La traducció i la interpretació en l’era de les tecnologies i la IA: reptes, competències i nous perfils professionals

Quins són els reptes de futur de la traducció i la interpretació? Quin impacte té la IA en l’evolució de la professió? Quines competències són les més buscades entre els professionals en el context actual?

El Dr. Antoni Oliver, director del màster de Traducció i Tecnologies de la UOC, i la Dra. Carla Parra, responsable de recerca de RWS Language Weaver i docent de tecnologies de la traducció a la UVic-UCC, han debatut sobre aquestes i altres qüestions en una sessió online sobre tecnologies i traducció organitzada pels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC i moderada pel Dr. Albert Morales, professor dels mateixos Estudis, per commemorar el Dia Internacional de la Traducció el passat 30 de setembre.

Coincidint amb aquesta efemèride, descobreix també els casos reals de dues graduades en Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades (UOC-UVic) per conèixer en primera persona la seva experiència com a estudiants i professionals de la traducció i la interpretació. No et perdis l’article!

L’evolució i adaptació tecnològica, una constant en el món de la traducció

La irrupció de tecnologies com la traducció automàtica i, més recentment, la intel·ligència artificial (IA) generativa ha generat autèntics reptes en molts sectors professionals. El de la traducció, però, compta amb una llarga trajectòria a l’hora d’adaptar-se a les noves tecnologies. Tal com apunten els experts, ha estat un canvi que ha arribat de forma progressiva, ja que la traducció ha experimentat “una evolució tecnològica constant”, explica Antoni Oliver.

Carla Parra coincideix que aquesta adaptació és constant i no afecta només el món de la traducció. “També els professionals de la medicina o el dret veuen com la tecnologia transforma la seva feina,” comenta Parra. La diferència, però, és que els traductors tenen una llarga experiència en l’ús de tecnologies i això els ha proporcionat una resiliència notable per adaptar-se als canvis.

En aquesta línia, Oliver assegura que “la traducció és una professió sòlida que simplement incorpora una eina més i molt més potent per evolucionar la professió”.

Perfils professionals més buscats: entre la traducció i l’enginyeria

La irrupció de la IA en l’àmbit de la traducció ha provocat que apareguin noves sortides professionals com ara en el camp de la creació, preparació, neteja i avaluació de dades, l’avaluació de models i un llarg etcètera. En aquest sentit, un perfil que destaca, però que ja existia, és l’avaluador de motors de traducció automàtica, que combina coneixements de traducció i destreses tècniques en processament del llenguatge. “És un perfil que es troba entre el traductor clàssic i l’enginyer/a i és altament valorat, ja que requereix coneixements tècnics en processament del llenguatge, però també una base sòlida en competències traductològiques”, explica Parra.

En aquest sentit, Oliver assenyala també com els professionals amb interessos informàtics i tecnològics tenen un camp molt ampli per explorar dins del sector de la traducció.

Quines competències són necessàries en el context actual de la professió?

“L’evolució de les tecnologies fa que es necessitin professionals més ben preparats”, apunta Antoni Oliver. I és que els sistemes de traducció automàtica han avançat molt, però això també fa que els errors que cometen siguin més subtils i difícils de detectar. Així doncs, tot i que les eines poden generar un gran volum de traduccions i ser molt eficients, sense un professional ben format “el procés d’automatització serà un desastre segur”, explica l’expert.

En aquest sentit, Carla Parra assegura que “només un traductor o traductora que sàpiga detectar aquests errors i que tingui un coneixement més especialitzat serà capaç de corregir-los”. Si parlem de textos especialitzats traduïts automàticament, encara és més rellevant comptar amb professionals que sàpiguen en què s’han de fixar si es vol comptar amb una traducció de qualitat, assenyala l’experta.

Per tant, la competència traductològica és una de les principals competències que destaquen Parra i Oliver, ja que tal com indiquen, el coneixement de les llengües no és suficient per poder traduir: “Una cosa és conèixer un idioma i una altra és saber traduir” alerten Parra i Oliver.

Per altra banda, la comprensió de les tecnologies resulta clau per complementar aquesta competència traductològica. Així doncs, entendre com s’entrena el model d’un sistema de traducció o les eines amb què es treballen és clau per als traductors. “Els professionals que entenguin les tecnologies i tinguin una molt bona base traductològica seran els que es podran adaptar millor als reptes de futur i al mercat laboral”, explica Parra.

