Begonya Enguix: “El que està passant amb els populismes d’extrema dreta és un bon exemple de com hi ha formes de fer patriarcals on el privilegi es creu natural i, per tant, inamovible”

Entrevista a Begonya Enguix, professora dels Estudis d’Arts i Humanitats. Directora del programa del grau interuniversitari d’Antropologia i Evolució Humana. Coordinadora del grup de recerca MEDUSA-Gèneres en Transició. Masculinitats, Afectes, Cossos i Tecnociència de la UOC. Amb motiu de la celebració de la nova edició de Men in Movement

Entre el 29 de setembre i l’1 d’octubre se celebra, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, la cinquena edició de la conferència internacional Men in Movement, que enguany porta per títol “Masculinitats i Futurs Viables”.

Fòrum més que consolidat en favor del diàleg i el debat sobre el present i l’evolució de les masculinitats a partir d’àmbits d’especialització ben diversos, punt de trobada entre l’acadèmia i l’activisme compromès amb la viabilitat de la societat en què vivim i, molt particularment, amb la justícia de gènere, la cita té en l’antropòloga, professora de la UOC i investigadora Begonya Enguix a una de les seves organitzadores i ponents.

Experta mundial en masculinitats, àrea d’estudi en la que es troba immersa des dels anys 90, en aquesta entrevista reflexiona sobre el moment actual en què es troba la diversitat de gèneres i ens avança els plats forts de la trobada.

Què la porta a estudiar antropologia i més endavant a especialitzar-te en temes d’ identitat i gènere?

La pregunta de la diversitat i multiplicitat humanes em sembla una qüestió fonamental per la vida i pel coneixement, és a dir, saber que, com espècie, som diversos i múltiples, tant en un sentit transhistòric com transcultural. Vaig començar a estudiar en un moment en que el país havia fet la transició a una democràcia i existien moltes formes alternatives de ser i estar, ambients en els que tenia força contactes i que despertaven la meva curiositat.

Quines són les prioritats del grup d’investigació MEDUSA?

Fer recerca en el camp del gènere en relació amb el cos, els afectes i la tecnociència, Parlem d’una recerca orgànica i dinàmica des de la indagació teòrica que ens ajudi a comprendre la complexitat del món en el qual vivim. L’altre dia sentia algú dir: “El camí més ràpid per no solucionar un problema és abordar-ho com si fos simple”. Estem enfocades sobretot en qüestions relacionades amb la masculinitat i fem I+D sobre posthumanisme, explorant les aportacions que les epistemologies posthumanistes poden fer a l’antropologia. El posthumanisme com a marc epistemològic postantropocèntric, feminista, holístic i complex suposa un angle d’incidència que ens ha dotat molt de múscul.

Què entenem per “noves masculinitats”?

Per damunt de tot, aquelles masculinitats que es basen en models alternatius a aquelles masculinitats tradicionals i/o tòxiques (perquè no crec jo que siguin sinònims), les quals fan de la cura i la igualtat uns valors importants, donant-li l’esquena a l’agressivitat, la violència, el poder, la subordinació i el privilegi. Jo soc molt crítica amb l’etiqueta “nova masculinitat”, una perquè no és nova, és a dir, diferents formes de viure la masculinitat han existit sempre a totes les cultures. I tampoc m’agrada perquè sembla que, quan trobem una cosa nova, es desplaça l’antiga o la vella. Jo aposto per masculinitats “alternatives” o “plurals”, les quals no han desplaçat les antigues formes de masculinitat supremacista. El que està passant amb els populismes d’extrema dreta és un bon exemple de com hi ha formes de fer patriarcals on el privilegi es creu natural i, per tant, inamovible.

Per on cal començar de cara a revertir la masculinitat tòxica?

Per mi òbviament comença mostrant que no hi ha res de natural en la subordinació de les dones als homes, que els homes -pel simple fet de ser homes- no tenen drets adquirits. Per tant, formació, educació i informació.

