Raquel Casas i Lídia Gàzquez: “La literatura pot ajudar-nos a comprendre millor què ens està passant com a éssers humans”

Amb LiteraCura’t, Raquel Casas i Lídia Gázquez han volgut crear molt més que un pòdcast: han construït un refugi de paraules que curen, converses que abracen i llibres que obren finestres al benestar emocional d’infants i joves. Guardonades amb el 24è Premi Lletra, convocat per la Fundació Prudenci Bertrana i la UOC, aquestes dues professores i activistes han bolcat la seva passió i experiència en aquest projecte digital en català de píndoles literàries que aposta per la proximitat, la divulgació i el poder transformador de la literatura. Les entrevistem per conèixer com ha nascut LiteraCura’t, el paper del Premi Lletra en l’impuls del projecte, els reptes del present i del futur i de com la literatura pot ser una eina real de canvi i acompanyament.

Com neix el projecte de LiteraCura’t?

Ens venia molt de gust encetar un pòdcast enfocat més en el públic més jove, en els seus gustos i preocupacions, ja que no tenen gaires ocasions per ser protagonistes, ni ells ni les seves inquietuds. Com que el format ja el tenim ben apamat, vam estar pensant quins elements ens encaixaven amb la premissa de la convocatòria del Premi Lletra de l’any passat. I així és com van arribar les píndoles i les entrevistes.

Parleu del poder transformador de la literatura. Quina creieu que és la relació entre la literatura i el benestar emocional i quins beneficis poden tenir els llibres, especialment en infants i joves?

La literatura –com qualsevol forma d’art– té un poder transformador, ja que el valor de les històries, les experiències dels personatges i la seva càrrega simbòlica, sigui en narrativa, teatre o poesia, poden fer-nos arribar a comprendre millor què ens està passant com a éssers humans. I aquest fet és encara molt més intens durant els nostres anys d’infantesa i adolescència, en què comencem a viure, a estar en contacte amb el món i a sentir i comprendre. Els llibres ens donen claus, ens obren portes i ens fan de mirall. La connexió i empatia que es produeix durant la lectura entre qualsevol lector i la història o el poema funciona com un procés alquímic de transformació emocional amb beneficis com l’acompanyament, el consol, l’empatia, el coratge o la superació d’algunes pors, per exemple.

Quines emocions o processos us agradaria ajudar a gestionar o transitar a través del vostre pòdcast?

Ens encantaria que els infants i joves, a través de LiteraCura’t i en aquells llibres que llegim o que ens recomanen les persones entrevistades, trobessin un refugi i una abraçada per als moments difícils; soledat, dol, desamor, ràbia…

Literacura’t no és el primer pòdcast que impulseu. GeMMinades és un altre videopòdcast de literatura catalana de proximitat que ha rebut també el Premi a millor projecte multimèdia en el marc dels Premis de Comunicació Local de la Diputació de Barcelona. Parleu-nos una mica de la vostra trajectòria i com heu arribat fins aquí.

L’any 2022 vam engegar geMMinades amb el lema “Literatura catalana de proximitat”. Totes dues som activistes de la literatura i a més de les nostres pròpies obres, dels nostres llibres, volíem fer alguna cosa més. I d’aquí va sorgir geMMinades, un projecte audiovisual on treballem la literatura a través de videopoemes i d’entrevistes. L’objectiu és donar veu i visibilitat a la literatura en llengua catalana, als autors i autores, i a tots els agents implicats.

Què us va seguir motivant per escollir el format digital per desenvolupar el projecte de LiteraCura’t?

Quan vam rebre el Premi Lletra ja portàvem gairebé 2 anys amb el projecte de geMMinades en marxa. Així que l’experiència ens va animar a seguir amb la mateixa idea, però dirigida a un públic jove i infantil i amb la meta de divulgar literatura infantil i juvenil per a millorar la salut emocional d’aquest públic. Teníem claríssim el que volíem fer i com fer-ho! 

Com veieu la situació actual de la literatura en català a Internet? De quina manera creieu que pot ajudar el vostre projecte a fomentar-la?

És evident que la llengua castellana domina i predomina, tant a internet com a les interaccions quotidianes. En els darrers anys el retrocés de la llengua catalana a internet i a tot arreu és evident i és una desgràcia. El nostre projecte –i qualsevol altre que creï contingut de qualitat en llengua catalana– és una victòria. Cal animar la gent a utilitzar a tot arreu i sempre el català.

