10 llibres d’història contemporània — Per Jaume Claret
4 febrer, 2020
¿Estàs buscant una llista de llibres d’història contemporània?
Hem preguntat a Jaume Claret, historiador i professor dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, quins llibres recomanaria d’història contemporània. Una qüestió que vol donar resposta a aquelles persones que els agradaria introduir-se en aquest terreny històric des d’una mirada acadèmica i literària.
Esperem que gaudiu de la selecció de lectures. Seguidament trobareu la llista de llibres d’història contemporània juntament amb una explicació del seu contingut.
Per Jaume Claret, historiador i professor dels
Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC
Fer llistes sempre té un component discrecional i conjuntural. Per això és convenient entendre-les com un punt de partida que, necessàriament, ha de ser matisat pels interessos, coneixements, inquietuds, fílies i fòbies de qui llegeix.
Els títols que segueixen –i sense que l’ordre aventuri cap preferència o gradació— són només deu d’un univers increïblement ric. Si m’ho preguntéssiu demà, la llista de llibres d’història contemporània ja hauria canviat.
10 llibres per introduir-se en l’univers de la Història contemporània
1 — Jürgen Osterhammel, La transformación del mundo. Una historia global del siglo XIX | Crítica, 2015
Tothom somia amb escriure un llibre d’història total que, alhora, sigui llegidor i omnicomprensiu respecte del nostre món actual. Hi ha una llarga llista d’il·lustres noms que han ofert la seva visió (d’Eric J. Hobsbawm a Josep Fontana, passant per C. A. Bayly entre d’altres). L’alemany Osterhammel és un dels darrers i, encara que el subtítol parli del segle XIX, les seves pàgines sobrepassen constantment aquest parèntesi temporal i ens expliquen les arrels i les conseqüències de la modernitat.
2 — Tony Judt, Una historia de Europa desde 1945 | Taurus, 2012
Centrat en el període posterior a la Segona Guerra Mundial, Judt fa un llibre de tesi, una defensa de la multilateralitat i la socialdemocràcia, amb una gran capacitat d’evocació i seducció. Sovint no prou valorat pels seus col·legues, forma part d’aquella estranya estirp d’historiadors amb impacte real i influència popular. En una línia més crítica, també és destacable Una historia radical del mundo de Neil Faulkner.
3 — Jonathan Spence, En busca de la China moderna | Tusquets, 2011
L’eurocentrisme –en les seves diferents concrecions— és encara un llegat difícil de superar –aquesta mateixa llista n’és la mostra—, però no serà per manca de treballs i investigacions que obren la seva mirada a altres cultures i altres enfocaments.
Sens dubte, la Xina és un dels principals focus i, any rere any, s’amplia la quantitat de llibres disponibles (com ara Frank Dikötter o Philip Short). Amb tot, posats a començar, potser millor fer-ho amb un clàssic.
4 — Eduardo Galeano, Las venas abiertas de América Latina | Siglo XXI, 2003
Seguint amb altres territoris al marge d’Occident, Amèrica Llatina sempre ens ha estat tan propera i alhora tan llunyana. Aquesta obra de l’escriptor uruguaià no és estrictament una recerca històrica, però ens permet evidenciar que també des de la literatura és possible aportar coneixement i enriquir la nostra anàlisi de l’època contemporània.
Més acadèmiques són les aproximacions de Leslie Bethell responsable de l’enciclopèdia de Cambridge sobre aquells territoris o treballs més especialitzats com els de John Lynch o de John Elliott.
5 — Peter Frankopan, El corazón del mundo. Una nueva historia universal | Crítica, 2016
Aquí tenim una mirada diferent que fuig tant de l’eurocentrisme com de la nova fascinació per la Xina, per tal de desvetllar la història d’uns territoris i cultures que sovint ni apareixen en els mapes o ho fan únicament com a llocs mítics i mal coneguts.
Obsessionat per fer arribar al gran públic la història d’aquesta part (oblidada) del món, recentment ha completat el seu treball amb un actualíssim Las nuevas rutas de la seda que incorpora els esdeveniments encara presents als diaris.
