Pensadoras frente al arte: Clementina Anstruther-Thomson davant Michelangelo Buonarroti

Com va analitzar i interpretar l’autora i teòrica de l’art Clementina Anstruther-Thomson les obres de Miquel Àngel? Pensadoras frente al arte és el videopòdcast impulsat pel grau d’Història, Geografia i Història de l’Art de la UOC i la UdL, que té com a objectiu principal destacar el paper de les escriptores i pensadores en la interpretació de l’art.

En aquest tercer episodi de Pensadoras frente al arte, Marc Ballesté Escorihuela, professor de l’assignatura d’Art de l’època moderna, rescata la teòrica de l’art escocesa Clementina “Kit” Caroline Anstruther-Thomson (1857-1921). En aquesta ocasió, ho fa per parlar sobre les icòniques escultures funeràries de Michelangelo Buonarroti — a la Sagristia Nova de Sant Llorenç (Florència). Basat en la lectura adaptada de l’obra Imagination and Emotion in Art (1904), l’episodi convida a repensar l’impacte emocional i físic de l’escultura i l’art en general, un concepte clau en la innovadora teoria estètica d’Anstruther-Thomson.

Clementina Anstruther-Thomson va néixer el 1857 en el si d’una família aristocràtica d’Edimburg. Es va formar a la South Kensington National Art Training School; posteriorment, a París, juntament amb el pintor Carolus-Duran, i al Museu Britànic, amb la historiadora Eugénie Sellers Strong. Tal com explica el professor Ballesté al programa, la pensadora escocesa “va esdevenir una reconeguda teòrica de l’art gràcies a les aportacions que va fer en relació amb l’estètica experimental, la resposta del cos davant les obres d’art”.

Anstruther-Thomson va explorar l’art a través de l’emoció i la reacció corporal davant l’obra. Tal com veiem en aquest tercer episodi, en la interessant anàlisi que va fer de les tombes de Llorenç i Julià de Mèdici, la teòrica planteja com el poder de les escultures de Michelangelo evoca respostes físiques que desafien la contemplació distant. Es tracta d’un text que “va més enllà de les formes i la iconografia”, afirma el professor. “És una anàlisi profunda del que Miquel Àngel va esculpir o va deixar per esculpir; apel·la sens dubte al que és estètic, al que no veiem a simple vista, a la construcció de les arquitectures i escultures com un tot que genera sensacions”, conclou.

Escolta l’episodi també a Spotify:

🎧 I a Ivoox, Amazon Music i Apple Podcast.

Pots trobar tots els episodis de Pensadoras frente al arte al canal de YouTube i Spotify de la UOC.