Les dues sou professores de llengua i literatura. Us agradaria aplicar el projecte a l’aula? Com creieu que podria ajudar a l’alumnat?

Ara que tenim la maleta audiovisual seria molt més fàcil. Ja fa temps que treballem amb nous formats i llenguatge audiovisual, amb pòdcasts o booktrailers, per exemple, com a activitats aplicades a llengua i literatura amb l’alumnat. I és cert que ara estem fent moltes descobertes, trobant llibres interessantíssims i tot això podem anar incorporant-ho a poc a poc a les aules. LiteraCura’t ens permet parlar amb alumnes, psicopedagogs, escriptors, bibliotecaris, etc. Estem fent un bon recull de contingut i saviesa que val or!

La qüestió de la proximitat és un tema que també veiem present a Literacura’t a través dels convidats i convidades. Per què ho considereu rellevant a l’hora d’escollir-los?

En primer lloc, perquè tenim gent molt potent a la vora, no hi poden faltar. En segon lloc, cal tenir en compte els professionals de proximitat i estar-ne orgullosos. Sovint els de casa són els grans oblidats i busquem fora perquè ens sembla millor, però no és així.

L’abordatge de la millora del benestar emocional d’infants i joves a través de la literatura en català també us ha dut a guanyar el 24è Premi Lletra que convoca la Fundació Prudenci Bertrana i la UOC, en el marc dels Premis Literaris de Girona. Què representa per a vosaltres haver rebut aquesta distinció?

Per a nosaltres és un orgull haver rebut el premi. Primer perquè és una aposta clara pel nostre projecte i després perquè l’ha fet possible. Sense el premi, LiteraCura’t no existiria. És molt interessant que existeixin premis a projectes. Sovint, tenim moltes idees, però ens trobem que no tenim pressupost o no tenim un suport d’especialistes. El Premi Lletra ajuda a fer realitat idees que potser només quedarien en un somni. Nosaltres l’hem pogut tirar endavant!

El premi, a part d’una aportació econòmica, també inclou una residència digital a la UOC amb els professors dels Estudis d’Arts i Humanitats, Narcís Figueras i Maria Lacueva. De quina manera us està ajudant a treballar en el desenvolupament del projecte?

Les trobades ens ajuden a mantenir un bon ritme de treball i una constància, podem anar marcant-nos objectius a mesura que avancem. D’altra banda, els experts i expertes de la UOC ens ajuden a l’hora d’aportar idees, aconseguir contactes i promocionar el projecte que ja hem començat.

Quines dificultats o reptes us heu trobat al llarg del procés de creació del pòdcast, i com els heu superat?

El primer repte va ser trobar un mitjà que s’interessés per dur-lo a la pràctica. Canal Blau, la televisió de la nostra comarca, ens va dir que sí de seguida. Per altra banda, aconseguir que les persones que volem entrevistar s’acostin fins als estudis de gravació no sempre és fàcil o possible. Les agendes, els compromisos o la distància no sempre es poden ajustar.

Com us imagineu el projecte a mitjà o llarg termini?

De moment, creiem que estem fent un arxiu d’entrevistes amb gent potentíssima que ens està donant idees i està compartint coneixement i recomanacions interessantíssimes. És fantàstic veure la quantitat de professionals de diferents sectors, no només el literari o el de l’ensenyament, que remen en una mateixa direcció en la promoció de la lectura i la salut emocional dels nostres joves i infants. Seria genial que es pogués seguir tirant endavant, amb més recursos i amb una incidència cada cop més pròxima al nostre públic i més notorietat: arribar a les escoles i per què no, als mitjans generalistes.

Per últim, quin consell donaríeu a altres creadors o creadores que volen fer realitat projectes en l’àmbit digital i educatiu en català?

Nosaltres els animem a engegar-los amb els recursos de què disposin i també buscar si hi ha cap premi com el Lletra on encaixi la proposta. Nosaltres piquem molta pedra posant-hi hores i passió. Però que cerquin recursos, premis, canals i suports que els ajudin a tirar endavant.

Recomanaríeu que es presentessin al 25è Premi Lletra?

Absolutament! Un premi com aquest no el trobaran.