Sophie McBride: “Les noves tecnologies ofereixen possibilitats il·limitades per a la retroalimentació en l’ensenyament de llengües”

La lingüista britànica Sophie McBride està desitjant aprendre català després d’haver-se incorporat fa poc a l’equip dels Estudis d’Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). La seva trajectòria acadèmica s’ha orientat en l’adquisició de segones llengües i la retroalimentació correctiva escrita, i ha contribuït significativament en l’àmbit de la lingüística aplicada. És graduada en Filologia Anglesa i doctora en Lingüística Aplicada per la Universitat de Múrcia, on va gaudir d’una beca FPI (MINECO). La seva tesi es va centrar en els efectes del processament de la retroalimentació correctiva escrita en entorns digitals i tradicionals.

Les seves línies de recerca principals inclouen l’escriptura com a eina per a l’adquisició de segones llengües i el processament de retroalimentació correctiva escrita (RCE). Ha presentat els seus treballs en conferències internacionals com AAAL, SLRF i EuroSLA. A més, ha publicat en un volum editat sobre mètodes de recerca (McBride & Manchón, 2023) i en un número especial sobre diferències individuals en Estudis d’Adquisició de Segones Llengües (Manchón, McBride, Mellado i Vasylets, 2023). Actualment, participa en el projecte “Escriptura monomodal i multimodal en segones llengües: Efectes en variables individuals i relacionades amb la tasca en processos i productes d’escriptura”.

En aquesta entrevista, Sophie comparteix els seus objectius i reptes en aquesta nova etapa a la UOC, la seva visió sobre l’ensenyament de llengües en entorns digitals i com espera que li vagi la fase que ara enceta en la seva carrera.

Com afrontes aquesta nova etapa a la UOC?

La veritat és que l’afronto amb moltíssima il·lusió. Poder formar part d’una institució tan reconeguda com la UOC m’enorgulleix molt. Aquesta nova etapa m’aporta molta estabilitat i això em permetrà desenvolupar-me com a investigadora, i crec que m’obrirà moltes portes a la col·laboració amb altres membres de la comunitat UOC. Ara com ara, puc dir que les meves primeres interaccions amb l’equip acadèmic han estat immillorables. M’han rebut amb molt d’afecte i suport i la meva intenció és poder establir una relació enriquidora tant amb l’equip acadèmic com amb els meus estudiants.

També estic entusiasmada, com a experta en l’adquisició de llengües, per l’oportunitat d’aprendre català. He començat el curs amb moltes ganes i il·lusió de tornar a ser alumna!

Com vas descobrir el teu interès pel bilingüisme i per què vas decidir dedicar-t’hi?

Vaig néixer a Leeds, Anglaterra, però amb 11 anys em vaig mudar a Espanya. Per tant, vaig viure en primera persona el procés d’adquirir una segona llengua des de zero i, encara que al principi va ser força aterridor, a poc a poc vaig començar a enamorar-me del llenguatge i de les seves particularitats. Quan vaig estudiar la carrera de Filologia Anglesa vaig tenir la sort immensa de conèixer dues professores que han estat les meves mentores durant el desenvolupament de la meva carrera com a investigadora, Rosa María Manchón i Lourdes Cerezo, i, gràcies a elles, vaig poder aprendre tot el que sé sobre els processos d’adquisició d’una segona llengua que jo mateixa havia experimentat.

Quines diferències hi ha en l’ús de la retroalimentació correctiva escrita en entorns digitals i tradicionals?

Principalment, les diferències rauen en les possibilitats que ens ofereix l’entorn digital quant a tipus de retroalimentació. Amb les noves tecnologies, ara podem proporcionar aquesta retroalimentació de moltes maneres diferents, combinant retroalimentació escrita amb oral, per vídeo o per àudio, i fins i tot integrant l’ús de la intel·ligència artificial. Pel que fa a les implicacions, es continuen investigant els possibles efectes que pugui tenir un entorn digital en la provisió de retroalimentació i el seu efecte consegüent en l’aprenentatge de l’alumnat, però els resultats fins ara són bastant positius.

