Quins museus i exposicions han impactat al professorat d’Arts i Humanitats?

Des de 1977 el 18 de maig és el Dia Internacional dels Museus. Aprofitant aquesta fita hem volgut preguntar al nostre professorat dels estudis d’Arts i Humanitats quins són els seus museus preferits, als que mai es cansarien de tornar, i quines exposicions no han pogut oblidar.

Aquestes són les seves recomanacions!

Si ens fixem en la museografia catalana, el professor Roger Canadell ens porta a Roda de Ter a través de les seves recomanacions. La primera és el Museu Arqueològic de l‘Esquerda on ens avisa, a més, que  el pròxim 22 de maig es presentarà la visita virtual al museu. I en aquest mateix municipi de la comarca de l’Osona també ens parla d’”un projecte ben innovador”. Es tracta de la Casa- Museu Miquel Martí i Pol, en construcció, però ja visitable virtualment mentre es treballa el procés de museïtzació.

Per la seva banda, Diana Roig Sanz, professora de l’ ICREA Research i coordinadora de GlobaLS- Global Literary Studies Research Group, ens fa viatjar a França i ens convida a visitar La Maison Européenne de la Photographie, un lloc al qual “hi anava molt sovint quan vivia a París”. 

Però si aquest any no podem encara viatjar massa lluny, també ens avisa que si estem interessats a conèixer als pintors espanyols dels anys 50 i 60 és molt recomanable visitar el Museo de Arte Abstracto Español de Cuenca, de la Fundación Juan March.

A més, Roig Sanz té grans records de Frieze, la fira d’art contemporani de Londres que ha visitat “un parell de cops” i de l’exposició de Brueghel al Kunst Historisches Museum de Viena, 2018-2019. “Una exposició que m’encanta”, assegura. Així com de l’exposició de retrats de Ticià al Musée du Luxembourg de París. “Una mostra que del 2006 que em va agradar molt”. La professora dels Estudis d’Arts i Humanitats també recorda la retrospectiva de Diane Arbus al Cosmocaixa, també del 2006, ja que “m’agraden molt les exposicions de fotografia i la de la Diane Arbus va ser especialment impactant”. I, per últim, el seu record ens trasllada a Roma, al Palazzo delle Esposizioni, on l’any 2008 va gaudir de l’exposició Bill Viola, visioni interiori.

Per la seva banda, la professora Joana Maria Pujadas Mora ens porta encara una miqueta més lluny i ens fa creuar l’Atlàntic. I és que si trepitgem els Estats Units, ella ens recomana l’Art Institute of Chicago. “Les raons de la meva elecció són diverses. La primera segurament és producte de la nostàlgia. Chicago va ser un dels darrers llocs on vaig viatjar abans que comencés la COVID”. I afegeix: “La segona és que vaig tenir la sort de veure-hi una exposició monogràfica sobre l’obra d’Andy Warhol, un dels meus pintors/artistes favorits”. A més, ens explica que tot i que “Warhol és l’exponent emblemàtic del Pop Art, a l’Art Institute of Chicago també tenen obra de Roy Lichtenstein que fou molt important en el moviment pop i, també, és un dels meus favorits”.

Per últim, seguint el vessant internacional, Glòria Munilla, Professora dels Estudis d’Arts i Humanitats i Directora del màster interuniversitari de la Mediterrània antiga, ens porta de nou a Paris, en aquest cas al Museu del Louvre. “Un espai magnífic, mític, un museu que no et pots acabar en un sol dia; el més espectacular i que recomano fer en visites monogràfiques i, si cal, recomano en una primera visita la col·lecció mesopotàmica i pròxim oriental: és senzillament fascinant; el codi d’Hammurabi, el Gudea de Lagash, els relleus perses…”

També a París, com a exposicions temporals, Munilla ens recomana “qualsevol de les que fa el museu militar de Les Invalides – Museu de l’Armée. Una altra forma d’apropar-nos a la cosa militar, amb magnífiques i molt honestes exposicions temporals; la seva col·lecció és, a més, impressionant”.

I com a recomanació més propera, geogràficament i personalment, la Glòria Munilla ens convida a visitar l’exposició permanent que ha comissariat i desenvolupat, pilotada pels Estudis d’Arts i Humanitats, juntament amb el Gobierno de Navarra, la UNED de Tudela i la Universitat de Barcelona. Es tracta de la Exposición Permanente del Alto de la Cruz (en el castillo de Cortes, Navarra), sobre el “mític i fascinant jaciment i poblat arqueològic del Alto de la Cruz, del I mil·lenni aC. i clau per entendre l’evolució del món indoeuropeu a la península ibèrica, amb una cronologia entre el 1000 i el 300 aC”.

Una altra recomanació propera i personal ens arriba de la mà de la professora Muriel Gómez Pradas, que és una de les comissaries de l’exposició que hi ha actualment a la Fundació Joan Miró Miró-ADLAN. Un arxiu de la modernitat (1932-1936) i que es pot veure fins al 4 de juliol.

Gómez Pradas comparteix que a través d’aquesta mostra es poden “descobrir noves facetes de Joan Miró, un Joan Miró com un veritable mediador cultural, creant i organitzant espais de confluència entre artistes nacionals i internacionals, entre narratives expositives, entre contextos diversos, però amb un interès comú: l’art modern, el nou art”.
A més, cal destacar que “el més valuós d’aquest muntatge és que, un cop tanqui l’exposició, els documents de l’arxiu ADLAN seran accessibles a tothom a través del web del COAC“.