Ares Llop: “Hem de lligar la recerca amb la realitat de les aules”

Ares Llop Naya, Doctora en Lingüística per la UAB amb una tesi sobre la variació sintàctica en el contínuum romànic pirinenc, s’incorpora com a nova professora dels Estudis d’Arts i Humanitats a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Amb una trajectòria acadèmica destacada, la seva tesi Perspectives diacròniques sobre la variació microsintàctica sincrònica va ser guardonada amb el Premi Internacional de Recerca en Filologia Catalana Joan Solà (2020). El 2020 va rebre la Batista i Roca Fellowship, una beca postdoctoral al Fitzwilliam College de la Universitat de Cambridge, on va dur a terme la seva recerca sobre l’ensenyament del català com a llengua addicional per a parlants multilingües. Al mateix temps, impartia docència de català en el marc dels lectorats de l’Institut Ramon Llull a l’exterior.

Llop ha estat també docent a la Universitat de Cardiff, a la Universitat de Barcelona, professora visitant a la Universitat de Montreal i docent col·laboradora del màster de Formació del Professorat de la UOC. Va estudiar el màster d’Estudis Avançats en Llengua i Literatura Catalanes, el Màster de Formació del Professorat i el Màster d’Ensenyament de català com a llengua primera i segona. És autora de materials didàctics per a l’ensenyament del català com a llengua primera i addicional.

En aquesta entrevista coneixerem la seva trajectòria, els seus projectes de recerca i els objectius que es planteja en aquesta nova etapa a la UOC.

Com encares aquesta nova etapa com a professora dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC?

Començo aquesta nova etapa amb il·lusió i compromís, treballant en un àmbit que m’apassiona: l’ensenyament de la llengua i la literatura, el català com a llengua addicional i la formació de formadors. Soc molt conscient dels reptes que afecten la meva disciplina, especialment en l’ús del català. Hem de dotar els docents d’eines i estratègies per fer accessible la llengua als nous parlants. Alhora, hem de saber donar resposta formativa a les noves habilitats que han de desenvolupar els futurs professionals tant del grau de Llengua i Literatura Catalanes com del màster de Formació del Professorat.

Com va sorgir la idea de fer una tesi sobre la variació sintàctica en el contínuum romànic pirinenc?

 La idea va sorgir de l’interès per veure i entendre com canvia la llengua en l’espai i en el temps, és a dir, geogràficament i en la diacronia, observant els lligams, coincidències i divergències entre variants lingüístiques (sovint inexplorades) de les varietats del català i del contínuum romànic. Concretament, l’objectiu era mostrar com tenir en compte aquestes dades ens pot ajudar a copsar millor el funcionament del conjunt de les llengües naturals.

Què t’ha portat a especialitzar-te, darrerament, en l’adquisició del català com a llengua addicional?

Els meus interessos de recerca més recents neixen de la voluntat de connectar la meva especialització acadèmica amb la realitat de les aules i aportar alguna cosa útil a la pràctica docent. Fent de docent de català com a llengua addicional aquí i a l’exterior, m’he adonat que em fascina observar com s’adquireix una llengua i reflexionar sobre allò que sabem i el que encara desconeixem per després fer aportacions que ajudin a millorar la pràctica docent. M’identifico i m’apassiona l’estudi de la meva llengua, i crec que projectar el català en els debats globals d’adquisició i ensenyament de llengües és important i em permet intentar contribuir a la salut i força de la meva llengua tant amb un impacte local com internacional.

Quins reptes creus que existeixen avui dia en l’ensenyament del català a parlants multilingües?

Hem de ser conscients que els alumnes multilingües són la majoria a les aules de català i, per tant, integrar aquesta realitat en la manera com estudiem i com ensenyem les llengües és crucial per enfocar la nostra tasca. Cal incorporar aquests perfils multilingües a la recerca i anar més enllà dels perfils homogenis en què solem basar els estudis per entendre millor com interaccionen les llengües en els cervells dels parlants i, així, millorar els processos d’ensenyament del català. Alhora, és fonamental que facilitem que els docents coneguin com funcionen els processos d’adquisició lingüística en els nostres aprenents i que això els permeti incorporar dinàmiques d’aula més inclusives i més enriquidores. Els materials didàctics, pel seu impacte clau en l’ensenyament, també han d’integrar aquesta coexistència de llengües a l’aula.

Com creus que la investigació pot transformar l’ensenyament del català?