 La formació, clau per als professionals de la traducció

A més de les competències professionals, la formació acadèmica té un rol decisiu per preparar els nous traductors i traductores en el domini de les noves tecnologies. Segons Oliver, el coneixement tècnic és cada vegada més necessari i accessible, i els programes universitaris han d’ensenyar els estudiants a decidir quina tecnologia fer servir en cada situació. “L’objectiu de les universitats en els graus i màsters de traducció ha de ser fer conscients els estudiants que la tecnologia és accessible i que han de conèixer-la molt bé” explica.

En aquesta mateixa línia, Parra apunta que les universitats han començat a integrar més la tecnologia en les assignatures, fet que permet als estudiants adquirir tant les competències traductològiques com les tecnològiques. “Els estudiants necessiten saber com funcionen les eines tecnològiques per aprofitar millor el seu temps i millorar la seva feina”, diu. Aquest enfocament permet als futurs professionals sortir al mercat laboral amb les habilitats necessàries per adaptar-se ràpidament a aquestes demandes.

Aspectes ètics i responsabilitat professional

Més enllà dels reptes tecnològics, també sorgeixen desafiaments ètics que els professionals han de tenir en compte Les tecnologies de traducció automàtica sovint s’entrenen amb grans quantitats de dades obtingudes d’internet, però no sempre es té en compte si aquestes dades tenen drets d’autor o si són d’ús lliure. “És important utilitzar aquestes eines amb responsabilitat i ser transparents sobre el seu ús”, destaca Parra.

A més, Oliver assenyala que deixar-ho tot en l’ús exclusiu de tecnologia pot anar en detriment del coneixement. “Si tota la producció textual es realitza amb IA, el coneixement no creixerà, i la màquina no aprendrà res més del que ja “sap””, alerta. Això demostra que, malgrat els avenços en intel·ligència artificial, el coneixement i la creativitat humana continuen sent essencials.

El futur de la professió: la relació entre els traductors i la IA

Pensant en clau de futur i en la irrupció de la IA, Antoni Oliver i Carla Parra són optimistes amb la relació entre tecnologia i els professionals de la traducció. Tenen clara  la continuïtat del rol imprescindible de les persones en moltes sortides professionals del camp de la traducció. Tal com asseguren, “si només utilitzem les tecnologies, totes les traduccions seran iguals”. En aquest sentit, els professionals seran més necessaris que mai, ja que compten amb habilitats com la creativitat o la capacitat, el coneixement per adaptar-se a les cultures de la llengua d’arribada o fins i tot poder entrenar millor les màquines i els models de traducció automàtica”.

Així doncs, la integració de la IA en el món de la traducció planteja reptes, però amb les competències i la formació necessària s’obren moltes noves oportunitats en el camp professional. Antoni Oliver conclou amb un missatge esperançador per als professionals i l’estudiantat: “Un bon professional de la traducció que compti amb les competències traductològiques i comprengui com funcionen les tecnologies lingüístiques podrà canviar la seva forma de treballar o l’àmbit d’actuació, però mai serà substituït per la IA”.

Pots recuperar la sessió aquí:

L’experiència de l’estudiantat en primera persona

Lídia Ribalta i Aida Ferrer han estudiat el grau de Traducció, Interpretació i Llengües Aplicades de la UOC i la Universitat de Vic. Quina ha estat la seva experiència amb el grau? Com ha sigut el seu recorregut acadèmic? Quina ha estat la seva trajectòria professional i la seva experiència en el mercat laboral?

Lídia Ribalta és traductora especialitzada en l’àmbit jurídic. En aquesta entrevista realitzada per Albert Morales, professor dels Estudis d’Arts i Humanitats, exposa la seva trajectòria i descobrim com ha evolucionat la seva pràctica professional per fer front als canvis del sector.

Aida Ferrer és intèrpret de conferències i està especialitzada en temes de sostenibilitat. En aquesta conversa amb Maria Perramon, coordinadora del màster de Traducció Especialitzada de la Universitat de Vic, descobrim el seu recorregut professional i la seva experiència com a intèrpret al Regne Unit.