Ah, que… també hi havia romanes a Roma?; crònica d’un relat amb sentit

L’activitat, que va formar part del cicle monogràfic ‘Por una historia en femenino‘, va estar coorganitzada pel màster universitari de la Mediterrània antiga (UOC, UAB, UAH), el Grau d’Humanitats (UOC) i el Grau d’Antropologia i Evolució Humana (URV, UOC).

Hi ha una Història –en majúscules– però sempre hi ha diversos relats. El problema és que aquesta història, tal com la coneixem, ha estat explicada per autors que són còmplices del silenci estructural, i ha arribat el moment de canviar la situació. En aquest context neix el projecte Julia Maior. El relato con sentido, una novel·la gràfica fruit del treball de sis creadores que es va presentar a la seu de la UOC Can Jaumandreu el passat mes d’octubre i que es va poder seguir en streaming per tota la comunitat d’estudiants.

T’has preguntat mai per què, quan pensem en la gloriosa història de l’imperi romà, només ens venen al capdavant noms d’homes? No és culpa teva: la història ha silenciat les dones perquè no interessaven.

Carolina Ruiz Marcos, Marta Gómara Miramón i Rosalía Rodríguez López, tres de les impulsores d’aquest projecte, van aprofitar la jornada per posar nom a moltes dones que van influir (i molt) al curs de la història. No és una versió més, sinó passar d’un relat consentit a un relat amb sentit.

Tàcita Muta, una nimfa a qui Júpiter li va tallar la llengua per parlar més del que devia, va ser la gran protagonista de l’esdeveniment. De la mà del seu personatge, protagonitzat per Carolina Ruiz, el públic va conèixer Júlia Maior, única filla biològica de l’emperador Augusto, considerada (pels relats consentits) una dona frívola i adúltera que va haver de ser esborrada de la Història.

En un humorístic i sarcàstic viatge al passat, Tàcita Muta va portar els assistents a viatjar en el temps i rememorar el mític rapte de les Sabines, un episodi mitològic que descriu el segrest de dones de la tribu dels sabins pels fundadors de Roma. Un segrest, sí; i és que “el mite fundacional de Roma es va basar en una violació massiva de dones”, recorda Tàcita Muta.

El fet que els primers anys de vida de l’Imperi Romà vagin associats al rapte i la violació de dones deixa entreveure com es va desenvolupar la cultura romana i com aquesta història ha arribat fins als nostres dies. “Es basa en un abús estructural de la dona”, va assegurar Marta Gómara.

Però, encara que no estiguin degudament reconegudes, les dones sí que van tenir presència a l’Antiga Roma. Durant la conferència dramatitzada es van repassar algunes de les figures més importants, com les vestals (la virginitat de les quals estava vigilada), Lucrècia (la violació de la qual i posterior suïcidi “per provar el seu honor” va ser un dels detonants de la caiguda de la monarquia a Roma) o Clenia, una de les 100 verges que va aconseguir escapar-se dels etruscs i va acceptar casar-se amb el rei Porsena a canvi de l’alliberament de les seves companyes…

“Qualsevol conquesta feminista és reprimida pel patriarcat”

Les diverses guerres de l’Imperi Romà van portar les dones a ocupar les obligacions laborals dels seus marits, pares o germans i, quan morien en combat, ser responsables de les seves riqueses (pròpies o heretades).

En aquest context, les dones amb diners van començar a ser sinònim de poder, fet que, no per casualitat, va coincidir amb la instauració de la lex Oppia , una llei que pretenia exercir control sobre les dones i limitar-ne les riqueses i els moviments.

La llei Oppia no va deixar indiferent les dones romanes, que van sortir als carrers a protestar i van aconseguir la seva derogació el 195 aC, encara que allò no va ser un triomf perquè es demostra que, tal com va assegurar Tàcita Muta, “qualsevol conquesta feminista és reprimida pel patriarcat”.

Ja al segle I aC, el segle en què va néixer Júlia Maior, protagonista d’aquesta novel·la, va arribar el moment d’analitzar les grans diferències entre allò que la història va explicar de la filla de l’emperador August i la història amb sentit que ella va deixar. Un relat ple de desaprovació, condemna, ràbia i furor que no té res a veure amb el que ha arribat fins als nostres dies…

Rosalía Rodríguez López, Catedràtica de Dret romà de la Universitat d’Almeria, va ser l’encarregada d’acompanyar el públic a descobrir la vida de Júlia Maior, una dona poderosa, però condicionada per la sempre influent “família romana”, i el marit de la qual, l’emperador Tiberi, va encarregar d’esborrar de la Història.

Júlia Maior era lliure i intel·ligent; se sentia una dona amb poder, encara que contínuament va patir l’opressió i el maltractament dels que l’envoltaven. El seu caràcter i el seu sentit obert de la llibertat (que també incloïa la relativa a l’àmbit sexual) la convertien en el que ara anomenaríem una dona empoderada, una característica que, a la Roma d’aquella època, era considerada perillosa.

La narradora principal d’aquesta història, Tàcita Muta, no dubta a establir un paral·lelisme amb les Júlies d’avui i, per això, recupera un fragment del llibre Julia Maior. El relato con sentido en què es parla de “dones silenciades, jutjades per exercir la seva llibertat, menyspreades pels qui volen limitar el seu poder; empeses a ser i estar per satisfer els desitjos d’altres… Dones esborrades” i és que, al capdavall, “els problemes de les Júlies d’avui són gairebé exactament iguals als de les Júlies del segle I”.

La reflexió a què convida la història de Júlia Maior és molt clara: si això li va passar a ella en un món ideal i en una família aristocràtica, què és el que va passar (i segueix succeint) a les dones pobres, racialitzades, migrants, amb diversitat funcional o, en resum, amb menys oportunitats?

Una novel·la grafico-musical

Les reflexions sobre les Júlies d’ahir i avui va ser el que va portar les sis autores d’aquest projecte a donar forma a les seves idees i crear un format que aconseguís fer arribar el relat amb sentit a joves i adults, motiu pel qual van triar un “llenguatge allunyat del pròpiament acadèmic, però totalment documentat i científic”, va aclarir Carolina Ruiz.

Amb aquest objectiu, Julia Maior. El relato con sentido va veure la llum en format de novel·la graficomusical, il·lustrada a través de còmics, que permeten fer la Història més amena, i acompanyada per un CD musical en què la rapera La Furia posa música i veu a la banda sonora d’aquest projecte.

La idea de crear Julia Maior. El relato con sentido “ve de lluny”, va assegurar Marta Gómara. Es tracta d’una fusió de recerca històrica, literatura, il·lustració i música que va néixer en un entorn acadèmic i de divulgació a Cascante (Navarra), localitat on resideixen cinc de les sis autores, cadascuna amb perfils molt diferents, però amb un objectiu en comú: reclamar el reconeixement del paper que les dones van tenir a l’Antiga Roma i en la Història en general.

📹 Pots recuperar la sessió aquí:

Altres sessions del cicle ‘Per una història en femení’:

• Recupera la sessió «Arqueólogas pioneras –las mujeres en la historia de la arqueología en España (siglos XIX y XX)», a càrrec de Margarita Díaz – Andreu (Professora Investigadora ICREA, UB).
  
  
• 15/12 | Mujeres íberas. De la investigación a la Difusión, amb Carmen Rísquez, Carmen Rueda i Ana Herranz (Instituto Universitario de Investigación en Arqueología Ibérica, Universidad de Jaén): Inscripció pròximament