Actualment, formes part d’un projecte de recerca sobre escriptura monomodal i multimodal en segones llengües. Pots donar-me’n més detalls?

Sí, aquest projecte se centra en la recerca de l’escriptura i la retroalimentació, comparant enfocaments monomodals i multimodals. Ens permetrà explorar nous mètodes de proporcionar retroalimentació a l’alumnat, combinant comentaris escrits amb elements com ara vídeo, àudio o enregistrament de pantalla. El propòsit d’aquest projecte és entendre més bé l’impacte de la multimodalitat tant en els processos d’escriptura com en el producte final, i, en última instància, en el procés de l’adquisició d’una segona llengua.

Quins objectius t’has proposat en aquesta nova etapa a la UOC?

M’he proposat continuar desenvolupant-me com a investigadora, però també com a docent. Vull aprofitar el context i la trajectòria de la UOC com a institució pionera en l’entorn digital per concentrar la meva recerca empírica en aquest àmbit, aplicant-lo en la pedagogia de la UOC. M’agradaria molt poder extrapolar els resultats que he anat obtenint de la meva recerca per millorar les aules que dirigeixo.

Quins desafiaments presenta l’adaptació de la teva docència de llengües a un entorn en línia?

Estic treballant principalment al Centre d’Idiomes Moderns de la UOC i considero que he tingut molta sort de compartir docència amb professionals amb una àmplia trajectòria en l’ensenyament a distància. Això es reflecteix en algunes de les eines que fan servir per als cursos d’idiomes, com el TandemMOOC, una aplicació dissenyada per a la pràctica de l’expressió oral. Poder disposar d’eines tan efectives ha fet que la meva adaptació a l’entorn digital hagi estat molt més fluida i assequible.

Quins són els principals reptes que has observat en l’estudiantat de llengües en vista de les noves tecnologies?

Crec que ens trobem en una situació d’incertesa absoluta respecte a l’ús i els criteris de les noves tecnologies. L’impacte de la intel·ligència artificial en l’ensenyament de llengües representa un esdeveniment binari en tota regla. D’una banda, la manca de pensament crític i la possibilitat d’errar i originar processos iteratius de retorn impactarà moltíssim en l’estudiantat de llengües. De l’altra, com a docents ens trobem davant un escenari completament desconegut. Crec que si no atenem amb urgència aquesta situació, aprofitant l’experiència de la comunitat acadèmica, perdrem l’oportunitat de forjar les bases d’una relació sana i enriquidora amb aquestes noves tecnologies.

Com és el teu dia a dia com a docent i investigadora?

La dualitat que representen totes dues facetes és una cosa que sempre m’ha fascinat. De fet, la possibilitat d’enfrontar-me a reptes diversos m’apassiona. L’activitat com a docent i investigadora justament em proporciona un entorn dinàmic i flexible, no hi ha dos dies que siguin iguals. A més, em captiva la possibilitat que m’ofereix aquesta feina de viatjar i de relacionar-me i intercanviar idees amb una comunitat internacional d’investigadors i docents.

Quin consell donaries a l’estudiantat que està començant la seva carrera en les teves disciplines?

Sempre he aconsellat al meu alumnat de lingüística que el món és tan immens i hi ha tantes possibilitats dins d’una destresa que no haurien de tancar mai les portes a cap oportunitat. El que és bonic de la lingüística és que hi ha moltíssimes sortides professionals fora de les més conegudes (com l’ensenyament de llengües o l’edició de textos, per exemple). Convido el meu estudiantat a reflexionar sobre el futur i intentar pensar com podrien aplicar els seus coneixements lingüístics als reptes als quals s’enfrontaran i crec que les possibilitats són il·limitades. Tinc exalumnes que han continuat els seus estudis en l’àmbit de la lingüística forense, lingüística computacional… De fet, hi ha un llibre meravellós de la doctora Sheila Queralt Estévez, Lingüistas de hoy, que sempre recomano als meus alumnes perquè s’inspirin a l’hora de decidir el seu futur en l’àmbit de la lingüística.