7 llibres que ens aproximen als moviments d’esquerra al Japó

Fa cinquanta anys, el 28 de febrer de 1972, va tenir lloc el que es coneix com l’Incident d’Asama–Sansō, un dels fets més mediàtics de la història del Japó.

Cinc membres del grup armat Exèrcit Roig Unit (Rengō Sekigun) feia deu dies que estaven atrinxerats en un petit hotel de muntanya anomenat Asama–Sansō. Allí tenien com a ostatge a la propietària i resistien el cèrcol de més de mil agents. Finalment, el 28 de febrer la policia va iniciar un assalt directe a l’hotel amb l’ajuda d’una bola de demolició, aigua a pressió i gas lacrimogen. Així van aconseguir alliberar l’ostatge i detenir als segrestadors. L’assalt, que es va saldar amb la vida de dos policies i un civil que col·laborava amb les autoritats, va ser acompanyat d’una marató televisiva de més de deu hores en directe. Durant aquestes hores uns seixanta milions de japonesos es van mantenir enfront de la pantalla.

Per què fets tan impactants com aquest ens són tan desconeguts?

El Japó té una important tradició de radicalisme d’esquerres que fins fa poc ha romàs àmpliament ignorada als països de parla hispana. En general, l’imaginari col·lectiu hispanoparlant concep el Japó com un país tendent a posicions conservadores i mancada d’experiències històriques de caràcter revolucionari, fins al punt d’abraçar mites com el de la vaga a la japonesa. No obstant això, l’esquerra revolucionària ha tingut una importància cabdal a l’hora de conformar la societat japonesa contemporània. Aquest fet no pot ser ignorat si es pretén conèixer el Japó en tota la seva complexitat.

El Japó va ser el primer país asiàtic a industrialitzar-se a un ritme similar al de països occidentals. Va ser de la mà de l’aparició d’una classe obrera els elements de la qual més conscients es van articular en un primer moment a través de l’anarquisme i, després de la Revolució Russa (1917), a través del comunisme. A partir de la dècada de 1920, el Japó va ser l’epicentre de la teoria marxista a Àsia, i el japonès és encara avui la llengua en què més teoria marxista s’ha escrit després de l’anglès, el francès, l’alemany i el rus.

L’esquerra revolucionària ha tingut una importància cabdal a l’hora de conformar la societat japonesa

Després de la Segona Guerra Mundial, l’esquerra japonesa va jugar un paper clau més enllà del pla teòric. Això es reflecteix en les nombroses ocupacions de fàbriques entre 1945 i 1947, el desplegament de guerrilles a les muntanyes entre 1950 i 1955, la campanya de masses contra el tractat de seguretat entre els Estats Units i el Japó (1960), el moviment estudiantil del 68 japonès i l’aparició de grups armats com l’Exèrcit Roig Unit a principis de 1970.

Recentment, aquest aspecte de la societat japonesa ha començat a rebre més atenció als països hispanoparlants. La publicació de llibres que ens aproximen a l’experiència de l’esquerra revolucionària al Japó és un exemple d’això. A continuació destaquem els set llibres de més recent publicació en castellà que llancen llum sobre aquesta dimensió:

Esquerra i revolució. Una història política del Japó de postguerra (1945-1972)

És el primer treball acadèmic que cobreix en castellà la història de l’esquerra revolucionària japonesa en la postguerra, durant els seus anys de màxim protagonisme. Va ser publicat per Edicions Bellaterra dins de la col·lecció Biblioteca d’Estudis Japonesos, dirigida pel professor Blai Guarné en col·laboració amb el Centre d’Estudis i Recerca sobre Àsia Oriental de la UAB. El llibre tracta totes les fases del desenvolupament de l’esquerra radical japonesa de postguerra: des del lideratge del Partit Comunista durant els anys d’ocupació americana fins al traumàtic final de l’Exèrcit Roig Unit en 1972, passant per l’eclosió de la Nova Esquerra en el 68.

El Japó salvatge. Radicals, proscrits i violència política

Publicat per l’editorial Aixeca Foc, el Japó salvatge és un llibre de caràcter divulgatiu que s’aproxima a la dimensió del radicalisme japonès. No sols inclou el radicalisme d’esquerres, sinó també el d’extrema dreta. Escrit per diversos autors, aquesta publicació compta fenòmens com l’anarquisme de principis del segle XX, els grups armats comunistes de la dècada de 1970, la violència de la yakuza (la màfia japonesa), la radicalitat de minories discriminades o el famós suïcidi ritual de Mishima Yukio en 1970 després d’un intent de cop d’Estat més aviat teatral.

Diari japonès. Viatge d’un anarquista espanyol

Diari japonès és un relat autobiogràfic escrit per l’anarquista Víctor García, qui en 1957 va iniciar un llarg viatge per Àsia. El Japó va ser la seva porta d’entrada al continent. Les seves aventures pel país nipó li van portar a publicar aquest llibre en 1960. Recentment, ha estat reeditat per l’editorial Dipankara amb pròleg de Carlos Díaz Hernández, catedràtic de la Universitat Complutense de Madrid. Resulta sorprenent la profunditat de la visió i la gran quantitat d’informació que Victor Garcia proporciona sobre el Japó. Cal tenir en compte que es tractava d’un viatjant sense nocions de llengua japonesa (es comunicava en esperanto amb els seus companys japonesos). A més, el país, en aquella època, era molt més desconegut en la resta del món del qual és ara.

Sota un cel fosc carregat de neu. Antologia de literatura proletària japonesa

Editat per l’editorial argentina També el Caragol, reuneix sis relats d’autors japonesos adscrits al moviment de la literatura proletària de les dècades de 1920 i 1930. Va ser un dels camps artístics més conreats al Japó previ a la Segona Guerra Mundial. Recull els relats La prostituta de Hayama Yoshiki, Una moneda de coure de dos senes de Kuroshima Denji, Aquesta vegada sí de Takaoka Teppei, 15 de març de 1928 de Kobayashi Takiji, La família de Koiwai de Miyamoto Yuriko i La granota vermella de Shimaki Kensaku.

Una flor

Publicat per Satori Edicions, reuneix tres relats autobiogràfics de l’escriptora Miyamoto Yuriko. Va ser una de les figures més importants de la literatura proletària al Japó tant abans com després de la Segona Guerra Mundial. Miyamoto va ser una militant destacada del Partit Comunista del Japó, patint en diverses ocasions la presó i la tortura. La seva escriptura plasma amb tota lucidesa l’opressió de la dona, la lluita de classes i la misèria de l’imperialisme i la guerra.

El carrer sense sol. Novel·la d’una vaga al Japó

Edicions Mnemosyne ha publicat aquest llibre autobiogràfic de Tokunaga Sunao, exponent del moviment de la literatura proletària japonesa. En ell, narra la traumàtica experiència de la vaga en la qual va participar en 1926 on treballava, Hakubunkan Press (més tard anomenada Kyōdō Press). 3.000 treballadors van ser a la vaga sent finalment derrotats i més de la meitat acomiadats, entre ells el propi Tokunaga.

Reflexions de camí a la forca

L’editorial Calúmnia va publicar aquest breu diari escrit per la periodista japonesa Kanno Sugako. Narra els últims dies de la seva vida en 1911: des del moment en què va ser condemnada a mort després de l’Incident de la Bandera Vermella per intentar assassinar a l’emperador fins que és conduïda al cadafal. En el seu diari medita sobre la seva vida personal i política, així com sobre les circumstàncies del Japó de l’època, reivindicant la necessitat d’una revolució.