gènere és fonamental. No parlem només en l’àmbit teòric, sinó també i de forma molt especial, pel que fa a reanàlisi i reinterpretació de les dades.

Aplicació pràctica de la perspectiva de gènere en els estudis sobre l'Antiguitat
Amon-Min. Abraçada mística. Capella Blanca Karnak

Sota aquestes premisses, els objectius que es van plantejar en aquest monogràfic van ser la revisió dels factors bàsics de la interpretació dels fets de l’Antiguitat des de la perspectiva de gènere, l’establiment dels principals aspectes que poden incidir en una nova mirada de la recerca en història antiga des d’aquesta perspectiva i la identificació de les noves línies de recerca que cal obrir a partir de la perspectiva de gènere per a ser aplicades en història antiga. A més, aquest cicle de monogràfics volia donar a conèixer alguns estudis de cas que analitzen aspectes concrets de l’antiguitat i explicar algunes de les eines de recerca de la història antiga que contribueixin a l’aplicació d’aquesta perspectiva.

La valoració global del cicle ha estat molt positiva i ha tingut molt bona rebuda per part de la comunitat d’estudiants, tant del Màster com del Grau

Es van analitzar altres models de masculinitat no hegemònica presents també a l’Antiguitat

Aplicació pràctica de la perspectiva de gènere en els estudis sobre l'Antiguitat
El Rapte de Proserpina. Gian Lorenzo Bernini, 1624

El monogràfic va constar de tres conferències-seminaris web. El primer tractava sobre els Raptes a la mitologia clàssica: lectura literal o pensament simbòlic?, i la ponent va ser la Mireia Rosich, directora del Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú i especialista en l’estudi de les representacions artístiques de les figures femenines de la mitologia. Aquest seminari en línia es va centrar sobre els raptes a la mitologia clàssica i com s’han representat en l’Art. La ponent va fer un recorregut exhaustiu des de la mirada de l’historiador de l’Art, escollint com a casos alguns “raptes” clàssics, com el de Prosèrpina i examinant com els diversos autors havien abordat aquesta qüestió. Va ser una ponència molt descriptiva i visualment va ser tremendament atractiva. Destacaria l’aportació interdisciplinària que aquesta perspectiva aporta i com es pot abordar des de mirades i disciplines molt diverses.

El segon webinar va aportar una perspectiva radicalment diferent. El Dr. Marc Orriols, professor associat de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), consultor del Màster de la Mediterrània Antiga i del Grau d’Humanitats, és especialista en estudis de gènere en l’Antic Egipte.

Es va fer palesa la necessitat d’evitar un anàlisi presentista dels valors iconogràfics

La seva conferència va tractar sobre El cos masculí en l’antic Egipte. Una reflexió sobre les masculinitats que va aportar una mirada molt nova sobre l’aplicació de la perspectiva de gènere, ampliant la mirada més enllà del femení i analitzant altres models de masculinitat no hegemònica, presents també en l’Antiguitat.

Se’n poden destacar dues aportacions teòriques: la necessitat d’evitar el presentisme a l’hora de descriure i analitzar la situació i la urgència d’enfocar la perspectiva de gènere des d’una òptica no simplificadora de la realitat

Val a dir que el diàleg posterior a les dues sessions va ser molt productiu. En ell, es va fer palesa la necessitat d’evitar l’anàlisi presentista sobre els valors iconogràfics i socials del passat, on per exemple, la representació visual de la sodomia no tenia res a veure amb el reconeixement de l’homosexualitat, sinó com a forma de dominació i poder sobre l’enemic vençut.

S’ha d’enfocar la perspectiva de gènere des d’una òptica no simplificadora i amb una mirada des de la interseccionalitat

Per acabar, el tercer webinar del cicle ens va conduir de la mà de la Dra. Agnès Garcia Ventura, experta en l’aplicació de la perspectiva de gènere en la recerca sobre el món antic, a la recerca del treball de les dones en el món antic. L’Agnès García va exposar i argumentar la necessitat de partir d’uns marcs teòrics consistents teòricament i metodològica per a poder abordar aquesta recerca.

En concret, va exposar alguns casos d’estudi de la Mesopotàmia Antiga. De totes les aportacions teòriques que van sorgir en la conferència, se’n poden destacar dues: la necessitat d’evitar el presentisme a l’hora de descriure i analitzar la situació de les dones treballadores en el món antic i la urgència, també, d’enfocar la perspectiva de gènere des d’una òptica no simplificadora de la realitat incloent-hi sempre una mirada des de la interseccionalitat.

La valoració global del cicle ha estat molt positiva i ha tingut molt bona rebuda per part dels estudiants, tant del Màster com del Grau. Des dels dos programes s’ha manifestat l’interès a continuar amb aquestes experiències de recerca des de i amb la perspectiva de gènere.

(Visited 29 times, 1 visits today)
Comentaris
Deixa un comentari