Crec que cal fomentar més iniciatives per relacionar la teoria o la recerca en adquisició de llengües i la pràctica docent. Hem de lligar encara més la recerca en adquisició i ensenyament del català amb la realitat d’aules amb perfils de parlants que encara no hem tingut prou en compte. Per això, necessitem punts de trobada on els investigadors puguin escoltar i treballar amb els que trepitgen l’aula. Crear un diàleg efectiu entre docents, investigadors, els legisladors educatius i, fins i tot, el sector editorial ens permet inserir-nos orgànicament a l’aula i comprendre millor què passa quan s’ensenya una llengua i com hi podem contribuir des de la recerca.

Quines són línies de recerca que et planteges per a aquesta nova etapa a la UOC?

La meva intenció és continuar amb projectes que segueixin tot el cicle i la mentalitat col·laborativa que esmentava abans: des de l’estudi de l’adquisició lingüística fins a la realitat de l’ensenyament a les aules i els llibres de text, per avaluar si les nostres propostes ajuden a millorar l’aprenentatge en entorns i amb perfils diversos. He treballat amb companys d’Oxford i King’s College London sobre l’adquisició de la negació, fent propostes d’adaptació dels currículums i dels materials per facilitar aquest aprenentatge i seguirem treballant en projectes relacionats. També estic investigant amb en Llorenç Comajoan-Colomé l’adquisició dels temps de passat i com desenvolupar pràctiques docents més efectives per facilitar l’aprenentatge. Vull ampliar aquesta recerca a altres temps i modes verbals. De ben segur que la integració en els grups de recerca dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC serà una gran oportunitat per seguir ampliant aquestes vies de recerca.

Què aportarà a la UOC la teva experiència a institucions com les universitats de Cambridge i Cardiff?

Crec molt en el diàleg entre persones d’una mateixa disciplina, encara que treballin amb llengües diferents. A Cambridge i Cardiff he establert contactes amb investigadors interessats a compartir coneixements per aplicar-los al català, i vull mantenir aquests lligams per seguir creixent junts. A més, aquesta experiència prèvia m’ha fet evolucionar com a docent d’aules amb una gran diversitat lingüística i com investigadora amb els ulls oberts a la realitat; m’ha fet molt més conscient dels reptes i biaixos del meu camp i m’ha donat coneixements per liderar recerques pròpies i en col·laboració, que espero que tinguin un impacte positiu als estudis i contribucions de la UOC.

Què és el que més t’agrada del procés creatiu de desenvolupar materials didàctics?

És un procés exigent i complex, però molt gratificant. M’agrada molt la dimensió del treball en equip que requereix. Jo he après molt d’aquest ofici gràcies a persones com l’Albert Vilagrasa (coordinador de la col·leció A punt. Curs de català, PAMSA), decidint què i com cal incloure-ho en cada unitat; com incorporar els bagatges culturals i lingüístics dels aprenents; com proporcionar espais de reflexió en grup sobre l’ús de la llengua, etc. Al capdavall, es tracta de traçar un camí que porti de les nocions teòriques a l’ús pràctic i real de la llengua. Crec fermament que els materials didàctics poden tenir un paper transformador en la manera com ensenyem les llengües.

Quin paper creus que han de tenir les noves tecnologies en l’ensenyament de llengües?

La tecnologia és un ingredient més de la nostra realitat en tots els àmbits, inclòs l’ensenyament de llengües, però és essencial que els docents reflexionin sobre el perquè i el “per a què” de cada eina emprada. L’ús de la tecnologia per a l’ensenyament no hauria de ser un simple afegit, sinó una ajuda real al procés d’aprenentatge. Com a docents, hem de saber detectar la solidesa dels fonaments teòrics o principis pedagògics que s’amaguen (o no!) darrere segons quines aplicacions, per exemple. Cal tenir una visió positiva i receptiva de la tecnologia, però des d’una actitud crítica i proactiva.

Finalment, quins són els teus objectius a curt i llarg termini a la UOC?

A curt termini, vull familiaritzar-me amb el funcionament pioner, referent i de mandat públic de la UOC, per fer-hi aportacions, des d’una vocació de servei, que connectin el coneixement acadèmic amb propostes didàctiques concretes d’escala local i global. A llarg termini, voldria desenvolupar projectes més consolidats que abordin els reptes quant al foment de l’ús de la llengua i a la formació d’uns docents tant amb un domini sòlid i aprofundit de la matèria com de les estratègies pedagògiques per transmetre aquest coneixement.