El feminisme sembla haver-se fet fort en els últims anys però encara és infreqüent sentir els homes declarar-se “feministes” i veure’ls implicats massivament en la seva causa. Les esperances de canvi són doncs depositades sobre tot en les generacions més joves?

Per un home és molt més fàcil declarar-se anti feminista que feminista. La segona etiqueta el posiciona en un lloc en el qual no tots volen ser. També els hi resulta més còmode definir-se com igualitaris que com a feministes.

Més esperança de canvi en les generacions joves? No crec que aquesta sigui una qüestió generacional, en les generacions més joves trobem les mateixes problemàtiques que en les generacions més grans, fa anys que es va detectant un repunt del masclisme entre els i les adolescents. Cal una tasca de formació en formes alternatives de relacionar-se entre els diferents gèneres.

En quin punt de la lluita per la igualtat de drets i la justícia social en general per qualsevol identitat sexual podem dir que ens trobem a Espanya?

Crec que som en un moment particularment delicat on, per un cantó, es donen per assumides moltes llibertats guanyades quan el cert és que moltes de les nostres poblacions no gaudeixen de drets reals ni d’igualtat (parlem, per exemple dels àmbits queer i trans). Per una altra banda, la positiva, vivim una sensibilitat en progressió i una intolerància envers certes coses com les agressions LGTB fòbiques o la violència masclista. Fa trenta anys aquesta darrera no provocava el rebuig d’avui en dia i això, sense dubte, suposa un avanç. Per fortuna, en general hi ha més visibilitat, sensibilitat i intolerància envers les actituds fonamentalistes que aspiren a una societat uniforme.

Quin paper haurien de jugar els mitjans de comunicació en el respecte a la diversitat de gènere i identitària?

La seva responsabilitat és enorme. En un món com l’actual en el qual la informació flueix molt ràpidament, on tenim poc temps per reflexionar sobre allò que rebem i patim una allau de bombes informatives, la manera com es tracten els temes, la contrastació de les fonts i els canals de circulació són importantíssims.

Podem dir que la pandèmia ha suposat un fre en l’avançament social en termes de respecte a la diversitat i la pluralitat?

En temps d’incertesa i de canvis, la gent es refugia en allò que li és segur i els hi dona tranquil·litat i els rols tradicionals de gènere acostumen a complir aquesta funció. A més, moltes estadístiques mostren  que dins l’esfera familiar han estat les dones les que una altra vegada han assumit les tasques de cura arran del teletreball.

La conferència internacional Men in Moviment arriba enguany a la seva cinquena edició. Amb quins plantejaments i objectius va néixer i com es pot valorar el seu recorregut?

Va sorgir amb el propòsit d’aprofundir en el coneixement de les masculinitats i en el camp del gènere. Encara sembla que el gènere només implica a les dones quan el gènere és relació. Si no posem el focus en les masculinitats tindrem una visió del tot incompleta. Men in Movement vol mirar les masculinitats per entendre com funcionen les relacions de gènere i poder promoure unes societats més igualitàries i més justes. I, de pas, crear un fòrum de diàleg a escala internacional entre especialistes i activistes del nord i del sud.

Aquesta edició porta per títol “Masculinitat i futurs viables”. Quins seran els focus de discussió i debats més rellevants?

Per una banda abordarem aspectes amplis, com és traçar un panorama d’on som en l’àmbit de les masculinitats, com treballem amb les etiquetes o quines relacions es poden teixir amb els feminismes. Després tindrem quatre diàlegs més especialitzats, focalitzats en política, envelliment, sexualitat i cos, i una visió crítica de les masculinitats des d’Hispanoamèrica. També disposarem d’un espai per presentar llibres i dos espais de discussió/diàleg, la presència d’un activista sobre masculinitats i agenda feminista, i organitzem una taula rodona d’àmbit europeu sobre el futur de les masculinitats.