Els orígens de la filosofia: viatge als fonaments del pensament humà

La filosofia, una paraula que etimològicament es defineix com l’amor per la saviesa, té uns orígens fascinants que remeten a reflexionar sobre les primeres preguntes que els éssers humans es van fer sobre la seva existència i el món que els envoltava. Aquest va ser el tema central del webinar “Els orígens de la filosofia”, presentat per Manel Jiménez-Morales, vicerector d’Aliances, Comunitat i Cultura de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), i impartit per Joan Campàs, historiador i professor emèrit de la UOC, i Marina Garcés, filòsofa i professora dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC.

La filosofia neix a Grècia perquè sorgeix d’un context específic: la desaparició de les monarquies micèniques i la creació de les polis. Segons Campàs, aquest canvi social va transformar la manera com els humans entenien el món. La veritat, que fins aleshores era dictada per reis o sacerdots, va passar a ser de domini públic. “La veritat, a partir d’aleshores, ja no s’imposa; es discuteix, es debat”, remarca Campàs. Així, la paraula, el logos, es va convertir en l’eina per estructurar les noves formes de convivència i governança que el poble es va procurar.

Aquesta transició cap a un nou escenari va venir marcada també per la desaparició de les castes sacerdotals i la pèrdua de les escriptures micèniques. “L’escriptura, que havia nascut per portar la comptabilitat dels palaus, ara serveix per posar en comú el coneixement”, segons l’historiador. Aquest moment de ruptura va suposar l’inici del camí cap a una societat més igualitària, on el poder i el saber es discutien a l’àgora.

“Com del conflicte pot néixer un ordre? Per tres aspectes: secularització, racionalització i democratització”, afegeix Campàs, que destaca el paper de la filosofia com a fonament de les bases de la democràcia.

Trobades, intercanvis i diàlegs, les arrels de la filosofia

Però, segons Marina Garcés, la filosofia no es pot entendre com un fenomen exclusivament grec, sinó que es constitueix com un procés de trobades i intercanvis entre cultures i persones, “una dinàmica de gent que es troba i discuteix”. Amb referències a pensadors com Gilles Deleuze i Félix Guattari, Garcés sosté que “els filòsofs són estrangers, però la filosofia és grega”, el que reflecteix que, tot i néixer en un context específic, la filosofia ha estat sempre un espai obert al debat i la diversitat, caracteritzat per tres aspectes clau: “Sociabilitat, amistat i conversa”. Aquestes dinàmiques, segons ella, van ser clau per al desenvolupament del pensament filosòfic. Però no sempre va ser acceptat. “El pare de la filosofia –Sòcrates– va ser condemnat a mort per les seves idees; no tot és benvingut”, matisa.

La filosofia com a pràctica vital

Quina és la relació entre el pensament filosòfic i la vida quotidiana? La filosofia no és només un conjunt d’idees abstractes; és una manera de viure i d’entendre el món, un enfocament pràctic evident des de les primeres reflexions filosòfiques, que buscaven resoldre problemes reals i construir una societat més justa. Per a Garcés, “pensar és també un exercici, un procés que implica acció i compromís”. Amb una referència al filòsof francès Pierre Hadot, per explicar com els antics pensadors combinaven el discurs teòric amb una manera de viure coherent amb els seus principis, la filòsofa destaca que aquesta disciplina del coneixement humà és inseparable de la pràctica: sense exercici, “la filosofia no respira”.

Segons Campàs, a l’àgora, la paraula no només servia per debatre, sinó per construir nous models socials basats en la participació i la igualtat, el que demostra la seva vàlua com a eina política i de cohesió social. Aquesta dimensió pràctica i transformadora de la filosofia és, per l’historiador, un dels llegats més importants.

L’oblit de la dona i el pensament no occidental en la filosofia canònica

Garcés alerta de l’oblit de les figures femenines en la història de la filosofia que encara s’ensenya i denuncia l’absència de perspectives no occidentals. I, com a exemples, els de Diòtima de Mantinea, esmentada per Plató com a mestra de Sòcrates, i la italiana Adriana Cavarero, amb la seva relectura de figures femenines en la filosofia antiga, cosa que demostra que moltes d’aquestes veus han estat silenciades o reinterpretades des d’una perspectiva patriarcal. En aquest sentit, la filòsofa fa una crida a mantenir viu l’esperit crític i a qüestionar les narratives dominants.

La cerca de la veritat com a procés

Campàs destaca el concepte d’alétheia, que en grec significa “desvetllament” i deriva d’un verb que vol dir “estar amagat”. Per als primers filòsofs, la veritat no era un absolut, sinó un procés de descoberta constant. “La veritat no és el que es veu, sinó el que es busca. És un procés, una recerca que implica treure els vels que impedeixen veure-hi clar”, afirma. Segons el professor, aquest concepte continua sent rellevant avui dia.

Una crida a l’acció

El webinar, a banda d’abordar els orígens històrics de la filosofia, va reflexionar sobre la seva rellevància en el món actual. Tant Campàs com Garcés van coincidir que la filosofia és més necessària que mai per afrontar els reptes globals. “La filosofia ens ensenya a veure, reflexionar, conceptualitzar i actuar”, segons el catedràtic emèrit, subratllant que aquesta successió de virtuts resulta essencial per a la transformació social.

Un viatge que encara perdura

El viatge als orígens de la filosofia mostra una disciplina del coneixement humà que ha estat sempre una de les millors respostes als desafiaments de cada temps. Els primers filòsofs buscaven entendre el món, i també canviar-lo. El debat, la reflexió i l’acció van establir les bases d’una manera de pensar i actuar.

“La filosofia és història feta conceptes”, sosté el professor Campàs, en record del seu mestre Emilio Lledó, que amb aquesta frase prestigia una disciplina que connecta el passat amb el present per construir un futur més just i equitatiu. “Mentre hi hagi història, mentre hi hagi algú que observi, pensi, conceptualitzi i actua, hi haurà filosofia”, hi afegeix. El webinar va ser una invitació a recuperar aquest esperit, el primigeni, i a utilitzar la filosofia com una brúixola per navegar pels desafiaments creixents del món contemporani.