Pensadoras frente al arte: Edith Wharton davant Rembrandt

Com va interpretar l’escriptora estatunidenca Edith Wharton les obres de Rembrandt? Pensadoras frente al arte és el videopòdcast impulsat pel grau d’Història, Geografia i Història de l’Art (interuniversitari: UOC, UdL), que té com a objectiu principal destacar el paper de les escriptores i pensadores en la interpretació de l’art.

Per a aquest cinquè episodi, comptem amb María Antonia Argelich, professora del grau d’Història, Geografia i Història de l’Art (UOC, UdL), que ens porta i adapta la lectura d’un fragment de l’obra d’Edith Wharton (1862–1937) “The Rembrandt”, inclòs en la col·lecció Crucial Instances de 1901. A “The Rembrandt”, l’escriptora utilitza la pintura com a mitjà per explorar no només qüestions estètiques, sinó també dilemes morals i emocionals.

En aquest relat, Wharton fa servir un quadre atribuït a Rembrandt com a catalitzador d’emocions i conflictes. A través del personatge de la senyora Fontage, una dona gran i molt aferrada a un retrat que ella creu fermament que és del famós pintor, Wharton explora el poder i el valor sentimental d’una obra d’art sobre la seva propietària. Aquesta connexió emocional entre la senyora Fontage i el retrat es converteix en el nucli del relat. Cap al final, quan es deixa entreveure la falsa autoria del cèlebre pintor, el text diu, amb una gran sensibilitat i encert: “Vaig lamentar que les obres d’art no s’acostumin a valorar segons el suport moral que han donat als seus propietaris”.

A “The Rembrandt”, Edith Wharton utilitza la figura de la senyora Fontage per explorar l’impacte de l’art en la vida de les persones. En paraules de la professora: “El que em fascina del text de l’obra de Wharton és la seva sensibilitat davant aquest moment en el qual l’expert ha de desatribuir una obra que té molt de valor per a la seva propietària”. Tal com explica Argelich, el propietari d’una obra hi estableix una relació molt subjectiva que fa que “la carregui d’expectatives, il·lusions o emocions, cosa que no té res de dolent, excepte quan cal donar a l’obra un valor econòmic”.

Aquest nou episodi de Pensadoras frente al arte permet reflexionar sobre l’empremta que deixa l’art en els que el contemplen o posseeixen i el seu valor vinculat a l’autor i al mercat. A través d’aquest relat, Wharton plasma amb una gran sensibilitat aquestes tensions entre la creació artística i el mercat de l’art.

Gaudeix del cinquè episodi també a Spotify:

Pots trobar tots els episodis de Pensadoras frente al arte al canal de YouTube i Spotify de la UOC.