6 — Svetlana Aleksiévitx, Temps de segona mà. La fi de l’home roig | Raig Verd, 2015
També aquesta és una aportació des de la literatura, a càrrec d’una premi Nobel que construeix un patchwork de veus. Aquesta aproximació és un fascinant entreteixit de testimonis que ens acosta a aquell món soviètic que va repartir-se el món.
Com a la resta de la seva obra, els llibres d’Aleksiévitx són una de les millors portes d’entrada al món de rere el teló d’acer. Sobre mons enfonsats, també resulta una lectura complementària el Año cero. Historia de 1945 d’Ian Buruma.
7 — Karl Schlögel, Terror y utopía. Moscú en 1937 | Acantilado, 2014
A partir d’un estudi de cas, el Moscou de 1937, Schlögel ens ofereix un retrat de 360 graus del món soviètic que, a poc a poc, s’allunyava de la utopia inicial per endinsar-se en l’autoritarisme representat per Stalin. Arran de l’enfonsament de la Unió Soviètica, els investigadors han viscut una nova edat d’or en poder accedir a documentació inèdita que sovint ha modificat moltes de les preconcepcions existents i ens ha permès penetrar en les vides d’unes societats properes però desconegudes.
En aquells anys també es viu l’ascens del nazisme i del feixisme, pels que disposem de llibres excel·lents a càrrec d’historiadors com Ian Kershaw, Laurence Rees, Robert Gellately o Donald Sassoon, entre d’altres.
8 — Orlando Figes, The Europeans. Three Lives and the Making of a Cosmopolitan Culture | Penguin Books, 2020
De propera aparició, aquest llibre ve a consolidar Orlando Figes com un dels grans historiadors contemporanis. A través de tres personatges singulars, es reconstrueix la història cultural de bona part d’Occident, amb especial atenció al sorgiment de l’òpera moderna, a l’estret vincle entre les diferents arts i al fluid intercanvi cultural que feia possible passar de l’Espanya ancorada al passat als grans salons de París o Moscou i als millors escenaris de Nova York o Viena. Amb una mirada més científica però igualment apassionant, també trobem els treballs de Peter Watson o Peter Gay.
9 — Saul Friedländer, El Tercer Reich y los judíos | Galaxia Gutenberg, 2016
Parlar d’història contemporània ens porta en algun moment o altre a parlar dels diferents genocidis patits arreu del món. Entre ells, lògicament l’Holocaust marca una de les pàgines més negres de la història de la Humanitat. La bibliografia sobre camps de concentració és immensa (des del testimonis com Primo Levi o Heda Margolius, fins als treballs d’especialistes com Nikolaus Wachsmann o Laurence Rees), però els dos volums de Saul Friedländer són referencials.
Aquests crims de lesa humanitat tenen lloc sovint sota el paraigües bèl·lic, sigui la Segona Guerra Mundial (vegi’s la Trilogía de la Liberación de Rick Atkinson o les aportacions d’Antony Beevor, Norman Stone, James Holland…), sigui la prèvia Primera Guerra Mundial (Margaret MacMillan…) o conflictes més recents com Vietnam (Max Hastings) o els Balcans (Misha Glenny).
10 — Kim Ghattas, Black Wave. Saudi Arabia, Iran, and the Forty-Year Rivalry That Unraveled Culture, Religion, and Collective Memory in the Middle East | Henry Holt and Co., 2020
Tot just acabat de publicar, la seva autora demostra com la història pot ser útil per entendre fets d’alta complexitat i com la bona història pot, a més, encarar esdeveniments ben recents. En la línia d’altres grans experts del món islàmic com Robert Fisk, Black Wave ens demostra com sota el simplisme de moltes informacions actuals s’amaga una realitat molt més diversa, fortament condicionada per les influències de les grans potències mundials, els recursos econòmics existents i les línies de fractura religioses, culturals, socials i polítiques.
Si t’interessa la història antiga, et proposem aproximar-te a Mary Beard amb aquestes 5 recomanacions d’Òscar Gonzàlez:
